El PNB tomba una proposta de CiU i ERC sobre els Mossos

Una altra mala notícia per al futur de Galeuscat. En ple debat sobre la viabilitat d’aquesta coalició a les eleccions europees, el PNB va fer ahir una maniobra al Congrés de Diputats que enreda encara més la troca i deixa clar que ara per ara no hi ha unitat d’acció. Va passar a la comissió d’Interior i tant CiU com ERC ho defineixen amb una frase molt gràfica: “Va ser molt lleig”.

El que van fer els nacionalistes bascos és unir-se amb el PSOE –i amb diputats del PSC com Joan Canongia, que també hi va votar en contra– per evitar que s’aprovessin dues proposició no de llei, una de la federació i una altra dels republicans. Totes dues instaven el govern espanyol a igualar l’edat de jubilació dels Mossos d’Esquadra amb la de l’Ertzaintza. És a dir, deixar-la en els seixanta anys.

Els grups catalans tenien l’esperança que la iniciativa s’aprovés perquè el diputat del PNB que se n’havia d’encarregar, Emilio Olabarria, els havia assegurat que, juntament amb dos diputats més, s’ho faria anar bé per no ser a la sala en el moment de la votació. Però, tot i aquest compromís, finalment va ser el diputat José Ramón Beloki qui va representar el grup comandat per Josu Erkoreka i es va posicionar en contra de la proposta catalana.

Pacte pressupostari
El gest del PNB encara és més greu si es té en compte que la iniciativa pretenia igualar la policia catalana amb la basca i que els hereus de Sabino Arana han aconseguit les corresponents dotacions econòmiques per tirar-ho endavant mitjançant el pacte pressupostari amb el PSOE. En altres paraules, que a més de salvar els pressupostos generals de l’Estat al govern socialista, l’acord ha servit per no donar a Catalunya les mateixes condicions en matèria de jubilació policial que hi ha a Euskadi.

D’ençà que els diputats del PNB s’han desmarcat i han votat en contra dels interessos de Convergència i Unió, el seu soci a Galeuscat, el seu portaveu al Congrés, Josu Erkoreka, ho ha defensat amb un argument: donaran suport a les iniciatives que comptin amb el suport de tots els partits catalans, però que no els demanin res si formacions com el PSC trenquen aquesta unitat. Ara bé, el PNB no ha tingut mai problemes per pactar al marge d’hipotètiques aliances territorials si és a canvi d’avantatges polítics i econòmics per a Euskadi, on governa, i on ja els van bé els vots dels socialistes per aprovar els seus comptes.

Al si de la federació CiU hi ha el debat sobre si aprofundir aquesta relació cap a la unitat d’acció –opció defensada a CDC– o diluir-la –opció defensada per UDC.