Kurds, l’altra guerra de Síria

“Aquí, a l’Administració Autònoma de Síria [territori també anomenat Rojava], els desplaçats es troben en una situació de caos; és una regió nova per a ells, no saben on anar. Ara hi ha amenaces a Manbij i la població està aterrida en vista dels atacs aeris. No sabem què passarà després”, explica Mohammed Sheikho, coalcalde de la regió Shehba-Afrin, al mitjà local Centre d’Informació de Rojava. Les ofensives de l’SNA –l’Exèrcit Nacional Sirià, que rep el suport de Turquia– contra les SDF, les Forces Democràtiques de Síria, han provocat milers de desplaçats interns.

A Manbij, ciutat multiètnica al nord-est d’Alep, l’ofensiva fa tres dies que dura, mentre que a Kobane, més a l’est, també hi ha hagut atacs amb drons turcs i bombardejos de l’SNA. L’objectiu de Turquia és establir una “zona segura” d’uns 10 km des de la frontera, agafant el control de les ciutats principals del nord-oest del país i connectant-les amb Afrin. D’aquesta manera, volen desestabilitzar el govern de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria. La política exterior turca es caracteritza per la dependència en la política interior, explica Pol Mauri, doctorand especialitzat en la qüestió kurda a l’Orient Mitjà: “Turquia ho justifica amb la missió de posar fi al terrorisme, i la manera de fer-ho és controlar les principals poblacions del nord de Síria.”

Les SDF estan liderades per les YPG i les YPJ –les Unitats Populars, que són les milícies del Partit de la Unió Democràtica, el PYD–, que, a la vegada, tenen relació amb el PKK, el Partit dels Treballadors del Kurdistan, grup considerat terrorista per Turquia, Europa i els Estats Units. El PKK, de fet, ha reivindicat atemptats com ara l’atac contra una fàbrica d’armes a Ankara l’octubre passat. Turquia també considera les YPG un grup terrorista, tot i que no han reivindicat cap atemptat. “La batalla clau per als kurds serà Kobane, per tot el component moral que té. És on neix el moviment ideològic del Kurdistan i els valors que representen l’Administració Autònoma de Rojava –com la democràcia directa i el confederalisme democràtic–. La caiguda de Kobane podria representar la mort dels kurds com a actor no estatal”, hi afegeix Pol Mauri. Des del 2014, Kobane és el centre administratiu del Kurdistan Occidental, i va ser objecte de setge per part d’Estat Islàmic durant la guerra civil siriana.

Turquia va impedir el suport dels kurds turcs i les manifestacions en solidaritat amb la població kurda de Kobane que es van fer arreu del país i van acabar amb la mort de més de 40 persones. Un atac turc a Kobane podria fer florir la solidaritat del 2014 i la discursiva dels kurds com una forma d’etnoresistència, encara que dins de les SDF també hi ha grups que pertanyen a altres minories com ara armenis i assiris.

En l’ofensiva de les SNA contra les SDF, el suport dels Estats Units és imprescindible. “Els Estats Units han de deixar clar a Turquia que Kobane és una línia vermella. Si no, la retirada dels Estats Units va pel camí de produir-se”, escrivia a la xarxa social X Charles Lister, director del programa sobre Síria de l’Institut de l’Orient Mitjà, laboratori d’idees. Donald Trump publicava dissabte: “Els Estats Units no han de tenir-hi res a veure. Aquesta no és la nostra lluita. Deixem que es desenvolupi. No ens hi involucrem!” Trump ha estat elegit nou president dels EUA, però fins al dia 20 de gener no s’estableix el nou govern. Mentrestant, Biden continua donant suport a les SDF, però l’arribada de Trump podria ser el condicionant de la resistència kurda.