Política

Set anys de cants anhelant la llibertat

Cants de Llibertat de Terrassa commemora demà amb un acte que fa 2.555 dies consecutius que reivindica la llibertat de tots els represaliats del procés d’independència

Asseguren que fer-ho diàriament els permet mantenir viva la brasa de les reivindicacions d’altres col·lectius, sobretot els més joves, amb els quals teixeixen aliances

Ni la pandèmia, ni la pluja en forma de dana o no, ni el fred, ni la coin­cidència amb altres rei­vin­di­ca­ci­ons ni els períodes de vacan­ces han fet defa­llir el col·lec­tiu Cants de Lli­ber­tat de Ter­rassa, que dia sí i dia també des­plega des de fa set anys el seu reper­tori de cançons popu­lars i d’autor i algu­nes amb lle­tres adap­ta­des per recla­mar la lli­ber­tat plena de tots els repre­sa­li­ats, pre­sos i exi­li­ats pel procés d’inde­pendència. Com un clau, i gai­rebé sem­pre a l’atri de l’ajun­ta­ment del raval de Mont­ser­rat, a quarts de vuit del ves­pre fan sen­tir les seves veus, ja siguin vint, qua­ranta o cen­te­nars de per­so­nes, sense pre­gun­tar-se afi­li­ació política, reco­llint l’espe­rit amb què van néixer les rei­vin­di­ca­ci­ons mul­ti­tu­dinàries als car­rers per recla­mar la sobi­ra­nia del poble català. Cele­bren com victòries cada alli­be­ra­ment, cada indult i cada procés judi­cial atu­rat o amnis­tiat, com el que van anun­ciar dijous del David, un jove ter­ras­senc que era en la mani­fes­tació de la plaça d’Urqui­na­ona el 18 d’octu­bre del 2019 i per al qual dema­na­ven sis anys de presó per desor­dres públics i per atemp­tat con­tra l’auto­ri­tat.

Això pas­sava dijous, coin­ci­dint amb el dia exacte del setè ani­ver­sari de la cons­ti­tució for­mal de Cants de Lli­ber­tat, el 14 de novem­bre del 2017. Es va pro­duir setze dies després, reco­llint el tes­ti­moni de Música per la Lli­ber­tat, cre­ada l’1 de novem­bre per l’impuls d’Anna Ortega i la seva flauta tra­ves­sera, que es va plan­tar a la plaça de la Vila de Sant Fruitós de Bages per inter­pre­tar El cant dels ocells per dema­nar la lli­ber­tat dels pre­sos polítics. Va anun­ciar que ho rei­vin­di­ca­ria cada dia i l’efecte crida va fer la resta. Un grup de músics ter­ras­sencs afi­li­ats a l’ANC i docents hi van par­ti­ci­par i van plan­te­jar repli­car la fórmula a la coca­pi­tal valle­sana, ini­ci­a­tiva que ha reei­xit i que ha per­du­rat al llarg de set anys, men­tre que en altres indrets només s’ha man­tin­gut en for­mat set­ma­nal o men­sual, explica Albert Grau, un dels impul­sors.

Amb el temps, cada cop hi han anat par­ti­ci­pant menys músics, però els cants han per­du­rat. Oriol Cabré i Quim Ballbé, dues ànimes més dels Cants de Lli­ber­tat, hi afe­gei­xen que s’ha con­ver­tit en “l’àgora d’Ègara”, en què recu­llen altres rei­vin­di­ca­ci­ons, per­me­ten lle­gir mani­fes­tos i inter­ve­nir a qui ho desitgi i par­ti­ci­pen en actes de suport quan els ho dema­nen. “S’ha for­mat un caliu, s’han man­tin­gut unes bra­ses ence­ses de rei­vin­di­cació de lli­ber­tat, democràcia i inde­pendència”, rebla al seu cos­tat Fran­cesc Gómez. Tant li fa que amb el temps els que hi per­se­ve­rin siguin per­so­nes de 60 anys en amunt, perquè aquí “ha que­dat la brasa”, que ser­veix perquè en oca­si­ons espe­ci­als s’hi afe­geixi més gent de col·lec­tius de joves repre­sa­li­ats, dels CDR o de la Coor­di­na­dora Anti­re­pres­siva de Ter­rassa la Traca, per posar-ne alguns exem­ples, hi afe­geix Gómez. “Si ho féssim només set­ma­nal­ment, aquesta brasa s’hau­ria apa­gat”, asse­vera Gómez.

Des dels Cants de Lli­ber­tat recor­den que a la ciu­tat hi ha una desena de casos de repre­sa­li­ats per haver par­ti­ci­pat en pro­tes­tes a Urqui­na­ona per l’empre­so­na­ment del pre­si­dent Quim Torra o de Pablo Hasél, o per les mani­fes­ta­ci­ons de la vaga gene­ral d’octu­bre del 2017, per als quals tenen una caixa de soli­da­ri­tat per poder pagar els advo­cats, a més d’haver-hi el pre­si­dent del Par­la­ment, Josep Rull, amb un indult par­cial, con­di­ci­o­nat i rever­si­ble, i l’excon­se­ller Lluís Puig encara a l’exili. “Només ens plan­te­ja­rem i dis­cu­ti­rem parar quan tot­hom hagi tor­nat a casa en lli­ber­tat, encara que no tin­guem la inde­pendència”, coin­ci­dei­xen Cabré i Ballbé.

En set anys de con­cen­tra­ci­ons diàries i lec­tura de mani­fes­tos, s’ha con­ver­tit en part del pai­satge urbà de Ter­rassa. I han vis­cut de tot. Des d’arren­ca­des d’este­la­des, crits de ¡Viva España! i peti­ci­ons per can­tar el seu himne, que davant l’obvi­e­tat de no tenir lle­tra van pre­fe­rir mar­xar amb la cua entre les cames. La pandèmia no els va atu­rar i van fer els cants per la pla­ta­forma Zoom. Si el raval de Mont­ser­rat és ple o s’hi fan altres actes, es des­pla­cen a la Torre del Palau o a la plaça Vella, i han fet sor­ti­des a les pre­sons, a Lleida, Parets del Vallès i tres a la Cata­lu­nya del Nord (el 19 de febrer i els dies 18 i 19 de setem­bre del 2022 i l’abril d’enguany), pels retro­ba­ments de Rull i Puig o per fer-hi actu­a­ci­ons i visi­tes, entre d’altres, a la Vajol, Prats de Molló i a la ruta de l’exili de Pesillà de la Ribera. També han col·labo­rat amb la reha­bi­li­tació de la Mater­ni­tat d’Elna i per aco­llir els Cami­nants per la Lli­ber­tat que venien des de Flan­des. D’aquí, en sor­geix una amis­tat amb els alcal­des dels muni­ci­pis, que en dues oca­si­ons han visi­tat Ter­rassa con­vi­dats pels Cants de Lli­ber­tat coin­ci­dint amb la Fira Moder­nista i, fins i tot, van ser rebuts per l’alcalde Jordi Ballart, que no és inde­pen­den­tista.

Diu­menge faran uns cants espe­ci­als amb la presència dels pares de nois repre­sa­li­ats. Espe­ren que Pablo Hasél els enviï una carta per lle­gir, hi haurà músics de Ter­rassa i Músics per la Lli­ber­tat, es pas­sa­ran vídeos dels exi­li­ats i, a més, hi assis­tirà el mateix Rull. L’acte començarà a dos quarts de vuit al raval de Mont­ser­rat, on hi haurà el reper­tori ampliat i no hi fal­tarà la Cançó dels indig­nats, l’adap­tació al català del musi­cal Els mise­ra­bles, i que ja s’ha con­ver­tit en tot un clàssic.

Llibrets i visites
En cada aniversari, Albert Grau edita un llibret en què explica les activitats fetes durant l’any, amb fotografies, vídeos i les lletres de les cançons, que es poden descarregar escanejant un codi QR. En aquest temps, han tingut un munt de visites de personalitats que han passat pels Cants de Llibertat, com és el cas del president Quim Torra, Josep Rull, Josep Lluís Alay, Gonzalo Boye, Dolors Feliu, Elisenda Paluzie, Neus Torbisco, Josep Costa, Aleix Sarri i Laura Borràs, entre d’altres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.