Política

política

Retrets d’ERC i Junts a Sánchez per oferir regeneració tard i malament

L’acusació per rebel·lió per permetre les presons preventives i les retirades d’escons i inexistent a la sentència del procés, la teoria del Fairy patentada per Enric Millo en el judici del Tribunal Suprem com a pretesa arma contra policies que han plorat vides per ETA, l’acusació de terrorisme a Tsunami inflada un any i desinflada en no res, la infiltració d’agents Romeo en associacions... Aquests episodis contemporanis i molts més estaven en la ment dels portaveus catalans ahir, quan van acudir al Congrés a escoltar quin és el pla de regeneració democràtica del president Pedro Sánchez, que coneix les tribulacions del lawfare patides per l’independentisme però que es va concedir a si mateix la llicència de cinc dies de reflexió durant l’abril per decidir si seguia o bé dimitia justament quan va comprovar que el setge judicial planava sobre la seva dona, Begoña Gómez. Tres mesos després d’aquella abrupta cruïlla simbolitzada en una carta a la ciutadania, Sánchez va haver d’escoltar com ERC i Junts –i EH Bildu, el PNB i Podem– li reprotxaven que regenera tard i malament. “M’ha sorprès. Diu que la policia patriòtica ja no existeix, que des que hi són vostès no passa i la policia no fa res dolent. Sent Marlaska ministre del seu govern hi ha hagut infiltracions en llocs on no havien fet res i amb agents establint relacions sexoafectives. Per què ningú ha anat a la presó per infiltrar-se, a vegades, en esplais? Una mica de respecte a la intel·ligència de la gent”, exigia Gabriel Rufián (ERC). “Mentre els catalans independentistes assenyalàvem que el rei anava nu i els aportàvem tota mena de proves –espionatge il·legal, infiltracions en organitzacions democràtiques, mitjans patriòtics, complots i conspiracions de policies– i mentre veien com els jutges aplicaven el codi penal de l’enemic, vostès tancaven files amb la monarquia i la unitat de la pàtria”, va etzibar Míriam Nogueras (Junts).

Missió Bolaños-Urtasun

El guió del pla és que hi hagi una sola modificació de la llei de seguretat ciutadana aprovada pel PP el 2015 (l’article 36 sobre el delicte de difusió d’imatges d’agents serà refet) –i no derogar tota la llei, com va voler fer creure la vicepresidenta Yolanda Díaz parlant de derogació abans de ser corregida pel PSOE–, una derogació del delicte d’injúries a la corona –articles 490.3 i 491 del Codi Penal, pels quals està empresonat el raper Pablo Hasél i va ser segrestada la revista satírica El Jueves– i la supressió del delicte contra els sentiments religiosos (article 525 del Codi Penal) que és invocat pels anomenats “advocats cristians” per perseguir la cultura, i tot per tal de blindar el dret a la llibertat d’expressió. Una comissió formada pels ministres Félix Bolaños (Justícia) i Ernest Urtasun (Cultura) negociarà la lletra petita del pla amb ERC, Junts i la resta.

Dir accionistes a mitjans

Després que hagi acabat renovant el poder judicial al juny amb el mateix PP que ell identificava amb la colonització judicial i el lawfare a l’abril, Sánchez desvia el tret als mitjans –és una imposició que ve d’una norma europea aprovada amb el vot del PP– per obligar-los a revelar els seus accionistes, i els governs a desvelar on inverteixen la publicitat institucional per frenar els “pseudomitjans”. “El problema no és la crítica, sinó la mentida. Que no hi hagi mitjans que tinguin més finançadors que lectors”,

va dir Sánchez. El president, al seu torn, va anunciar un paquet de 100 milions d’ajudes “per a la digitalització de la premsa”. “La txitxa la posem nosaltres”, es vantava Íñigo Errejón (Sumar). “Txitxa és eliminar les pilotes de goma? No, oi? Res de txitxa”, el corregia Rufián. “Som aquí perquè la dona del president és investigada per tràfic d’influències. Redacti la tercera i definitiva carta”, va dir Alberto Núñez Feijóo (PP) tot instant a la dimissió.

Futbol, catalans i bascos

En un debat de sis hores, Sánchez va dedicar més temps a recrear-se en la desunió PP-Vox, amb una hora de rèplica trufada de metàfores de parella en què es va vestir de consultor matrimonial per una estona, que no a abordar el lawfare i el neguit dels socis que el patien abans que ell i la seva dona. “Com va el divorci? Què tal la solteria sobtada? Trenquen de debò? Es donen un temps?”, feia mofa. La polèmica del dia, però, la va firmar Rufián assimilant selecció espanyola i política. “Al final són catalans i bascos creant i rematant, i espanyols aprofitant-ho, una vegada més.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia