Política

Anna Oliver

presidenta d’Acció Cultural del País Valencià

“Cal traslladar la indignació ciutadana al discurs polític”

“Mazón s’aferra al càrrec al·legant que no és moment de dimitir perquè el govern té una necessitat de reconstrucció”

“Després de la dana, haurem après a autoprotegir-nos, a estar més informats i potser a tenir un punt més d’exigència”

Acció Cultural del País Valencià treballa per la promoció de la llengua i la cultura pròpies del País Valencià. Des que va començar la dana, l’entitat ha estat al costat dels afectats i ha demanat públicament la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. De fet, és una de les entitats organitzadores de la manifestació multitudinària que es va viure a València dissabte. Tot i la feinada que queda i que l’impacte de les torrentades serà durador, la presidenta de l’entitat analitza i avalua ja el seu impacte en la societat valenciana.

La dana marcarà un abans i un després en la societat del País Valencià?
Voldria pensar que sí i que realment hi haurà canvis en la nostra forma de viure, però això seria ser molt optimista i la realitat és una altra. La realitat és que han pujat els preus dels hotels, han pujat els preus dels cotxes de segona mà, del transport... El model socioeconòmic en què vivim està profundament arrelat i no hi haurà un canvi. Pot ser que hi hagi canvis en la coordinació de les emergències o en les inversions en les infraestructures necessàries per a prevenir una altra catàstrofe com aquesta, però no crec que vagi més enllà.
Generarà més consciència del canvi climàtic, aquesta crisi?
Crec que el poder dels lobbies contra el canvi climàtic i el missatge que generen és molt més fàcil d’assimilar que la ciència i l’explicació. Per tant, no crec que la gent comence a creure més en el canvi climàtic. El que farà la gent serà demanar actuacions concretes per al seu municipi, com ara que es netege un barranc o es desvie una carretera, però no serà amb una mirada global. El missatge contra el canvi climàtic està massa instal·lat, malgrat que la cultura popular demostri que existeix. Eixe estiu a la platja de València, tu notaves la mar calenta i la conversa entre la gent d’ací era: “Està molt calenta l’aigua, esta tardor tindrem problemes.” El saber popular diu que temperatures altes en l’aigua a l’estiu se transformen després en pluges torrencials que poden fer molt mal. Però no som científics i, encara que la cultura popular parle de canvi climàtic, això no cala, perquè el missatge en contra és molt més fort.
La dana ha unit la ciutadania al marge del poder polític o ha servit per generar més partidismes?
A la manifestació de dissabte es va veure que hi havia gent de tots els colors i de tots els partits. Va complir el seu objectiu de donar veu a la gent afectada. Van ser elles les que duien la pancarta i van llegir el manifest. Es va assolir que la direcció la dugueren les entitats i els sindicats i no els partits. Però també es van infiltrar missatges molt populistes, molt pròxims a l’extrema dreta. Missatges que s’amplifiquen a través de les xarxes socials i que, com que els trasllada gent molt coneguda, arriben a penetrar a gent molt menys polititzada. Són els clàssics “tots els polítics són iguals” o “sols el poble salva el poble”. Missatges d’esquerres que s’han apropiat la dreta i el populisme.
Per tant, aquesta crisi farà créixer l’extrema dreta?
Eixos missatges tenen el risc que l’extrema dreta, el populisme i la desafecció política creixin molt més, sí. Ja era un problema de les passades eleccions, però ara és major perquè la gent no està veient que els polítics serveixin, que el govern de la Generalitat estiga donant solucions. Com que han decidit enfrontar-se al govern central, la gent es veu atrapada entre dues veus i davant això és més fàcil sumar-te al missatge populista de “sols puc comptar amb el meu veí”. No és només un problema del País Valencià, la pujada de l’extrema dreta és la tendència internacional, el món està girant cap allí. I a
ixò només es pot parar si tota aquesta indignació ciutadana té una translació política clara i contundent. Cal que el discurs siga ocupat per partits d’esquerres i progressistes que connecten amb la ciutadania, que donen solucions i la seguretat que, si passa qualsevol altra cosa, podran solucionar-ho. Traslladar tota aquesta indignació que es va veure a València, Alacant, Elx i moltes altres poblacions, en discurs polític és la feina d’aquests partits. I ho haurien d’estar fent des del minut zero.
Creieu que Mazón podrà sostenir-se en el càrrec, després de tanta pressió ciutadana?
Totes les anàlisis polítiques diuen que la legislatura està esgotada, per més que no es convoquen eleccions anticipades. Mazón s’aferra al càrrec al·legant que no és moment de dimitir perquè el govern té una necessitat de reconstrucció. Les poblacions més afectades són les que tenen els polígons industrials més importants i, per tant, un motor econòmic impressionant. És difícil que puga desenvolupar-se una altra cosa que no siga la reconstrucció. Jo supose que tot és un càlcul electoral i el PP central ha decidit mantenir Mazón i no abandonar-lo perquè no acabi esquitxant-los. Deuen pensar que és millor mantenir-lo, deixar que passe el temps i comence la recuperació i la injecció de diners de l’Estat. I la gent, per desgràcia, oblidem ràpidament.
En unes properes eleccions, perdrà força el PP valencià?
El PP del País Valencià actual està molt lluny del PP que coneguem de Camps, de Zaplana, d’Oliva... Eixe PP dels anys noranta ací ja no existix. De fet, en les últimes eleccions, va poder governar no pel seu creixement espectacular, sinó per l’abstenció i per la caiguda de vots de l’esquerra. Ja no era un PP fort, però ara està molt tocat perquè no ha donat cap resposta i no té credibilitat davant de la ciutadania. El que pot passar és un transvasament dels seus vots cap a opcions més populistes, amb molt de poder comunicatiu, o cap a l’extrema dreta.
N’aprendrem alguna cosa, d’aquesta dana?
L’únic que haurem après serà a autoprotegir-nos, a estar més informats i potser a tenir un punt més d’exigència. Per exemple, jo no me vaig a posar en risc per anar a obrir una botiga en un centre comercial i després quedar-me atrapada. Desgraciadament, després d’aquesta catàstrofe sí que hi ha hagut una evolució d’exigir els drets de la ciutadania. No estic convençuda que hi hagi un canvi com deia abans del model econòmic, ni del model de consum. I no crec que siguem més proteccionistes amb la natura, però sí que és un punt d’inflexió en la societat valenciana, que ara serà més conscient de l’autoprotecció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.