Tsunami laborista i desfeta històrica conservadora

Complint amb escreix amb tots els pronòstics, els laboristes van arrasar ahir en les eleccions al Parlament de Westminster amb una majoria absolutíssima de 410 diputats, mentre els conservadors s’enfonsaven a mínims històrics (131) i l’ultradretà Reform UK irrompia amb 13 escons, segons indicaven en el tancament dels col·legis les projeccions basades en sondejos a peu d’urna de la BBC i Sky News.

L’escombrada de Starmer, que guanya dos terços de la cambra i es queda a només vuit escons d’una altra victòria laborista històrica –la de Blair, el 1997–, obre una crisi sense precedents dins el Partit Conservador de Rishi Sunak, que obté el seu pitjor resultat d’aquest segle i el passat. La patacada també es fa notar entre els independentistes escocesos de l’SNP, que perden 38 diputats i es queden només amb 10 (dels 59 que la nació envia a Londres). Els Verds treuen dos escons.

Les eleccions havien de servir per girar full a 14 anys d’hegemonia conservadora, de caos polític, maldecaps per la gestió erràtica del Brexit i la pandèmia, els escàndols de les festes il·legals de Boris Johnson en ple confinament, la crisi econòmica propiciada per les polítiques sostingudes d’austeritat que va iniciar David Cameron, les eternes lluites fratricides dins la família tory...

La pobra herència que han deixat els governs conservadors i els cinc primers ministres que s’han anat tornant a Downing Street havien portat fins i tot els portaveus mediàtics de la City a demanar el vot per als laboristes. En un dur editorial, el Financial Times denunciava fa uns dies la incapacitat dels tories, i els retreia en especial l’“erosió de l’ètica política” i la pèrdua del respecte públic a les institucions durant els seus mandats, sobretot durant la campanya del Brexit, el 2016, quan van recórrer a “l’ús de falsedats descarades, com ara l’afirmació a l’autobús de Boris Johnson que, abandonant la UE, el Regne Unit estalviaria 350 milions de lliures [més de 400 milions d’euros] a la setmana per finançar l’NHS”, el servei sanitari públic.

Amb aquesta voluntat de fer net i inaugurar una nova era, la tasca que espera ara a Starmer i el seu equip serà ingent, ja que hauran d’assumir alguns dels reptes més grans que hagi afrontat mai un nou govern des del final de la Segona Guerra Mundial, segons assegurava ahir de manera emfàtica Reuters.

Així, el futur executiu laborista s’haurà d’aplicar per rellançar una economia que malda per créixer i posar al dia serveis públics degradats, com ara el sanitari, amb un marge limitat de maniobra en les finances públiques. També aconseguir els seus objectius en immigració i en construcció d’habitatge. Starmer serà convocat avui al Palau de Buckingham per ser nomenat premier pel rei.