Set anys de cants anhelant la llibertat

Ni la pandèmia, ni la pluja en forma de dana o no, ni el fred, ni la coin­cidència amb altres rei­vin­di­ca­ci­ons ni els períodes de vacan­ces han fet defa­llir el col·lec­tiu Cants de Lli­ber­tat de Ter­rassa, que dia sí i dia també des­plega des de fa set anys el seu reper­tori de cançons popu­lars i d’autor i algu­nes amb lle­tres adap­ta­des per recla­mar la lli­ber­tat plena de tots els repre­sa­li­ats, pre­sos i exi­li­ats pel procés d’inde­pendència. Com un clau, i gai­rebé sem­pre a l’atri de l’ajun­ta­ment del raval de Mont­ser­rat, a quarts de vuit del ves­pre fan sen­tir les seves veus, ja siguin vint, qua­ranta o cen­te­nars de per­so­nes, sense pre­gun­tar-se afi­li­ació política, reco­llint l’espe­rit amb què van néixer les rei­vin­di­ca­ci­ons mul­ti­tu­dinàries als car­rers per recla­mar la sobi­ra­nia del poble català. Cele­bren com victòries cada alli­be­ra­ment, cada indult i cada procés judi­cial atu­rat o amnis­tiat, com el que van anun­ciar dijous del David, un jove ter­ras­senc que era en la mani­fes­tació de la plaça d’Urqui­na­ona el 18 d’octu­bre del 2019 i per al qual dema­na­ven sis anys de presó per desor­dres públics i per atemp­tat con­tra l’auto­ri­tat.

Això pas­sava dijous, coin­ci­dint amb el dia exacte del setè ani­ver­sari de la cons­ti­tució for­mal de Cants de Lli­ber­tat, el 14 de novem­bre del 2017. Es va pro­duir setze dies després, reco­llint el tes­ti­moni de Música per la Lli­ber­tat, cre­ada l’1 de novem­bre per l’impuls d’Anna Ortega i la seva flauta tra­ves­sera, que es va plan­tar a la plaça de la Vila de Sant Fruitós de Bages per inter­pre­tar El cant dels ocells per dema­nar la lli­ber­tat dels pre­sos polítics. Va anun­ciar que ho rei­vin­di­ca­ria cada dia i l’efecte crida va fer la resta. Un grup de músics ter­ras­sencs afi­li­ats a l’ANC i docents hi van par­ti­ci­par i van plan­te­jar repli­car la fórmula a la coca­pi­tal valle­sana, ini­ci­a­tiva que ha reei­xit i que ha per­du­rat al llarg de set anys, men­tre que en altres indrets només s’ha man­tin­gut en for­mat set­ma­nal o men­sual, explica Albert Grau, un dels impul­sors.

Amb el temps, cada cop hi han anat par­ti­ci­pant menys músics, però els cants han per­du­rat. Oriol Cabré i Quim Ballbé, dues ànimes més dels Cants de Lli­ber­tat, hi afe­gei­xen que s’ha con­ver­tit en “l’àgora d’Ègara”, en què recu­llen altres rei­vin­di­ca­ci­ons, per­me­ten lle­gir mani­fes­tos i inter­ve­nir a qui ho desitgi i par­ti­ci­pen en actes de suport quan els ho dema­nen. “S’ha for­mat un caliu, s’han man­tin­gut unes bra­ses ence­ses de rei­vin­di­cació de lli­ber­tat, democràcia i inde­pendència”, rebla al seu cos­tat Fran­cesc Gómez. Tant li fa que amb el temps els que hi per­se­ve­rin siguin per­so­nes de 60 anys en amunt, perquè aquí “ha que­dat la brasa”, que ser­veix perquè en oca­si­ons espe­ci­als s’hi afe­geixi més gent de col·lec­tius de joves repre­sa­li­ats, dels CDR o de la Coor­di­na­dora Anti­re­pres­siva de Ter­rassa la Traca, per posar-ne alguns exem­ples, hi afe­geix Gómez. “Si ho féssim només set­ma­nal­ment, aquesta brasa s’hau­ria apa­gat”, asse­vera Gómez.

Des dels Cants de Lli­ber­tat recor­den que a la ciu­tat hi ha una desena de casos de repre­sa­li­ats per haver par­ti­ci­pat en pro­tes­tes a Urqui­na­ona per l’empre­so­na­ment del pre­si­dent Quim Torra o de Pablo Hasél, o per les mani­fes­ta­ci­ons de la vaga gene­ral d’octu­bre del 2017, per als quals tenen una caixa de soli­da­ri­tat per poder pagar els advo­cats, a més d’haver-hi el pre­si­dent del Par­la­ment, Josep Rull, amb un indult par­cial, con­di­ci­o­nat i rever­si­ble, i l’excon­se­ller Lluís Puig encara a l’exili. “Només ens plan­te­ja­rem i dis­cu­ti­rem parar quan tot­hom hagi tor­nat a casa en lli­ber­tat, encara que no tin­guem la inde­pendència”, coin­ci­dei­xen Cabré i Ballbé.

En set anys de con­cen­tra­ci­ons diàries i lec­tura de mani­fes­tos, s’ha con­ver­tit en part del pai­satge urbà de Ter­rassa. I han vis­cut de tot. Des d’arren­ca­des d’este­la­des, crits de ¡Viva España! i peti­ci­ons per can­tar el seu himne, que davant l’obvi­e­tat de no tenir lle­tra van pre­fe­rir mar­xar amb la cua entre les cames. La pandèmia no els va atu­rar i van fer els cants per la pla­ta­forma Zoom. Si el raval de Mont­ser­rat és ple o s’hi fan altres actes, es des­pla­cen a la Torre del Palau o a la plaça Vella, i han fet sor­ti­des a les pre­sons, a Lleida, Parets del Vallès i tres a la Cata­lu­nya del Nord (el 19 de febrer i els dies 18 i 19 de setem­bre del 2022 i l’abril d’enguany), pels retro­ba­ments de Rull i Puig o per fer-hi actu­a­ci­ons i visi­tes, entre d’altres, a la Vajol, Prats de Molló i a la ruta de l’exili de Pesillà de la Ribera. També han col·labo­rat amb la reha­bi­li­tació de la Mater­ni­tat d’Elna i per aco­llir els Cami­nants per la Lli­ber­tat que venien des de Flan­des. D’aquí, en sor­geix una amis­tat amb els alcal­des dels muni­ci­pis, que en dues oca­si­ons han visi­tat Ter­rassa con­vi­dats pels Cants de Lli­ber­tat coin­ci­dint amb la Fira Moder­nista i, fins i tot, van ser rebuts per l’alcalde Jordi Ballart, que no és inde­pen­den­tista.

Diu­menge faran uns cants espe­ci­als amb la presència dels pares de nois repre­sa­li­ats. Espe­ren que Pablo Hasél els enviï una carta per lle­gir, hi haurà músics de Ter­rassa i Músics per la Lli­ber­tat, es pas­sa­ran vídeos dels exi­li­ats i, a més, hi assis­tirà el mateix Rull. L’acte començarà a dos quarts de vuit al raval de Mont­ser­rat, on hi haurà el reper­tori ampliat i no hi fal­tarà la Cançó dels indig­nats, l’adap­tació al català del musi­cal Els mise­ra­bles, i que ja s’ha con­ver­tit en tot un clàssic.