Les autoritats de Suècia i Finlàndia han publicat aquesta setmana guies per fer front a situacions d’emergència o, fins i tot, un conflicte bèl·lic. Dinamarca, Noruega i els països bàltics també han actualitzat en els últims mesos els seus plans i recomanacions de defensa civil i de crisi.

L’Agència Sueca de Contingències Civils (MSB), un organisme del Ministeri de Defensa, ha actualitzat la popular guia Om krisen eller kriget kommer (Si arriba la crisi o la guerra), enviada per primera vegada el 1943. L’última revisió, que ha començat a ser enviada aquesta setmana als ciutadans, incideix més en aspectes com les alarmes d’avís a la població i com protegir-se a Internet i contra la desinformació, recull l’agència Efe. També dona consells per mantenir la calma durant les emergències, com abordar la problemàtica amb els nens, com aturar una hemorràgia o consells sobre animals domèstics.La guia aconsella a emmagatzemar aliments de llarga duració, aigua, medicines i altres estries per almenys una setmana.

El director general de l’FSB, Mikael Frisell, ha defensat que cal “reforçar la nostra capacitat de resistència per fer front a diferents crisis i, en últim terme, la guerra”.

El govern finlandès també impulsa des de 2022, coincidint amb l’esclat de la guerra a Ucraïna, una estratègia per millorar la resiliència del país davant d’esdeveniments de gran impacte social. Aquests successos inclouen talls prolongats d’aigua i llum, interrupcions de les telecomunicacions, fenòmens meteorològics extrems, accidents greus i crisis com pandèmies o un conflicte militar.

En aquest context, les autoritats finlandeses han publicat aquesta setmana una guia en línia similar a la sueca, titulada Preparació per a emergències i crisis. El document, elaborat per una vintena d’institucions oficials i també ONG, dona instruccions per actuar durant les crisis i ajudar els altres. El manual també conté informació sobre accions híbrides i d’influència informativa.

Noruega i Dinamarca han enviat recentment manuals semblants, on que es fa referència a l’augment de l’amenaça bèl·lica i de fenòmens meteorològics extrems. En el cas de Noruega, les autoritats van actualitzar a finals d’octubre les seves recomanacions a la població, com ara disposar de productes bàsics per almenys una setmana, en comptes de tres dies com fins ara.

De la seva banda, el govern Danès va publicar al setembre el manual digital Preparats per a les crisis on aconsella als ciutadans que s’abasteixin de productes essencials per a tres dies. En concret, recomana tenir almenys tres litres d’aigua per persona i dia, aliments de llarga durada, farmaciola de primers auxilis i productes d’higiene. També inclou en les recomanacions disposar de pastilles de iode.

Estònia, Letònia i Lituània, que limiten directament amb Rússia, ha actualitzat igualment en els últims mesos els seus plans de defensa civil i de crisi per distribuir-los entre la població. Lituània, que va ser el primer país bàltic en parlar obertament d’una eventual invasió per un país hostil als seus materials de protecció civil, també insta a emmagatzemar aliments i productes de primera necessitat per a 72 hores.

Letònia va publicar una guia similar la setmana passada amb llistes de comprovació d’allò que cal tenir a mà per sobreviure tres dies, així com consells per buscar refugi, preparar-se per a l’evacuació i on trobar notícies i informació fiables.

L’autoritat d’emergències d’Estònia, Päästeamet, va distribuir a finals d’abril instruccions sobre com actuar en cas d’una emergència. A més de donar també instruccions per a les provisions que cal tenir a cas, el fullet indica què cal dur a la bossa d’evacuació.