Màxima expectació per a unes eleccions històriques en què es preveu una alta participació

França viu aquest dissabte una jornada de reflexió abans d’unes eleccions legislatives en les quals es preveu la victòria de l’Agrupació Nacional (RN) de Marine Le Pen i que podrien portar al primer govern d’extrema dreta en vuit dècades. També es preveu una alta participació dels electors.

Aquest dissabte ja s’ha començat a votar als territoris francesos d’Amèrica i de la Polinèsia abans que obrin diumenge els col·legis electorals a la resta de l’Estat. A la França metropolitana, es podrà exercir el dret de vot en les urnes a partir de les 8.00 locals i fins a les 18.00 a les zones rurals i fins a les 20.00 a les grans ciutats, segons informa Efe.

Els francesos de l’estranger han pogut votar en línia entre el 25 i el 27 de juny i han estat molt més nombrosos que en les últimes legislatives de 2022: El Ministeri d’Exteriors ha anunciat que hi ha hagut més de 410.000 vots, comparats amb els 250.000 fa dos anys, la qual cosa fa preveure una alta participació també en la jornada de diumenge.

Les darreres en questes pronostiquen una clara victòria de l’RN amb els seus aliats conservadors dels Republicans (LR) que, dirigits pel seu president, Éric Ciotti, han dividit el partit de la dreta clàssica. Aquesta coalició podria aplegar entre el 34 i el 37% dels sufragis, molt per davant del Nou Front Popular que agrupa els quatre partits de l’esquerra –La França Insubmisa (LFI), Partit Socialista (PS), Ecologistes i Partit Comunista Francès (PCF)– que obtindrien un 28-30% dels sufragis.

En tercera posició, el bloc de la majoria sortint del govern de Macron s’hauria de conformar amb prop del 20% de les paperetes, mentre que Els Republicans que no han acceptat el pacte amb RN quedarien amb un 6-7%.