Proclamades les quatre precandidatures a dirigir ERC
Ara sí, la cursa cap al lideratge d’ERC ha començat formalment, després que la comissió organitzadora del 30è congrés nacional del partit validés i fes públiques ahir, sense sorpreses, les quatre precandidatures que hi aspiraran. Totes estan formades per un tiquet de president i secretari general, i 28 persones més com a màxim, en llistes paritàries, que han de formar la nova executiva.
Quan encara ressonen els ecos de la conferència de comiat de Marta Rovira, en què va buidar el pap contra el seu fins fa pocs mesos company de tàndem, Oriol Junqueras –explicant les causes del divorci per constatar l’agressivitat de la guerra interna declarada–, les encara precandidatures tenen un mes a partir d’ara per recollir signatures. En necessiten obtenir almenys d’un 5% de la militància –es calcula que unes 400 i escaig, tot i que la xifra exacta no se sabrà fins que el 30 d’octubre es tanqui el cens definitiu– per ser proclamades candidatures, sense que es permetin duplicitats en cap signatura. Les que superin el llindar faran campanya del 16 al 29 de novembre, abans que el dia 30 tingui lloc la votació, telemàtica i alhora presencial en algunes seus, de les nou del matí a les vuit del vespre. En tancar, ja se sabran els resultats provisionals, en espera de resoldre possibles reclamacions que puguin sortir.
Aquell dia, per cert, també s’elegiran els consellers nacionals, entre una llista de candidats a títol individual que també es va validar ahir. Si cap candidatura supera el 50% dels vots, la votació es repetirà dues setmanes després, temps durant el qual les candidatures poden arribar a enteses entre si i tornar a fer campanya.
El rumb, al febrer
La nova executiva que surti escollida tindrà el mandat de convocar un consell nacional que alhora marqui la data del ple del congrés, en principi previst per a final de febrer, i iniciï alhora el debat per a la ponència política, l’estratègica o la modificació dels estatuts del partit, és a dir, el rumb i el projecte polític de la formació.
A priori, la candidatura que ha marcat més musculatura fins ara en la precampanya és Militància Decidim, de Junqueras, que està fent actes arreu del territori des de fa mesos. Amb Elisenda Alamany com a candidata a secretària general, s’hi integren també Diana Riba, Oriol López i Ares Tubau per a les vicepresidències, mentre que per a les vuit vicesecretaries s’ha anunciat Norma Pujol, Laura Castel, Laura Pelay, Joan Plana, Isaac Albert, Solés Carabasa, Santi Valls i Pau Morales.
La llista de Nova Esquerra Nacional, batejada com a rovirista i que proclama un lideratge coral, està encapçalada per Xavier Godàs i Alba Camps com a candidats a president i secretària general respectivament, amb Teresa Jordà i Raquel Sans com a vicepresidentes. Es presentarà dissabte vinent en un acte a l’INEFC de Barcelona, en què s’espera que rebi altres suports, entre els quals, els de molts exconsellers i excàrrecs del govern. Els qui ocupen les secretaries generals adjuntes en aquesta llista són Sara Bailac, Marc Aloy, Josep Maria Jové, Jordi Castellana i Marta Vilaret.
Foc Nou, liderada pel tàndem entre Helena Solà i Alfred Bosch, té Gabriel Fernández com a vicepresident, i completen l’organigrama com a secretaris generals adjunts Anna Piñol i Jordi Orobitg. La llista vol aglutinar el 45% de nos a Salvador Illa en la consulta interna de l’agost, i també es presenta com a renovadora i municipalista, de fet com les dues anteriors, si bé en el seu cas “amb zero membres de l’executiva actual”, han recalcat.
La quarta candidatura que ha entrat en discòrdia, Recuperem ERC, està encapçalada per Xavier Martínez Gil i Àngel Ruiz com a candidats a president i secretari general, tots dos membres destacats del moviment crític intern Col·lectiu Primer d’Octubre. Entre els càrrecs més destacats que proposen, Joan Segarra ocuparia la secretaria d’organització interna i finances, i Teresa Forn, la de polítiques municipals.
Fonts de la candidatura de Foc Nou han informat que han treballat per “integrar” aquesta quarta candidatura “amb nombrosos contactes i oferiments, des de la generositat més absoluta i sense apriorismes, exclusions ni excuses”, però han lamentat que “malauradament tots aquests esforços no han fructificat”.