Política

pròxim orient

Israel intensifica la seva ofensiva contra Hezbol·là i ataca el sud de Beirut

El bombardeig contra la capital libanesa deixa almenys una dotzena de morts, entre ells cinc infants

L’acció de l’exèrcit israelià, que durant la nit ja havia llançat una intensa onada d’atacs al sud del Líban, respon així al llançament de 150 projectils per part del grup xiïta libanès

La nova “fase de la guerra” anunciada per Israel al Líban s’està traduint amb intercanvi de foc cada més intens. Israel ha bombardejat a primera hora d’aquesta tarda Dahiyeh, un suburbi del sud de Beirut, considerat un bastió de Hezbol·là i ha matat diverses persones, entre elles cinc criatures. Tot i que no és la primera vegada que s’ataca el sud de la capital libanesa, el bombardeig d’avui és una escalada important perquè s’haurien destruït dos edificis residencials.

El Centre d’Operacions d’Emergència del Ministeri de Salut Pública ha confirmat dotze víctimes mortals en l’última actualització del balanç provisional. L’Agència nacional de notícies libanesa NNA diu que entre les víctimes mortals en l’atac a un dels edificis hi ha cinc infants.

La xifra de morts creixerà amb tota probabilitat perquè hi ha 66 ferits, nou dels quals en estat crític. A més, les forces de la defensa civil libanesa busquen cossos entre la runa dels dos edificis bombardejats.

Segons informa l’agència libanesa, l’atac l’ha dut a terme un avió F-35 de la força aèria israeliana, que ha colpejat els suburbis del sud de Beirut en dos atacs.

L’exèrcit israelià ha explicat en un comunicat que l’objectiu de l’atac era el comandant de Hezbol·là Ibrahim Aqil i ha confirmat la seva mort. Aquil, àlies Tashin, era el cap de la Unitat d’Operacions de la milícia xiïta i el líder de la força Al-Radwan, la unitat de l’elit del grup libanès. Els Estats Units buscaven Aquil pel seu paper en els atacs de 1983 a l’ambaixada nord-americana i al Cos de Marines, que van deixar 301 morts. També se l’acusava d’haver dirigit als anys vuitanta el segrest de ciutadans nord-americans i alemanys al Líban. Hezbol·là també ha informat de la mort d’un altre alt comandant del grup.

Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) ha assegurat que en l’operació han mort també importants operatius del grup i comandaments d’Al-Radwan que estaven planejant “el pla d’atac Conquerir Galilea”. Segons Israel, Hezbol·là tenia “la intenció d’infiltrar-se en comunitats israelianes i segrestar i assassinar civils innocents de manera similar a la massacre del 7 d’octubre”. “Les FDI continuaran eliminant l’amenaça de les capacitats d’Hezbol·là i continuaran operant en tots els àmbits per protegir els civils israelians”, conclou la nota.

Aquest nou atac d’Israel es produeix després del llançament poc abans de 170 projectils contra el nord del seu territori per part del partit-milícia xiïta libanès, que al seu torn contestava a uns intensos bombardejos duts durant la nit per l’aviació israeliana al sud del Líban.

El llançament de projectils per part de Hezbol·là ha colpejat diverses zones dels Alts del Golan, Safed i l’Alta Galilea. S’ha produït en quatre onades diferents i en un interval de temps de mitja hora. En la primera onada, el grup libanès patrocinat per l’Iran ha disparat 60 coets, en la segona 70, en la tercera almenys 20 més i en la quarta uns vint altres projectils, segons detalla el diari israelià Haaretz i el canal de notícies qatarià Al Jazeera. L’exèrcit israelià ha informat que tots els projectils han caigut en zones obertes. Els coets han provocat alguns incendis als punts colpejats i un home hauria resultat lleument ferit per la metralla d’un projectil als Alts del Golan, segons el canal de notícies israelià YNet.

Després d’aquests atacs, i abans del bombardeig a Beirut, el ministeri d’Afers Estrangers israelià ja ha advertit que “aquells que fan mal al poble israelià en pagaran el preu”.

Dijous al vespre i ignorant les amenaces de Hezbol·là, l’exèrcit israelià va llançar 52 atacs contra el sud del Líban. Ho va fer en dues onades, durant les quals assegura haver destruït un centenar de llançadores de coets “preparades per ser usades de manera immediata”.

Aquest intercanvi d’atacs es produeix en un moment de màxima tensió a la frontera entre Israel i el Líban, que s’ha vist disparada aquesta setmana per la detonació simultània de milers de cercapersones que els membres de Hezbol·là utilitzaven per comunicar-se, aquest dimarts al Líban, i de centenars de walkie-talkies l’endemà. Una acció que el grup xiïta libanès i l’Iran han atribuït a Israel. Arran d’aquestes explosions, que han deixat més d’una trentena de morts i milers de ferits, el líder del partit xiïta libanès, Hassan Nasral·là, va assegurar dijous en un missatge televisat que Israel havia traspassat totes les línies vermelles, va considerar aquesta acció com una declaració de guerra i va prometre venjança. També va reconèixer que aquest atac massiu contra el seu sistema de comunicacions havia estat un cop molt dur per al grup. Israel, probablement, aprofiti aquest moment de debilitat per endurir l’ofensiva a la frontera amb el Líban, on la tensió està disparada i es tem que derivi en una guerra regional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia