El govern ratifica Macias i anuncia un nou comissionat de barris

El govern de Salvador Illa s’ha estrenat avui amb el nomenament de Carles Martí, extinent d’alcalde de Barcelona, com a comissionat de la llei de barris, i la ratificació de Pere Macias com a comissionat per al traspàs integral de Rodalies. Amb aquesta doble decisió, l’executiu vol enfocar quines seran dues de les seves principals línies estratègiques en aquesta legislatura, que “ha de ser la dels serveis públics”, segons ha subratllat la consellera de Territori, i portaveu de l’executiu, Sílvia Paneque, en la seva estrena després del primer consell executiu. Tots dos comissionats penjaran precisament d’ella.

Paneque ha valorat que els treballs que ja s’han iniciat en els últims mesos per al traspàs ferroviari “han funcionat bé”, i advoca perquè continuïn en el marc també de l’aposta de l’executiu per la mobilitat sostenible. “La feina es valora com a positiva i d’aquí la continuïtat de Macias”, ha conclòs, mentre ha recordat que “els calendaris estan fixats, i s’estan seguint” pel que fa al traspàs.

Pel que fa a Martí, que exactament és el nou Comissionat per l’Impuls de les polítiques de millorament urbà, ambiental i socials dels barris i viles, se li encomana la tasca de dissenyar, implementar i avaluar actuacions de lluita contra la segregació urbana, amb una visió transversal, tenint en compte els reptes de l’emergència climàtica. El seu nomenament, així, és tot just la punta de llança per recuperar un dels projectes insígnia dels tripartits de Maragall i Montilla, que s’haurà d’anar definint en els propers mesos, d’acord també amb els ajuntaments. Pendent que se’n detalli doncs pla de treball, calendaris i recursos pressupostaris disponibles, Paneque explicava que se centrarà en els municipis i barris amb més “índexs de vulnerabilitat social i ambiental”, i tindran com a objectiu millorar-hi la qualitat de vida, sobretot a partir de “l’adaptació del parc d’habitatge als reptes del canvi climàtic”. A més, no ha amagat que amb això el govern vol “desmuntar” alguns discursos del populisme i l’extrema dreta. “Voldríem garantir barris dignes, segurs i amb serveis públics de qualitat”, ha resumit. Les actuacions, que partiran d’algunes accions ja planejades per l’anterior govern com les del pla per a la retirada de l’amiant, que ja comptava a més amb fons europeus per ser aplicat, es desenvoluparan en forma d’una nova llei, tal com ja recollia el programa del PSC i el pacte amb els comuns.

El nou executiu no ha parlat encara avui de com s’haurà de desenvolupar la proposta de finançament singular que haurà de pactar amb el govern de l’Estat segons els acords tancats amb ERC, tot i que Paneque ha insistit que s’hi donarà “compliment estricte”. Això sí, s’ha resistit a titllar-ho de “concert econòmic” perquè “no és una qüestió de nomenclatura”. “L’importat és millorar el finançament a Catalunya”, ha dit, incorporant això sí “la quota de solidaritat”. Al que sí que s’ha compromès avui la consellera d’Economia, Alícia Romero, és a preparar un informe per valorar els calendaris i les opcions de començar a treballar en el pressupost per al 2025, que podria partir de l’acord a què ja s’havia arribat entre PSC i ERC per als comptes d’enguany, que al final el Parlament va tombar al març tot provocant l’avançament electoral. També es preveu que en el proper consell executiu, l’última setmana d’agost, s’abordi el nomenament del gran gruix dels secretaris generals, els números dos de cada departament.

El president Illa citarà entre avui i demà tots els consellers a fi d’encomanar-los un pla de treball estratègic per a cada departament, que fixi les prioritats i línies a treballar en els propers anys per tenir un “full de ruta clar”. Al setembre, aquests plans departamentals es posaran en comú en una trobada de tot el govern al monestir de Poblet. Illa cuida molt el simbolisme, i avui ha acompanyat el seu discurs als consellers –a qui ha fet una primera diagnosi del moment polític i els ha traslladat la “necessitat” que es posin a treballar de seguida en l’acció de govern– amb el lliurament personal de dos textos. Un, el seu discurs d’investidura. L’altre, el discurs de presa de possessió del president Josep Tarradellas –que té l’arxiu dipositat a Poblet– en el seu retorn de l’exili l’octubre del 1977, “en un moment de recuperació de les institucions, com un símbol que anticipava l’inici de l’etapa democràtica”.