Recuperen els sumaris de represaliats d’ERC colomencs

“Inductors i assassins sofriran les penes merescudes, la mort serà la més lleugera. D’altres perdran la llibertat, gemegaran durant anys a la presó, purgant els seus delictes fent treballs forçats, per guanyar-se el pa, i llegaran als seus fills un nom infame.” Són paraules d’Antonio Vallejo Nájera Lobón, comandant i cap dels serveis psiquiàtrics militars de Franco. Aquestes paraules i algunes més obren el llibre ¡No ha llegado la paz..., ha llegado la victoria!, amb el subtítol: Represión contra la Gramenet antifascista (1939-1945). Consejos de guerra I. Esquerra Republicana de Catalunya. Editat per Círculo Rojo, el signen tres autors, experts en història contemporània: Juanjo Gallardo, José Manuel Márquez i Carles Capdevila.

És el primer d’un seguit de llibres que permetran conèixer la repressió a què van ser sotmesos els colomencs, fins a 367 persones calculen, en la seva major part militants de base. Persones anònimes, que mereixen reconeixement. Ara toca als militants d’ERC, la força majoritària a Santa Coloma en la II República. Es poden llegir els sumaris dels consells de guerra de 49 membres d’ERC. Es posa nom i cognoms a les víctimes i també als victimaris. De fet, hi ha testimonis acusatoris que es repeteixen en diversos processos. És el cas de Fernando Rovira Fita, que apareix sovint. Expliquen els autors: “Hem posat en evidència no solament aquells que van col·laborar en la repressió com a denunciants, testimonis o caps de Falange, sinó també els esforços que sectors de les «forces vives» de la ciutat van fer per evitar que la repressió contra membres destacats d’ERC arribés a les últimes conseqüències.”

Nom i cognoms. Després d’ERC vindran altres publicacions, dedicades a les dones, als que van ser executats, i als processos contra la Unión de Juventudes Antifascistas, entre altres. Els 49 militants d’ERC van córrer sort diversa. Dos van morir i 25 van ser condemnats a diferents penes de presó. Els assassinats són Celestí Boada, que va ser alcalde durant la guerra i acusat de rebel·lió, i Eduard Grau, estrictament un cas de revenja personal –de Rovira Fita novament assenyalant falsament–, acusat d’adhesió a la rebel·lió. De Grau, sastre de professió, van dir que era un assassí, que era responsable dels afusellaments de “persones d’ordre”. El tribunal no va escoltar el reu, que ho va negar, ni els testimonis exculpatoris. Va ser condemnat a mort.

Juanjo Gallardo, un dels autors, explica que el cas de Grau és una descoberta. “Hem començat per les persones d’ERC, de fet, perquè teníem ganes d’aportar una novetat. ERC pensava que havien afusellat un dels seus militants, Celestí Boada, però també hi ha Eduard Grau, que hem trobat a les llistes de l’Arxiu Nacional de Catalunya.”