L'hora de la veritat per a Brown

Gordon Brown contraataca. Davant l’inici del congrés anual del Partit Laborista, avui a Manchester, el primer ministre britànic ha decidit jugar a caixa o faixa, sabent que molt del seu futur polític està en joc els pròxims dies i, en especial, en el discurs que farà davant el plenari, dimarts que ve. Brown va enviar ahir un escrit als diputats i militants laboristes per demanar-los que se centrin en els valors comuns que els són propis assegurant-los que “se’n poden sortir” en els temps difícils que estan travessant.

Els temps són difícils per al laborisme atès que les enquestes, l’última de les quals, feta pública ahir pel diari The Independent, mostren que fins i tot a les bases s’estén la idea que cal un recanvi en el lideratge. Sense tenir-les gaire en compte, en una entrevista a la cadena de televisió Sky News, Brown afirmava que “aquest no és el moment per als cors febles”.

Tot i que ahir semblava que el primer ministre prenia la iniciativa, el cert és que els seus crítics no li donen treva. Dijous a darrera hora es feia públic un text, escrit per l’exministre de Sanitat Alan Milburn, en què criticava de forma no explícita algunes de les accions de Brown al llarg del seu any i escaig com a ocupant del 10 de Downing Street. Milburn, però, que es limitava a refermar de formes diverses una idea ja llançada per Brown –que el laborisme ha d’oferir noves propostes– era ben curós amb el llenguatge i evitava sumar-se a les crides que les darreres setmanes, i de forma gradual, han llançat dotze diputats i el viceministre per a Escòcia sobre la necessitat d’obrir un procés successori. Amb tot, no es va estar de lloar la figura de Tony Blair com a renovador i modernitzador del partit.

Brown va insistir davant de Sky News que no es distraurà “per una petita colla que s’està queixant. Això és l’essència de la política. Continuar governant. De vegades ets popular, de vegades la gent es molesta per les decisions que prens i, de vegades, la gent se sent decebuda”.

Discurs fonamental
Brown ha preparat durant les vacances d’estiu el discurs amb què s’adreçarà al partit. En aquest sentit, centrar-se en la situació econòmica i tractar de girar full del primer any que porta al govern poden ser alguns temes fonamentals, segons els analistes. Les turbulències financeres viscudes els passats set dies, fins i tot, poden ajudar-lo a sortir-se’n, en tant que el seu paper en la resolució de la crisi del banc Halifax Bank of Scotland (HBOS) ha estat interpretat com un fet que pot aprofitar per invertir la tendència negativa en què es troba fa gairebé un any.

La crisi que viu el laborisme s’arrossega des que Blair va anunciar que l’elecció del 2006 seria l’última a què es presentaria. Des d’aleshores, la pressió al seu entorn va augmentar perquè fixés una data de sortida. Al mateix temps, la seva figura era cada vegada més impopular al carrer i entre l’esquerra del partit per la seva alienació al costat de George W. Bush en la guerra de l’Iraq. El grup parlamentari està dividit en quatre grups: blairistes, brownistes, l’ala esquerra i un nucli que estaria per sobre dels uns i els altres i que tractaria de mantenir-se per damunt de les picabaralles internes.

Buscant alternatives
Convenci o no els militants i diputats de la seva validesa al capdavant del partit, la sort per a Brown és que, per ara, no hi ha un candidat que hagi manifestat en ferm que vol disputar-li l’actual lideratge. Dues figures, però, emergeixen sempre a l’hora de fer apostes. El ministre d’Exteriors, David Miliband, i el ministre de Sanitat, Alan Johnson, persona que comptaria amb el suport de l’ala esquerra del partit. Johnson va ser el primer dirigent d’un sindicat que va arribar a ministre del govern.