Territori de bicicletes
La cohabitació entre vianants i ciclistes es complica al Barri Vell amb l’èxit del turisme de dues rodes
L’Ajuntament regula el trànsit i posa multes enmig de crítiques pel dany que causa ser una destinació en auge
Accelerar el Campus de Salut amb el nou Trueta i fer habitatge públic, reptes del tripartit independentista
Venint de l’avinguda de Jaume I i entrant al carrer Nou (en direcció al Mercadal i al Barri Vell), hi ha un cartell que alerta que les bicicletes han de “circular per la plataforma central i a pas de vianant; en cas d’aglomeració, cal baixar de la bicicleta”. És un senyal que adverteix que s’entra en territori de bicicletes. Els que pedalen i els que van a peu han d’anar amb compte.
Des de fa anys, Girona és territori de bicicletes, com a mínim. S’hi han obert negocis i establiments de restauració vinculats a les dues rodes, en espera que obri portes l’antic Teatre Odeon, reconvertit en botiga de la marca Velodrom, a la pujada de Sant Martí. I això va en paral·lel a la proliferació de pisos turístics. En una de les primeres decisions, el nou equip de govern, de Guanyem, Junts i ERC, va limitar a un 4% els habitatges d’ús turístic (HUT) a tota la ciutat. Al Barri Vell i al Mercadal es manté al 15%.
L’èxit de Girona com a destinació turística i cicloturística ha provocat reaccions. Ha nascut la Plataforma pel Decreixement Turístic, que el 6 de juliol es va manifestar en contra de la promoció del turisme a la ciutat i a la demarcació. L’arribada de visitants –afirmen– afecta el teixit associatiu i veïnal i fa pujar el preu dels lloguers. Al juliol, la plataforma, que aplega desenes d’entitats, incloent-hi l’Associació de Veïns del Barri Vell, va afirmar que hi havia 78 pisos turístics il·legals a Girona. L’Ajuntament parla de 55.
Pintades al carrer
La tensió ha estat molt evident amb pintades als carrers. Va passar en una de les manifestacions de l’1 de maig, amb pintades en contra d’establiments del carrer Nou, i va passar a finals de setembre, quan Arran va fer una acció de protesta a les parets de l’Odeon en contra del turisme de masses i l’especulació immobiliària. “Aquí no es venen bicis, aquí es mata el barri.” La vicealcaldessa, Gemma Geis (Junts), va condemnar els fets de manera immediata, mentre que el cinquè tinent d’alcalde, Sergi Font (Guanyem), va lamentar el dany al patrimoni de la ciutat en una entrevista radiofònica al cap d’uns dies.
Lligat d’alguna manera amb les bicis ha estat un dels capítols més “durs” viscuts per Lluc Salellas des que és l’alcalde de Girona. La mort de l’Iris, atropellada per una conductora que duia un carnet fals, va tenir lloc el setembre del 2023 quan la jove anava en bici al sector de Güell-Devesa. “És una de les situacions que no pots controlar. Al final, parles amb les famílies, els coneixes, veus el que està passant. Són totes situacions molt injustes que no haurien d’haver passat”. El batlle es referia, també, a l’assassinat d’una veïna de Sant Narcís, la Carla, a mans del seu excompany el juliol del 2023 i del tiroteig del dia de Sant Joan d’aquest any al barri de Font de la Pólvora. Hi van morir assassinades dues persones.La gestió dels pisos turístics ha estat una de les problemàtiques que han hagut d’assumir els tres socis independentistes. Els dos últims van formar part de l’equip de govern anterior, amb Marta Madrenas (Junts) d’alcaldessa, i la confluència d’esquerres va prendre el poder amb Lluc Salellas (CUP), al davant de la força més votada, el PSC de Sílvia Paneque.
Les tibantors entre els socis han aflorat poc. El cas més significatiu ha estat el pagament del lloguer d’una de les dues seus de l’institut d’educació secundària Ermessenda. Guanyem considerava que no es podia pagar el lloguer al bisbat de Girona de l’institut Cartañà tenint terrenys municipals, i apostava per tancar una seu i unificar el centre als mòduls de Can Prunell, a Palau-sacosta. Junts i ERC no ho compartien, i al final aquest curs l’Ajuntament paga el lloguer de l’edifici del Cartañà.
Sigui o no per l’efecte dels pisos turístics, el preu del lloguer a Girona s’ha enfilat fins als 795,69 euros el primer semestre d’aquest any, segons un estudi del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API). És un 4,07% més que el mateix període de l’any passat. Costa trobar un pis de lloguer, fins i tot als estudiants. L’esmentat col·legi parla de “saturació” del mercat per a joves que venen a estudiar a la ciutat. Hi ha molts veïns que no estudien, però que també ho tenen magre per trobar un habitatge. Juntament amb l’Institut Català del Sòl i entitats privades, l’Ajuntament desenvolupa promocions per ampliar el parc públic.
A Càritas Diocesana de Girona saben que l’habitatge és un maldecap. L’any passat van atendre 6.378 persones a la ciutat, i 2.600 no tenien cobertes les necessitats bàsiques d’aliments. Els altres serveis més demandats van ser l’assessorament a l’immigrant (1.220 persones usuàries), la distribució de roba via El Rober (566 usuaris) i la cerca de feina a través dels itineraris integrals d’inserció laboral (412 persones).
La directora de Càritas Girona, Dolors Puigdevall, reconeix que la meitat de les famílies ateses a la ciutat viuen de lloguer –unes 3.000, diu–. I recorda que, amb dades d’arreu de la diòcesi, quan la pobresa s’accentua, les persones redueixen en “aliments frescos” abans que en l’habitatge. “Perquè, si no pagues el lloguer, pots acabar al carrer.”
En els plans de l’equip de govern de Girona, hi ha l’augment del nombre de pisos als barris de Can Gibert i Santa Eugènia. És en aquest àmbit, inundable cada 500 anys, on s’ha de desenvolupar el futur Campus de Salut amb el nou hospital universitari Josep Trueta, les facultats d’Infermeria i Medicina de la Universitat de Girona i centres de recerca i empreses vinculades a la salut. Una modificació urbanística, aprovada de manera inicial, autoritza la construcció d’un edifici de set plantes on ara hi ha el parc Jordi Vilamitjana. Està previst fer-hi 347 habitatges, incloent-hi 150 pisos de lloguer social. Els veïns més propers hi estan en contra. La Coordinadora d’Associacions Veïnals (CAV) de Girona, que aplega una dotzena d’entitats veïnals, s’ha queixat que la societat civil no hi pugui dir la seva. “La CAV ha quedat en un segon pla i volem fer èmfasi que es pugui treballar en els canvis urbanístics de manera prèvia”, diu el president, Roger Casero.
A la CAV també l’amoïna l’entrada en servei de la zona de baixes emissions (ZBE), prevista per a principis del 2025. Els representants veïnals es queixen de la falta de “mesures alternatives”, com ara pàrquings dissuasius. Amb fons europeus, l’Ajuntament en prepara un a Mas Gri, al sud, però ha demanat una pròrroga.
L’ampliació del sistema de recollida porta a porta ha causat malestar. A partir del maig es va estendre a molts barris i, més endavant, també augmentarà el nombre de contenidors tancats (amb targeta per obrir-los). Casero troba que en alguns casos hi ha hagut pocs dies entre la reunió informativa als veïns i l’arrencada del porta a porta. Això ha generat moltes crítiques, com ara a Montjuïc. L’Ajuntament hauria accedit a fer canvis i mantenir contenidors en algun altre espai on hi hauria d’haver cubells del porta a porta.
