política
“Dir que el CNI podia evitar el 17-A i no ho va fer és vil”
Amb la llosa del boicot a la comissió d’investigació dels atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils que el Ministeri de Defensa ha infligit al Congrés comunicant-li la negativa a desclassificar documents del CNI sobre Abdelbaki es-Satty, els treballs van arrencar ahir amb la compareixença de Félix Sanz Roldán, l’home que va dirigir el CNI en les quatre legislatures que van del 2009 al 2019, i sota els governs de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), Mariano Rajoy (PP) i Pedro Sánchez (PSOE). Si bé l’excap del CNI es va excusar en el deure de secret gràcies al parapet que li va regalar la vigília la ministra Margarita Robles negant-se a una desclassificació amb segell del 22 de novembre però entregant-lo in extremis tres dies més tard, les incisives preguntes de portaveus com Pilar Calvo (Junts), Jordi Salvador (ERC), Eloi Badia (Comuns-Sumar), Jon Iñarritu (EH Bildu) i Mikel Legarda (PNB) van portar Sanz Roldán a abordar la relació del CNI i l’imam de Ripoll i cervell dels atemptats i a respondre de les visites dels seus agents a la presó de Castelló entre el 2012 i el 2014, quan era un pres per narcotràfic. “Negligència, sí o no? Hi ha una resposta dolorosíssima, però és que ningú que es dedica a la seguretat vol que es produeixi un atemptat. I quan es produeix, aquella nit no vam poder dormir dient-nos: «Hi ha alguna cosa que podria haver fet i que no vaig fer?» Però quan em diu si la causa d’aquesta negligència és com vam tractar el senyor Es-Satty, això aquí no té resposta. Espero que entenguin la diferència. Hi ha negligència, o falta de saviesa o falta d’ofici? Alguna cosa va succeir quan hi som perquè els atemptats no es produeixin i [els del 17-A] es van produir”, va rebatre Sanz Roldán. “Mirin-me a la cara i diguin-me que jo hauria pogut evitar un atemptat i no ho vaig fer. Si algú pensa o imagina que hauríem pogut evitar la mort de setze persones i no ho vam fer, això és una infàmia i una vilesa”, va reblar.
Gràcies a la nota que el Ministeri de Defensa va enviar als portaveus de la comissió dilluns –tot i estar datada divendres–, el general i excap del CNI es va poder presentar al Congrés com un home de 57 anys de servei a l’Estat que no pot explicar tot el que sap perquè els silencis li venen dictats per la classificació de documents que oportunament era reiterada dotze hores abans de la seva citació. I així va ser com es va remetre a les seves compareixences anteriors a porta tancada a la comissió de despeses reservades –més coneguda com “de secrets oficials”– i alhora va expressar la seva voluntat d’“ajudar” els portaveus en els treballs per anar callant o parlant en funció de la pregunta.
Sanz Roldán es va irritar amb Pilar Calvo quan la diputada de Junts va denunciar que, si es tracta de Catalunya, “l’Estat espanyol no reconeix el dret a la veritat”. “No és veritat que s’haurien pogut evitar les coses i no es va fer. De debò algú creu que s’hauria pogut evitar un atemptat i no es va fer?”, va rebatre ell.
“De debò algú ho creu?”
Molest per haver estat assenyalat pel tracte preferent donat pel CNI a un condemnat a quatre anys de presó per tràfic de drogues i que havia estat vetat com a imam a Bèlgica el 2015, Sanz Roldán va justificar les “dues o tres visites, potser quatre” –Legarda (PNB) li va recordar que ja s’ha publicat que en realitat van ser almenys quatre visites i així va forçar que el compareixent elevés la xifra–, adduint a l’afany de vigilar la radicalització islamista i prou, com, segons ell, es feia a les mesquites. “Sense trencar el deure de secret, els dic que Es-Satty mai va ser ni col·laborador ni informador del CNI. Mai. Punt”, va sentenciar.
“I desclassificar-ho tot?”
El diputat d’EH Bildu Jon Iñarritu va fer veure a Sanz Roldán que, si de debò l’afany del CNI és desfer teories conspiratives i contribuir al coneixement de la veritat, el millor seria una desclassificació per part del Consell de Ministres de tots els documents classificats del CNI sobre Es-Satty. “El que no puc fer és valorar un acte de govern. No ho he fet mai i no ho faré ara. No soc qui per criticar una acció del govern”, va esgrimir qui va dirigir el CNI amb tres presidents espanyols diferents. Sanz Roldán es va agitar de nou al seient de compareixent quan Iñarritu li va exigir si podia revelar quantes reunions entre agents del CNI i Es-Satty hi va haver amb ell ja fora de la presó, i va citar el deure de secret com a refugi. Sanz Roldán sí que va explicar que el CNI va analitzar amb detall el que va succeir i que disposa d’un document “de lliçons apreses” que no vol revelar. Quan se li va recordar que el comissari José Manuel Villarejo el 2022 al Congrés va declarar que el 17-A va ser un “error greu” del CNI perquè volia donar “un petit ensurt a Catalunya”, Sanz Roldán va carregar contra el seu enemic de litigis sense citar-lo pel nom: “Em preocuparia que [Villarejo] parlés bé de mi, així que, mentre les coses continuïn així, no van malament.” “No hi ha millor mètode per dignificar una mentida que dir que aquesta mentida té origen en el CNI”, va alliçonar. Com a colofó, l’excap del CNI es va aferrar a l’opinió de Josep Lluís Trapero per dir que la col·laboració amb els Mossos era “lleial”.
El Citco sap d’ell ja mort
El segon compareixent ahir –la llista és de 29– va ser el comissari barceloní José Luis Olivera, màxim responsable del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco) del 2015 al 2018. “El Citco sap qui és Es-Satty quan és identificat”, va dir Olivera per negar cap informació prèvia a la mort a Alcanar el 16 d’agost, dia previ als atemptats.