Un passat mariner i agrícola

Vilassar de Mar manté l’essència del poble mariner que va ser en el passat. Les cases de pescadors a l’espigó Garbí en són un testimoni i també altres elements que es conserven i que veiem passejant pels carrers. Aquest és un dels atractius d’aquest poble maresmenc que cada estiu pateix per mantenir els trams de platges que fa segles ocupaven les drassanes per construir les barques dels que es guanyaven la vida a mar. Aquest patrimoni etnològic és el que es vol reivindicar ara que l’Ajuntament ha demanat a la Generalitat que declari aquesta façana marítima bé cultural d’interès nacional. Una protecció que permetria al consistori deixar de patir per les afectacions de la llei de costes que planen de fa anys sobre el municipi i que l’estiu passat van obligar a tancar el restaurant Palomares, on també es guardaven embarcacions dels que practicaven esports nàutics. El perill d’enderroc fa anys que amenaça les casetes de pescadors de l’espigó de Garbí, que van estar a punt d’anar a terra, i el Club Nàutic, també afectat per la llei de costes com passa en altres municipis, però l’Ajuntament en va demanar la protecció a escala local per mirar de preservar-los. L’alcaldessa de Vilassar de Mar, Laura Martínez (Junts), creu que la declaració de zona d’interès etnològic resoldria els litigis i posaria en relleu la tradició marinera i esportiva que permetia tenir les barques tradicionals varades a la sorra.

El passat i l’orgull mariner dels vilassarencs es contradiu amb el fet que avui es mantingui tancat des del 2013 el Museu de la Marina, que mostrava els orígens del poble del Baix Maresme, on molts veïns coincideixen que s’hi viu com en un “petit oasi” entre els carrerons de cases de poble, la platja i la zona agrícola delimitada a ponent per les instal·lacions del Mercat de la Flor i la Planta Ornamental de Catalunya. Reobrir el Museu de la Marina serà un dels reptes del mandat, assenyala l’alcaldessa, però abans hi ha altres prioritats damunt la taula: reobrir l’Ateneu Vilassarenc i refer les zones esportives. La reivindicació d’un equipament cultural al poble ve de lluny. Finalment la reforma de l’Ateneu serà una realitat per donar sortida al potencial cultural que hi ha al poble i dotar les entitats d’una sala d’arts escèniques.

Els resultats dels darrers comicis van situar Junts com a primera força política i van desbancar ERC, que havia governat els últims dos mandats. Per primer cop el municipi té una alcaldessa, Laura Martínez, que ja havia estat regidora de Cultura i Educació al govern en majoria de l’exalcalde convergent Joaquim Ferrer. Junts ha governat en minoria fins al novembre, quan va arribar a un acord per ampliar el govern amb els tres regidors d’ERC. Al capdavant de l’oposició s’ha situat per primer cop la candidatura de Babord, després d’intentar un govern alternatiu d’esquerres que no va prosperar perquè el PSC i ERC no ho van veure clar. El PP va aconseguir retornar al consistori amb un únic regidor.

Vilassar de Mar és un municipi amb una activitat econòmica limitada, amb un petit polígon industrial a tocar de l’autopista. Els recursos municipals provenen sobretot de l’IBI i el consistori depèn de transferències de la Generalitat i subvencions que pugui rebre. Amb un pressupost de més de 26 milions d’euros, els ingressos se’ls menja la despesa corrent i obliga a racionalitzar per preveure que les despeses que es planifiquin es portin a terme. Entre les principals inversions previstes per al 2024, destaca la millora de les instal·lacions esportives, amb una dotació d’1,5 milions d’euros, i culminar el projecte per reformar l’Ateneu Vilassarenc amb mig milió d’euros. El poble guanyarà a final d’any, si tot avança a bon ritme, una sala polivalent per fer activitats culturals. Des de Babord, la cap de l’oposició, Elena López, insisteix que el poble “demana més” i que s’ha de pensar a buscar lloc per fer un auditori, i reclama “més musculatura” al govern per tirar endavant projectes ambiciosos.

Vilassar de Mar ha guanyat poca població en l’última dècada, amb un miler de veïns en un municipi no gaire gran, que té una extensió de quatre quilòmetres quadrats. La baixada de la natalitat està obligant a tancar línies a les escoles i sense espais on créixer el municipi està condemnat a una davallada de la demografia. La meitat del terme municipal està protegit com a zona agrícola dins del pla costaner de la Generalitat. No hi ha sectors nous on construir i el preu de l’habitatge no para de créixer, amb una pressió urbanística que deixa molts veïns sense opció de compra o lloguer. Els més joves ho tenen cada cop més negre per quedar-se a viure al poble. El govern manté que hi ha la possibilitat de fer habitatge protegit en alguns solars on treballa amb cooperatives perquè en facin les promocions. Des de Babord critiquen que no s’han fet els deures i que cal una política més decidida per fomentar el lloguer i l’habitatge assequible.

Amb l’obligació d’incrementar la recollida selectiva per al 2025, en el mandat anterior es va aprovar el nou model que es començarà a implantar a la tardor. Els vilassarencs tindran els contenidors tancats per controlar les aportacions d’orgànica i el rebuig i millorar així els percentatges de selectiva que des del 2011 es mantenen en el 50% de la brossa que es genera. El govern té previst fer les campanyes informatives als veïns tan bon punt es torni de vacances, però des de Babord recorden que encara hi ha pendent aprovar l’ordenança reguladora.

El municipi està pendent d’altres projectes supramunicipals com ara la regeneració del litoral construint dos espigons submergits. La pacificació de l’N-2 i la millora dels accessos a la C-32 han de servir per treure vehicles d’aquesta via que travessa la façana marítima. Els veïns s’encarreguen de recordar-ho a la classe política amb les pancartes penjades als balcons davant del mar: “Pacifiquem l’N-2! Prou retards.”