Una aposta per entendre’s
Canet de Mar beu d’un passat mariner i tèxtil i d’un llegat cultural modernista que el singularitza
Un pacte de quatre forces promet transparència, un pla d’actuació municipal, proximitat i bon govern
La lluita contra les ocupacions, els aparcaments, la gestió de l’aigua i més espais esportius, sobre la taula
Canet de Mar, al Maresme, és una població mitjana que ja ha superat els 15.000 habitants amb un destacat creixement en els últims anys, alimentat per l’arribada de noves famílies de les grans ciutats de la corona metropolitana a la recerca d’habitatges més assequibles. Una realitat que comparteix amb la resta del Maresme però que s’està esvaint davant l’agressiu increment de preus en el sector immobiliari a la zona. Amb una vida social i cultural marcada per la confluència de les rieres Gavarra i Buscarons, que s’uneixen en l’artèria de Sant Domènec per anar a petar a mar, Canet es va segregar de Sant Iscle de Vallalta la segona meitat del segle XVI i, també com a la resta del territori de costa, la vinculació amb el sector primer mariner i posteriorment marítim va marcar la seva economia durant segles. La construcció de vaixells i les expedicions a les Amèriques per fer fortuna van convertir el municipi, juntament amb Arenys i Mataró, en un dels nuclis principals de drassanes a tot el litoral barceloní. Serà a finals del segle XVIII i principis del XIX quan l’economia farà un gir de 180 graus i se centrarà en la indústria tèxtil –hi arribarà un dels primers vapors que movien la indústria de teixits a la plana–. La Mancomunitat hi establirà la primera Escola d’Enginyeria Tècnica i el sector es mantindrà com a principal motor de la vila fins als anys seixanta del segle passat. Avui dia les grans fàbriques només són un aspecte peculiar del seu urbanisme. Des de llavors l’economia tendirà a la diversificació i malgrat que el turisme intentarà seduir-la com a la resta de municipis de la zona nord del Maresme, la població abraçarà més el visitant de segona residència que no pas el turista de masses.
Canet té l’honor de ser el municipi del Maresme amb la major concentració d’edificis modernistes, i darrerament ha commemorat el 150è aniversari del naixement d’un dels seus veïns més il·lustres, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. D’aquest llegat artístic queden dempeus edificis de gran bellesa i una fira anual dedicada a aquest moviment cultural. Però en qüestions de cultura, Canet pot presumir també de ser la casa del popular grup La Trinca i d’Els Comediants, que la van adoptar com a llar i laboratori creatiu. L’inici dels festivals reivindicatius de cançó catalana de principis dels setanta han evolucionat en els últims deu anys en una trobada multitudinària que atrau milers de joves i deixa el testimoni a les noves generacions.
Mandats convulsos
La política municipal s’ha viscut a Canet des de finals dels anys noranta més amb l’estómac que no pas amb el cap. Les diferències ideològiques i els equilibris entre forces va anar creant la imatge d’un Ajuntament enfrontat i incapaç de tirar endavant mandats amb una certa estabilitat. Des de l’històric Josep Rovira, que va ser alcalde del 1987 al 1999, la resta fins arribar a l’actual Pere Xirau no han anat més enllà de dos mandats. Al capdavant del govern s’han anat intercalant partits tradicionals, com el PSC, CiU i ERC amb plataformes independents centrades només en la política local. La bona entesa encetada en el mandat 2015-2019 amb la republicana Blanca Arbell al capdavant ha tranquil·litzat el panorama i ha permès governs en coalició que han superat diferències ideològiques, i no poques, per garantir l’estabilitat necessària per, per exemple, reconstruir el Teatre Odèon per convertir-lo en un referent de la cultura comarcal.
365 dies de prova
Malgrat que els resultats electorals van donar com a llista guanyadora el PSC, els lligams aconseguits en el mandat anterior entre ERC, Canetencs Independents i els Comuns, que al municipi es coneixen com Som Canet, van facilitar un nou pacte al qual s’han afegit els dos regidors de Junts. Entre els acords signats: posar les persones al centre de les polítiques municipals, apropant l’Ajuntament a la ciutadania i afavorint la seva participació, redactar un acord de mandat i un pla d’actuació municipal (PAM) del qual es faci un seguiment anual i vetllar per la transparència, la proximitat i el bon govern.
Aquest primer any d’arrencada ha servit per dibuixar les línies mestres del mandat i els projectes i actuacions que determinaran els propers tres anys. Després del daltabaix que va significar l’aturada del POUM per una sentència judicial que encara s’ha de resoldre, el govern de Canet entoma decisions de gran calat, com la nova gestió de l’aigua –el contracte amb Agbar finalitza l’any vinent–, que obre la possibilitat de la seva municipalització; el condicionament de nous aparcaments per a vehicles, en especial després d’apostar per la pacificació del centre; la construcció d’una pista poliesportiva que resolgui en part la demanda dels clubs abans no es pugui afrontar la construcció d’un nou pavelló i la lluita contra les ocupacions d’habitatges i edificis que, en el cas de Canet, tenen la particularitat que s’han concentrat en les antigues fàbriques abandonades. Un fenomen que ha generat sensació d’inseguretat i malestar entre els veïns perquè el vinculen amb l’increment dels fets delictius. D’altra banda, l’anunci per part del Departament d’Educació que retallava una línia d’I3 a l’escola Misericòrdia pel curs 2024/25 perquè no hi havia prou prematriculacions va provocar la reacció de les famílies del centre, que van manifestar-se al carrer reclamant una solució. Solució que finalment va arribar amb l’entesa entre el consistori i el departament. La Misericòrdia tindrà dues línies d’I3 amb quinze alumnes cadascuna. L’anunci fet fa pocs dies per la consellera en funcions d’Educació, Anna Simó, que l’Escola de Teixits de Canet serà, a partir del curs 2025/26, un centre educatiu de formació professional integrada tèxtil tanca el cercle pel que fa a la importància del sector al municipi. La Diputació de Barcelona cedirà l’immoble a la Generalitat perquè pugui adequar-lo i condicionar-lo a les noves necessitats. L’oferta de cicles mitjans i superiors inclou confecció i moda, patronatge i moda, i fabricació i ennobliment de productes tèxtils. Passat i present es donen la mà.