política
El Parlament demana un novè senador autonòmic pel creixement poblacional
El PSC proposa un sistema de repartiment que permetria al PP nomenar-ne un, a Junts li va bé qualsevol que n’hi assigni tres i ERC vol esperar la resposta del Senat
Convoquen ple dijous per iniciar per lectura única el procediment per ampliar el vot delegat i introduir el telemàtic
La mesa del Parlament ha acordat avui demanar al Senat que li permeti designar un novè senador autonòmic, en lloc dels vuit que té assignats ara. La cambra catalana considera que l’assignació actual de vuit senadors, basada en el padró del 2022, no s’adiu amb la realitat perquè Catalunya ja ha depassat els vuit milions d’habitants, la qual cosa li donaria dret a un d’extra. Per això li demanarà que ho reconsideri. Un cop es tingui la resposta, probablement la setmana vinent es convoqui junta de portaveus per fer el repartiment definitiu -té de temps fins al 23 de juliol, abans que es voti previsiblement en el ple previst el dia 25-, tot i que el PSC ja ha avançat avui que si es mantenen els vuit senadors proposarà l’aplicació de la llei d’Hondt per assignar-los. Això voldria dir que tindrien tots dos grups tres senadors, un altre ERC i un darrer el PP. Si se’n concedís un novè, això sí, seria per a Vox seguint aquest sistema. Junts ha dit que li va bé qualsevol sistema de distribució -sigui el d’Hondt o un d’alternatiu, l’Imperialis- que li assigni els tres senadors que creu que li pertoquen, mentre ERC ha evitat posicionar-se avui. Els populars precisament han advertit en els últims dies que socialistes i independentistes podrien estar preparant una maniobra per deixar-los sense senador, en cas que es proposés el sistema Imperialis, que en la passada legislatura es va aplicar per primer cop per deixar fora Vox.
D’altra banda, aquest matí també ha quedat formalment convocat un ple per a aquest dijous a les deu del matí, amb un únic punt sobre la taula: l’activació del procediment de lectura única per tramitar la reforma del reglament a fi de permetre el vot telemàtic i l’ampliació dels supòsits per a la delegació de vot, a partir d’una proposta que el 28 de juny van registrar conjuntament el PSC, Junts, ERC, els comuns i la CUP. Precisament, la mesa ha tombat avui per unanimitat una petició de reconsideració que havia fet el PP a l’admissió a tràmit d’aquesta proposta. El ple, que votarà formalment la tramitació per lectura única, serà breu perquè donarà tot just cinc minuts a cada grup perquè fixi posició, abans de la votació. Precisament, la mesa ha rebut la petició de la delegació de vot dels tres diputats que encara romanen a l’exili, Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg, i s’ha aprovat amb els vots en contra dels tres representants del PSC, en els dos primers casos. En el tercer cas, el del diputat republicà, s’ha aprovat per unanimitat perquè continua amb la baixa mèdica. A partir del ple s’obrirà un termini per a la presentació d’esmenes i per a la petició d’un eventual dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, que probablement el PP acabi demanant. En aquest cas, l’òrgan tindria set dies hàbils per emetre un informe, amb la qual cosa ja s’arribaria a temps per poder celebrar el ple d’aprovació definitiva el 25 de juliol.
La mesa també ha aprovat avui la constitució el 17 de juliol de les vuit comissions parlamentàries que estableix l’Estatut, dues de les quals -matèries reservades i reglament- presidirà per llei el mateix president de la cambra, Josep Rull, mentre la resta seran presidides pel PSC (3), Junts (2) i ERC (1). Avui també s’ha donat llum verd a la composició proporcional tant d’aquestes comissions com de la diputació permanent, i s’ha instat CUP i Aliança Catalana, que hi comparteixen grup mixt, que es posin d’acord com repartir-se el seu únic representant. Si no, ho haurà de decidir la mesa, si bé l’aprovació de la reforma del reglament també permetrà a la CUP disposar de grup propi, i estalviarà doncs polèmiques. Igualment, avui s’ha donat llum verd a les subvencions als grups i a les retribucions a mode d’indemnització als diputats que pleguen de l’anterior legislatura, que no tenen dret a atur. També s’ha aprovat, d’acord amb la legislació estatal, apujar un 2% el sou als funcionaris del Parlament.