El repte de la cohesió territorial
El municipi del Vendrell té realitats molt diverses que sovint no estan prou connectades
L’augment constant de la població ha obligat a refer i ampliar serveis com ara la sanitat i la seguretat
El municipi ha recuperat la seva autonomia financera i ara pot iniciar grans inversions urbanístiques
L’ampliació de l’hospital del Vendrell és una altra conseqüència de la gran pressió demogràfica
Grans zones verdes i naturalitzar les rieres són alguns dels grans projectes de transformació verda
El Vendrell és un municipi de 36 quilòmetres quadrats, xifra que el converteix en un dels municipis de costa amb més superfície de tot Catalunya. La seva realitat és molt diversa, perquè comprèn zones com ara la plana del Penedès, la platja, la banda de mar, les zones de vinya, fins a les activacions, els vessants de la serralada prelitoral, de la serra del Montmell.
La diversitat dels diferents barris i zones implica també una varietat en les necessitats que té cadascun. El gran projecte és aconseguir una cohesió urbanística com a municipi i poder així anar de la platja fins a la muntanya unint tots els nuclis. El repte és unir els ecosistemes que hi ha a cada zona i poder-ho fer no només amb carreteres per a cotxes sinó també amb vies verdes, carrils bici i altres sistemes de comunicació sostenible. Des de les platges de Sant Salvador i Coma-ruga, seguir tota la plana de vinyes, arribar al Vendrell nuclear fins a Sant Vicenç de Calders.
Continuïtat i canvis polítics
L’evolució política del Vendrell ha estat marcada en els darrers mandats per una combinació de continuïtat i canvi, amb el PSC mantenint el lideratge mentre es vivia, primer, un augment del suport a partits independentistes i, posteriorment, a noves formacions polítiques. En les eleccions catalanes del 2024, el PSC va ser el partit més votat, amb un 31,26% dels vots, seguit de Junts, amb un 17,01%, i ERC, amb un 13,35%. Altres partits amb representació significativa al municipi inclouen Vox (12,54%), el PP (11,91%), i En Comú Podem (4,63%).
Actualment el govern municipal està format per una coalició entre el PSC i el PP, que recentment ha aprovat el pressupost per al 2024. Aquest pressupost, que ascendeix a prop de 64 milions d’euros, ha estat aprovat malgrat l’oposició de Som Poble-ERC, Vox, En Comú Podem i Fem Vendrell, mentre que Primer el Vendrell s’ha abstingut. El pressupost per al 2024 inclou inversions a la via pública, neteja viària i recollida de residus, així com la seguretat ciutadana, amb un increment de la plantilla de la policia local i noves càmeres de seguretat. Un dels punts de debat ha estat la pujada d’impostos i l’endeutament de l’Ajuntament, que alguns partits de l’oposició consideren excessiu.
De fet, el Vendrell ha aconseguit sortir fa poc de la llista de municipis amb endeutament més marcat. No va ser fins al 2019 que va aconseguir autonomia financera.
Les partides d’inversions sumen un total de 2,8 milions d’euros, entre les quals destaquen 1,5 milions d’euros per a l’execució de les obres del parc del Botafoc i els 350.000 euros per a la redacció de projectes de la caserna policia local, la conversió a zona de vianants de la Rambla, la reforma de l’avinguda de Sant Vicenç de Calders i el condicionament del torrent dels Aragalls. Pel que fa al deute, en el pressupost del 2024 se’n continuarà la reducció fins a arribar a un 40% dels ingressos, amb 28,5 milions d’euros.
Població en creixement
L’evolució demogràfica del Vendrell entre el 2021 i el 2024 mostra un creixement constant de la població. Així, el 2021 la població del Vendrell era de 37.314 habitants, nombre que va augmentar lleugerament en els anys següents fins a arribar als 37.556 habitants el 2022 i als 39.685 habitants el 2023. L’augment de població es pot atribuir a diversos factors, incloent-hi el creixement natural (natalitat menys mortalitat) i el balanç migratori positiu (més persones que arriben al municipi que no pas marxen).
Aquest creixement ha obligat els equips de govern a millorar els serveis i les infraestructures per adaptar-se a la nova realitat demogràfica. La pressió demogràfica és una de les claus perquè, per exemple, finalment s’hagi aconseguit confirmar l’ampliació de l’hospital del Vendrell –que rebrà un finançament de 45 milions–, fet que suposarà duplicar la capacitat d’aquest gran centre sanitari. L’ampliació de la plantilla de policia, la creació d’un nou local per al cos i la instal·lació de més càmeres de seguretat també està relacionat amb aquest augment de la pressió demogràfica.
Així, l’economia local del municipi també està marcada per la necessitat de millorar infraestructures i serveis bàsics. A més de l’ampliació en el sector de la sanitat, el creixement demogràfic ha portat millores a l’estació de tren, així com la implementació de serveis com ara la gratuïtat de les escoles bressol.
A més, la transformació urbana –que persegueix aquesta buscada cohesió territorial– inclou projectes ecològics per convertir zones com les rieres en espais verds i refugis climàtics, en el marc del projecte Next Generation de desenvolupament turístic, que també inclou millores al Riuet de Coma-ruga.
Recentment, l’Ajuntament del Vendrell ha contractat l’elaboració d’un mapa complet de l’activitat econòmica del municipi, amb una anàlisi específica de l’activitat comercial. De l’estudi es desprèn que el Vendrell és un municipi policèntric, com també ho és el seu comerç. Així, segons l’informe fet per l’observatori Eixos, al nucli urbà del Vendrell es troben densitats comercials de més de 600 establiments per quilòmetre quadrat (superior a la mitjana dels municipis catalans de més de 20.000 habitants), i una dotació comercial de tres establiments per cada 100 habitants, que indica la presència d’un pol comercial urbà. Tot i ser un municipi de costa, al Vendrell hi predominen els serveis comercials (33%) per sobre de l’hostaleria (22,5%).
En l’apartat de turisme, el municipi treballa per potenciar la desestacionalització amb la cohesió territorial turística integral potenciant el turisme de salut i de natura amb la creació de sinergies amb altres recursos del territori com ara cultura i tradició, patrimoni i arquitectura, i entorn rural i camins.