El 'premier' belga veu valons i flamencs "irreconciliables"

Ni quatre mesos els ha durat la pau a flamencs i valons. La dimissió del primer ministre belga, Yves Leterme, no acceptada ni rebutjada encara pel rei Albert II, torna a deixar a un pas del divorci els belgues, acostumats a conviure amb la pitjor crisi política de la seva història recent.

Brussel·les es va llevar ahir serena com si res, sense manifestacions ni banderes als balcons, tot i el “Caos total” amb què titulava en portada el diari neerlandès Het Laatse Nieuws o “Un país a tocar de l’abisme”, del francòfon Le Soir. És el tercer cop que Leterme, cadàver polític ja fa mesos, ensopega i suplica al rei que el deixi marxar a casa, tot i haver guanyat les eleccions fa un any.

Jugada fallida
Però aquest cop és més greu: les diferències entre el nord i el sud, va advertir ahir el mateix Leterme, són “irreconciliables”. I és el seu propi partit, el CDV democristià flamenc, el que li ha fet la traveta negant-se a seguir-lo en la seva última jugada contra rellotge, massa arriscada.

Leterme pretenia ajornar la data límit del 15 de juliol que Flandes havia imposat per tancar el traspàs de competències i retallar els drets lingüístics dels francòfons que viuen a la perifèria de Brussel·les. L’excusa del primer ministre: que els presidents dels governs regionals també puguin participar en les negociacions, ja que els partits no se’n surten.

Així, no només hauria guanyat temps, fins després de l’estiu, sinó que hauria obligat el seu principal rival a Flandes, el també democristià Kris Peeters, que presideix el govern flamenc, a “mullar-se” en les discussions amb els valons. Però el CDV no s’ho ha empassat; ha deixat tocat de mort el pentapartit i ha obligat Leterme a presentar una dimissió que Albert II ha deixat “en suspens”. La desfilada dels líders pel palau de Laeken es repetirà i la consulta reial durarà dies. Es dóna per fet que les eleccions s’avançaran al juny, fent-les coincidir amb les regionals i les europees. El rei podria rebutjar la renúncia de Leterme i demanar-li que aguanti fins llavors, congelant un any la reforma de l’Estat.

Leterme podria negar-s’hi i caldria buscar llavors un recanvi, com el líder való Didier Reynders. Fins i tot corre el nom de l’exprimer ministre Guy Verhofstadt. Qualsevol cosa abans que dissoldre el Parlament i castigar els belgues amb noves eleccions en tornar de vacances.