La ròtula de molts eixos viaris
La mobilitat, en l’àmbit municipal i supramunicipal, és un dels principals reptes d’Abrera
El poble ha estat considerat per la Generalitat un dels municipis amb el preu del lloguer més tensionat
S’està treballant per unir els barris amb el nucli, aconseguir un CUAP i millorar els polígons industrials
El terme municipal d’Abrera ocupa una superfície de 19,89 km² i abasta una àmplia zona a banda i banda dels prop de 5 km del riu Llobregat, que el travessa, des de la serra d’en Ribes i el poble d’Ullastrell fins a la plana de Can Garrigosa, al límit amb l’Anoia. Abrera ocupa part de les terres planes de la Depressió Prelitoral Catalana, i es caracteritza perquè té una zona central d’orografia suau, modelada pel riu Llobregat, a banda i banda del qual hi ha dues zones muntanyoses. El municipi està situat a l’extrem nord de la comarca del Baix Llobregat, a banda i banda del riu Llobregat. Al nord limita amb els municipis d’Olesa de Montserrat i Esparreguera; al sud, amb Martorell i Sant Esteve Sesrovires, tots ells municipis de la seva comarca. A l’est fa frontera amb Castellbisbal, Ullastrell i Viladecavalls, ja al Vallès Occidental, i a l’oest limita amb els Hostalets de Pierola, a l’Anoia.
Abrera ha estat qualificada en alguna ocasió com la “ròtula” del Baix Llobregat, ja que la seva posició, a banda i banda del riu Llobregat, i a cavall de grans municipis, i, sobretot, de grans zones industrials, l’ha convertit en una gran cruïlla de camins tan determinants com ara l’A-2, la B-40 i la C-55. Per això, una de les principals prioritats del municipi és “endreçar” aquesta cruïlla per poder mantenir l’equilibri urbanístic del poble.
El fet de ser un municipi amb barris dispersats, que tenen a les dues ribes del riu, fa que l’abordatge de la mobilitat sigui complex. És essencial la supressió del tram de la C-55 que passa pel mig del poble, un projecte en què s’està treballant i que podria ser una realitat aviat. Un altre problema és la unió de la B-40 amb la A-2, situada en un revolt del municipi. Aquesta connexió sol quedar col·lapsada i el municipi abrerenc ha de viure cada dia retencions i embussos. Aquest estiu, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible del govern espanyol ha anunciat la licitació per un import de 37,1 milions d’euros (IVA inclòs) de les obres per millorar la connexió de l’autovia A-2 i la carretera B-40 a l’entorn dels municipis d’Abrera i Esparreguera. Es pretén així reforçar les condicions de circulació, fluïdesa i seguretat viària a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest projecte ha de permetre condicionar i millorar l’enllaç entre Abrera i el tram de l’autovia A-2. L’objectiu principal dels treballs serà condicionar i reforçar la capacitat de l’enllaç entre Abrera i el tram de l’autovia A-2 al seu pas pel municipi veí d’Esparreguera per impulsar les condicions de circulació i seguretat viària a l’àrea metropolitana de Barcelona. És evident que Abrera és un centre de comunicacions i que això determina la seva realitat. Així doncs, Abrera viu lligada al fet que les carreteres i la seva pròpia orografia fan que algun dels barris del municipi sigui més a prop d’altres pobles, com Martorell, que del nucli urbà del municipi.
Els reptes de connexió també afecten les línies ferroviàries. Actualment, el municipi està pendent de la recent licitació per a l’anàlisi de la possibilitat d’una nova estació o baixador a la línia Llobregat-Anoia. Concretament, aquesta nova parada se situaria entre les estacions de Martorell Enllaç i Abrera, sobre el traçat actual de la línia de Manresa d’FGC. Aquesta nova estació donaria servei als treballadors del polígon de Can Amat, on hi ha la Seat, i també als empleats i usuaris de l’hospital Sagrat Cor i del Campus FPCAT-UPC de la Mobilitat Sostenible. També caldrà veure què es decideix finalment sobre la possibilitat que s’eliminin trens directes a Barcelona, fet que comportaria l’augment dels transbordaments a Martorell i afectaria les línies R5, R50, R6 i R6.
Abrera és un dels 140 municipis que han estat identificats per la Generalitat com a “zones tensionades” pel que fa a l’accés a l’habitatge. Segons aquesta classificació, s’hi ha detectat una “oferta insuficient d’habitatge assequible” i “compleix els requisits que marca la llei per implementar mesures de contenció de les rendes”. Això vol dir que en aquestes localitats s’aplicarà la regulació dels preus del lloguer prevista en la nova llei estatal d’habitatge, que està en vigor des de finals del mes de maig. Al municipi, aquest agost passat, els preus del lloguer han augmentat un 30%, una xifra que representa l’augment més alt mai registrat a tot el Baix Llobregat.
El municipi està en ple procés de redacció del pla d’ordenació urbanística municipal, que té com a objectiu principal, segons adverteix l’Ajuntament, aconseguir cohesionar el municipi. El procés participatiu iniciat el 12 de juny té previst finalitzar el 18 de novembre. Posteriorment, s’obrirà una fase d’al·legacions prèvia a possibles modificacions i a l’aprovació definitiva del pla.
Reptes pendents
La pressió demogràfica i també la proximitat d’alguns barris amb altres municipis han portat els abrerencs a fer diverses reclamacions pel que fa a equipaments. Recentment, l’Ajuntament d’Abrera i l’Institut Català del Sòl (Incasòl) de la Generalitat han arribat a un acord per a la cessió de dos terrenys de Can Morral per a la construcció de dos centres sanitaris, un CAP, habitatges assequibles i una zona comercial. Falta definir, però, si s’hi farà el CUAP, que l’Ajuntament d’Abrera demana que s’ubiqui al municipi. Un centre que donaria servei a les poblacions de l’àrea bàsica de salut del Baix Llobregat Nord i que ara s’ofereix a Sant Andreu. També, en matèria d’educació, hi ha el projecte d’ampliació de l’institut, que comportarà l’ampliació de l’oferta educativa amb dos cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, que s’impartiran per primera vegada al municipi, la recuperació de les aules d’especialitats com les arts, laboratoris, biblioteca i l’eliminació dels barracons instal·lats al recinte de l’escola Ernest Lluch i al pati de l’institut.
