AMÈRICA LLATINA
Una nova era per a Mèxic
Claudia Sheinbaum, la presidenta electa que assumirà demà el càrrec, encarna les esperances de renovació política i social
Més enfocada en la gestió interior que en l’exterior, haurà de fer front a reptes gegantins, com ara la violència dels càrtels
Mèxic es prepara per viure un moment històric. Demà, 1 d’octubre del 2024, Claudia Sheinbaum es convertirà en la primera dona a ocupar la presidència del país, una fita que transcendeix les fronteres de la política per situar-se com un símbol de canvi profund. La seva investidura, al palau legislatiu de San Lázaro, marcarà el punt d’inici d’una nova era per a Mèxic, un país que ha estat llargament dominat per lideratges masculins. Ara, amb Sheinbaum al capdavant, la promesa de renovació política i social ressona amb més força que mai.
Sheinbaum arriba a la presidència amb el suport aclaparador de gairebé el 60% dels votants en les eleccions de juny del 2024. Però el seu èxit no és únicament numèric. La seva victòria esdevé un símbol potent no només per ser la primera dona presidenta, sinó també per ser la primera persona d’origen jueu a liderar un país de majoria catòlica. En el seu discurs de victòria, Sheinbaum va subratllar que no havia arribat fins aquí sola, sinó acompanyada de generacions de dones que han obert camí. Amb emoció, va declarar el dia de la victoria electoral: “Ho hem aconseguit totes juntes amb les nostres heroïnes, amb les nostres mares, filles i netes”, deixant clar que el seu triomf és col·lectiu.
El seu ascens a la presidència ha estat ple de singularitats. No només és la primera dona a assolir aquest càrrec, sinó que va competir contra una altra dona, Xóchitl Gálvez, fet que en si mateix ja indica un canvi de paradigma en la política mexicana. Un país que, durant dècades, ha reservat el poder per als homes ara veu com dues dones lideren la pugna presidencial, fet que mostra un avenç cultural i polític que va més enllà de les xifres electorals. Però Sheinbaum no és només una cara visible del feminisme polític; és una líder que ha forjat la seva carrera com a alcaldessa de la Ciutat de Mèxic, amb una gestió destacada que l’ha catapultat fins al cim del poder.
No obstant això, el camí que té al davant no serà fàcil. El país s’enfronta a reptes gegantins, i un dels més colpidors és la violència desfermada pels càrtels. Des del 2018, més de 170.000 persones, segons un informe de la Fundació Carnegie per la Pau Internacional, han perdut la vida en una guerra que sembla no tenir fi. Sheinbaum hereta aquest problema estructural, però ha promès una estratègia que combini la justícia social amb mesures pragmàtiques. És conscient que no hi ha solucions fàcils i que la cooperació internacional serà clau per abordar aquest flagell que afecta la vida quotidiana de milions de mexicans.
En l’àmbit econòmic, Mèxic té davant seu una oportunitat sense precedents. Les tensions comercials entre els EUA i la Xina han provocat un replantejament de les cadenes de subministrament, i Mèxic està en una posició privilegiada per esdevenir un centre industrial crucial a la regió. Sheinbaum haurà de trobar un difícil equilibri entre el creixement econòmic i la sostenibilitat, dos conceptes que va defensar fermament durant el seu mandat com a alcaldessa. Els seus projectes d’electromobilitat i transport públic sostenible van marcar un abans i un després en la política ambiental del país, i ara, com a presidenta, té la possibilitat d’expandir aquestes iniciatives a escala nacional i convertir Mèxic en un líder de la transició energètica.
Pel que fa a la política exterior, Sheinbaum mantindrà la línia de no-intervenció que ha caracteritzat Mèxic, però s’espera que assumeixi un rol més actiu en qüestions globals com ara el canvi climàtic i els drets de les dones. Malgrat això, ha deixat clar que la seva prioritat serà la situació interna de Mèxic. La seva decisió de rebutjar la invitació del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per visitar Ucraïna és una prova del seu enfocament introspectiu, centrant-se en els desafiaments nacionals abans de mirar cap a l’exterior.
Prudència i presència globals
En tot cas, la relació amb els EUA continuarà sent un pilar fonamental del seu govern. La presència confirmada de la primera dama nord-americana, Jill Biden, en la seva investidura subratlla la importància d’aquests vincles. Tot i que Sheinbaum actuarà amb prudència en l’escenari global, no hi ha dubte que la seva presidència serà decisiva en qüestions com ara la migració i el comerç, i mantindrà Mèxic com un actor rellevant en el context internacional.
L’arribada de Sheinbaum al cim de l’estat és molt més que una victòria política; és una fita cultural i històrica per a Mèxic. Amb un compromís amb les energies netes, la justícia social i un lideratge pragmàtic, la nova presidenta té l’oportunitat de transformar el país i deixar un llegat durador. El món observa amb atenció, i el seu mandat podria marcar l’inici d’una nova era per a Mèxic, una era que redefineixi no només la política, sinó la mateixa identitat de la nació.
Vet a Felip VI en la cerimònia d’investidura
Claudia Sheinbaum ha pres la decisió de no convidar el rei d’Espanya a la cerimònia de la seva investidura, demà al matí a la Cambra de Diputats mexicana. El motiu: la negativa de Felip VI a respondre la carta que l’actual president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, li va adreçar el 2019 comminant-lo a demanar perdó per la conquesta. “Lamentablement, aquesta carta no va merèixer cap resposta de manera directa, tal com correspondria a la millor pràctica diplomàtica de les relacions bilaterals. Per contra, se’n va filtrar una part als mitjans de comunicació”, va deplorar la presidenta electa, que sí que va convidar el president del govern espanyol a la presa de possessió. Pedro Sánchez, però, no hi acudirà ni hi enviarà cap representant del govern en considerar “inacceptable” i “inexplicable” el vet a Felip VI. La falta d’un representant de l’Estat espanyol en la investidura de Sheinbaum suposa un altre moment de tensió bilateral des que López Obrador va declarar, el febrer del 2022, una “pausa” en les relacions amb Madrid pels abusos que imputa a empreses espanyoles a Mèxic, en especial energètiques. Tot i l’últim menyspreu del monarca espanyol, Sheinbaum reconeix que “Mèxic i Espanya comparteixen una sòlida relació d’amistat, amb importants vincles econòmics, turístics i culturals” i recorda que el país llatinoamericà “va ser un aliat solidari i un destí generós per a molts espanyols republicans” durant la Guerra Civil. Ha insistit, també, en la legitimitat de la petició de Mèxic que Espanya reconegui de manera pública els abusos comesos contra els pobles originaris durant la colonització.