El candidat reformista i l’ultraconservador disputaran la segona volta de les presidencials

El reformista Masoud Pezeshkian i l’ultraconservador Saeed Jalili es disputaran la presidència iraniana en una segona volta electoral després que cap dels dos candidats aconseguís el 50% dels vots en la primera, segons ha informat aquest dissabte la Comissió Electoral del país.

El portaveu de la Comissió Electoral, Mohsen Eslami, ha anunciat que “cap dels candidats ha obtingut la majoria absoluta dels vots” i, per tant, “es farà una segona volta com estableix la llei, que serà el 5 de juliol”. Eslami ha afegit que han votat 24.535.185 persones, la qual cosa suposa el 40% de l’electorat, segons informa Efe.

El reformista Pezeshkian ha estat el guanyador dels comicis amb 10.415.991 vots, que suposen el 42,4% del total, seguit de prop per Jalili amb 9.473.298 vots, el 38,6%. A molta distància ha quedat el que va ser el favorit quan va començar la campanya electoral, el pragmàtic conservador Mohammad Baqer Qalibaf, amb 3.383.340 vots, el 13,79%, i més enllà el quart candidat és el clergue Mostafa Pourmohammadi amb 206.397 paperetes, el 0,8%.

Aquestes eleccions presidencials han registrat la participació més baixa en la història de la República Islàmica de l’Iran. Només un 40% dels ciutadans ab dret de vot han anat a votar, una dada que mostra el descontentament ciutadà per la situació econòmica i la manca de llibertats.

Pezeshkian, cirurgià de 69 anys de la minoria àzeri i exministre de Sanitat, va començar amb poques expectatives però ha anat guanyant pes amb un missatge d’acostament a Occident i crítiques al vel, al que s’ha sumat el suport del bloc reformista. L’ultraconservador Jalili, excap negociador nuclear iranià de 58 anys, ha estat descrit com un “veritable producte de la Revolució Islàmica” i es mostra oposat a Occident.

El president iranià té capacitat de decisió en qüestions nacionals i en menor mesura en política exterior i de seguretat a l’Iran, on el líder suprem, Ali Khamenei, exerceix de cap d’Estat amb vastos poders.

El guanyador de les eleccions haurà de fer front a un moment geopolític molt complex, amb la guerra a Gaza i les tensions per l’accelerat programa nuclear iranià, entre altres qüestions. Les eleccions se celebren, a més, enmig del descontentament popular per la mala situació econòmica, la falta de llibertats i una profunda desafecció amb la República Islàmica, que feien preveure una baixa participació. Aquesta apatia entre els 61 milions de votants preocupa la República Islàmica, que atorga una gran importància a la participació en les eleccions com a mostra de la seva legitimitat i suport popular.