El text del preacord confirma la sobirania fiscal plena però no hi fixa cap horitzó temporal

La lletra petita del preacord entre el PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa, que s’ha fet públic aquest migdia, confirma que no es reformarà l’actual model de finançament comú sinó que es farà un “canvi de paradigma” basat en la singularitat i la bilateralitat. Amb això, el text fixa “l’assumpció progressiva” per part de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) de la gestió, la recaptació, la liquidació, la inspecció i la disponibilitat de “tots els impostos suportats a Catalunya” -tal com permet fer els articles 204 i 205 de l’Estatut- però evita anomenar-ho “concert econòmic” i no fixa cap horitzó temporal per a la consecució de la sobirania fiscal plena. “S’anirà veient”, admeten fonts republicanes de la negociació, que tanmateix fan èmfasi que el calendari “realment rellevant” és el que haurà de materialitzar-se i concretar-se l’any vinent.

I é que el calendari que sí que s’estableix és que durant el primer semestre del 2025, la comissió bilateral entre els governs -socialistes- de la Generalitat i de l’Estat, que s’haurà de crear segons els acords de la investidura de Pedro Sánchez, “formalitzarà” el present preacord pel que fa a la concreció d’un nou model de finançament basat en la negociació bilateral amb l’Estat, i en concretarà el calendari de desplegament. El model, a més de preveure que tots els impostos, llevat dels de naturalesa local, els recaptarà i gestionarà la hisenda catalana -el desenvolupament de la qual haurà de ser una “prioritat” per al nou govern-, també fixa que la Generalitat assumirà un “augment substancial” de la capacitat normativa tributària, “amb coordinació amb l’Estat i la Unió Europea”. L’aportació a les despeses de l’Estat, a imatge del cupo basc, “s’establirà a través d’un percentatge de participació en els tributs”, però no concreta tanmateix com es calcularà. Tampoc concreta l’aportació que farà a la solidaritat amb altres comunitat, ja que només parla que ha de ser “explícita i s’ha de reflectir de manera transparent”, i que ha de tenir com a fi que tots els seus serveis públics puguin assolir “nivells similars” sempre que duguin a terme “un esforç fiscal també similar”. En aquest sentit, fonts de la negociació admeten que tot plegat s’haurà d’anar concretant perquè formarà part de la “negociació política”, ja que hi ha diversos possibles mètodes de càlcul. Però, com que la implantació del model serà gradual, no veuen sentit que una i altra quota s’apliquin fins que la sobirania fiscal sigui completa. En el mentrestant, a més, creuen que no cal traspassar a l’Estat els recursos recaptats per tributs ja assumits perquè ja en tindrà prou amb els que mantindrà per a la despesa que fa a Catalunya.

El preacord apunta que també serà al llarg del 2025 quan s’impulsaran les “modificacions legislatives necessàries” -que s’enumera que són a la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca), en què la idea és que s’haurà d’incorporar Catalunya a les excepcions del règim comú, a la Llei de finançament de les comunitats autònomes i a la Llei de cessió de tributs de Catalunya- per a les quals els republicans admeten que caldrà buscar l’any vinent “els suports parlamentaris necessaris” perquè tiri endavant, que ara no estan assegurats. Per això mateix, aquest matí la negociadora Marta Vilalta ja convidava Junts a afegir-se a l’acord, ja que caldrà el seu sí al Congrés, entre altres. En aquest sentit, tot i que el preacord no parla explícitament de la sortida del règim comú, fonts de la negociació asseguren que l’estació d’arribada que s’ha fixat implica sortir-ne, perquè aquest és un model de despesa i el nou és d’ingrés. El preacord també preveu que tant els acords de la comissió bilateral com les modificacions legislatives es traslladaran a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat per tal que es puguin aterrar del tot i aprovar el 2025.

Tal com ja va explicar ahir ERC, el primer tribut en què avançarà la implementació del nou model serà el principal impost, l’IRPF, en què s’hauran d’assegurar els acords que calgui perquè es pugui implantar el 2026 en relació a la declaració de l’any anterior, ja sense un tram estatal perquè correspondrà del tot a la Generalitat. Pel que fa al calendari, en el document tot just s’afegeix que les dues comissions esmentades també faran propostes al llarg del 2025 per tal de, “com a mínim”, avançar en la recaptació de l’IVA de les petites i mitjanes empreses, i en el d’arrendaments turístics. En aquest sentit, la hisenda catalana haurà d’anar guanyant múscul per poder anar completant el desplegament per fases, i fonts de la negociació apunten que es preveu que hi haurà un “traspàs de personal” des de l’agència estatal a l’ATC, respectant-li o fins i tot millorant-li les condicions d’origen. “No té per què haver-hi cap problema per assumir aquesta competència”, expliquen els republicans. “Hem definit l’estació d’arribada, el com es construeix al llarg del moment, i hem identificat els primers passos, que són la prova de vida... a partir d’aquí anirem construint el camí”, resumeixen altres fonts republicanes. “Hem d’anar aprofitant totes les palanques i tots els moments de pressió per desplegar l’acord, però l’objectiu era incorporar-los a aquest nou paradigma”, justifiquen.

Això sí, mentre no es desplegui del tot el nou model -durant un temps doncs indeterminat- també es fixen uns criteris que han de servir per rebaixar el brutal dèficit fiscal actual, entre els quals destaquen l’assumpció del principi d’ordinalitat -Catalunya ha de quedar en la mateixa posició del rànquing en allò que dona i allò que rep al pot comú- i la creació d’un consorci paritari Estat-Generalitat per a la gestió i execució de les inversions de l’Estat al país, per a les quals es definirà un marc pluriennal per dotar-lo pressupostàriament tenint en compte que haurà de ser equivalent al pes del PIB català sobre el conjunt de l’Estat. També es fixa que es tindran en compte les “singularitats pròpies” de Catalunya, reflectides en competències no homogènies, per fixar els recursos que arribin, que en tot cas han de patir un “increment substancial” per compensar els desequilibris fruit de l’actual model.