Lligat de peus i mans a Ucraïna i Gaza

L’arri­bada al poder de Joe Biden va pro­vo­car l’alleu­ja­ment de la major part de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. Després del man­dat aïlla­ci­o­nista i mar­cat per tombs ines­pe­rats en política exte­rior, que la Casa Blanca estigués en mans d’un polític expe­ri­men­tat en l’escena inter­na­ci­o­nal i de dis­curs mode­rat era tot un avenç.

Biden es va tro­bar, però, de seguida, amb un esce­nari con­vuls, espe­ci­al­ment des que el pre­si­dent rus, Vladímir Putin, va deci­dir envair Ucraïna. El pre­si­dent nord-ame­ricà no va dub­tar a donar suport a Kíiv. Was­hing­ton, jun­ta­ment amb els seus ali­ats occi­den­tals, van sub­mi­nis­trar armes i equi­pa­ment mili­tar a Ucraïna, però aquest suport s’ha vist con­di­ci­o­nat per la por de fer un pas en fals que faci que Putin llanci un atac a un país de l’OTAN i es des­fermi un con­flicte d’abast impre­vi­si­ble. L’altre escull ha estat el blo­queig del Par­tit Repu­blicà al Congrés a un incre­ment de l’ajut mili­tar a Kíiv.

La guerra a Ucraïna s’ha vist eclip­sada des de fa un any per la de Gaza, un con­flicte encara més difícil d’abor­dar, en què Biden ha hagut de fer mil equi­li­bris per man­te­nir la política tra­di­ci­o­nal de suport dels Estats Units a Israel, fre­nar l’ànsia des­truc­tiva del pri­mer minis­tre isra­elià, Ben­ja­min Neta­nyahu, i mirar de no fer enfa­dar gaire cap de les ànimes del Par­tit Demòcrata en plena cam­pa­nya elec­to­ral.

El resul­tat de tot ple­gat ha estat una tensió inèdita amb el govern isra­elià que, a efec­tes pràctics, no s’ha con­ver­tit en mesu­res efec­ti­ves de pressió i con­tenció d’Israel.