Querella conjunta d’empresaris i activistes per l’espionatge amb Pegasus

Un grup format per quatre empresaris tecnològics, l’investigador Elias Campo i l’activista i empresari Joan Matamala ha anunciat avui que la setmana que ve presentarà una querella davant l’Audiència Nacional (AN) pel ciberespionatge que van patir en el marc del Catalangate, l’espionatge polític a independentistes catalans impulsat per l’aparell de l’Estat espanyol. La querella va dirigida contra els creadors dels programes Pegasus i Candiru, les empreses israelianes NSO, i Saito Tech, el CNI i la Guàrdia Civil pels delictes de revelació de secrets i accés no consentit a dades personals entre el 2019 i el 2020, informa l’ACN. La novetat d’aquesta querella és que també es presenta contra el fabricant de Candiru i contra la Guàrdia Civil.

Els advocats Xavier Muñoz i Alejandro Gámez, han assegurat avui, en la presentació de la querella, que els sis impulsors han estat espiats per la seva aposta per la democràcia digital i oberta i les tecnologies per facilitar-la. Segons Muñoz, els que en altres països serien empresaris respectats i elogiats, a l’Estat espanyol són perseguits i acusats de sedició o terrorisme. La querella s’adreça a l’Audiència Nacional, ha indicat, perquè afecta a persones espiades a l’estranger i les empreses responsables també estan a l’exterior.

A més d’obrir la via legal, els querellants acaben de constituir a Suïssa una associació internacional d’afectats per l’espionatge amb Pegasus i Candiru. La nova entitat, anomenada Sentinel Alliance, vol coordinar-se amb altres afectats i impulsar canvis legislatius per evitar casos similars. El grup està finançat amb fons propis de les víctimes i de particulars conscienciats en aquest tema, i està radicada a Suïssa per la seva “estabilitat política i jurídica” i la seva protecció dels drets humans i de la democràcia, han explicat els impulsors.

Joan Arús, empresari, president i portaveu de la nova entitat, ha fet avui una crida als partits polítics que donen suport al govern espanyol perquè el forcin a modificar la llei de secrets oficials, ja que impedeix desclassificar molts dels documents d’aquest espionatge massiu. També ha defensat la reforma del CNI per aconseguir que estigui més supervisat i el canvi de la definició legal de terrorisme del 2015 perquè deixi d’emparar nombrosos abusos de l’Estat amb l’excusa de possibles objectius antiterroristes. Si no es fan aquests tres canvis, ha admès, la querella té poques possibilitats de tirar endavant.

L’associació i la querella han estat presentades en un acte a l’Ateneu Barcelonès que ha comptat amb l’assistència de diversos representants del mon independentista, entre ells el president de l’ANC, Lluís Llach.