Kurds, l’altra guerra de Síria

“Aquí, a l’Admi­nis­tració Autònoma de Síria [ter­ri­tori també ano­me­nat Rojava], els des­plaçats es tro­ben en una situ­ació de caos; és una regió nova per a ells, no saben on anar. Ara hi ha ame­na­ces a Man­bij i la població està ater­rida en vista dels atacs aeris. No sabem què pas­sarà després”, explica Moham­med Sheikho, coal­calde de la regió Shehba-Afrin, al mitjà local Cen­tre d’Infor­mació de Rojava. Les ofen­si­ves de l’SNA –l’Exèrcit Naci­o­nal Sirià, que rep el suport de Tur­quia– con­tra les SDF, les For­ces Democràtiques de Síria, han pro­vo­cat milers de des­plaçats interns.

A Man­bij, ciu­tat multiètnica al nord-est d’Alep, l’ofen­siva fa tres dies que dura, men­tre que a Kobane, més a l’est, també hi ha hagut atacs amb drons turcs i bom­bar­de­jos de l’SNA. L’objec­tiu de Tur­quia és esta­blir una “zona segura” d’uns 10 km des de la fron­tera, aga­fant el con­trol de les ciu­tats prin­ci­pals del nord-oest del país i con­nec­tant-les amb Afrin. D’aquesta manera, volen deses­ta­bi­lit­zar el govern de l’Admi­nis­tració Autònoma del Nord i Est de Síria. La política exte­rior turca es carac­te­ritza per la dependència en la política inte­rior, explica Pol Mauri, doc­to­rand espe­ci­a­lit­zat en la qüestió kurda a l’Ori­ent Mitjà: “Tur­quia ho jus­ti­fica amb la missió de posar fi al ter­ro­risme, i la manera de fer-ho és con­tro­lar les prin­ci­pals pobla­ci­ons del nord de Síria.”

Les SDF estan lide­ra­des per les YPG i les YPJ –les Uni­tats Popu­lars, que són les milícies del Par­tit de la Unió Democràtica, el PYD–, que, a la vegada, tenen relació amb el PKK, el Par­tit dels Tre­ba­lla­dors del Kur­dis­tan, grup con­si­de­rat ter­ro­rista per Tur­quia, Europa i els Estats Units. El PKK, de fet, ha rei­vin­di­cat atemp­tats com ara l’atac con­tra una fàbrica d’armes a Ankara l’octu­bre pas­sat. Tur­quia també con­si­dera les YPG un grup ter­ro­rista, tot i que no han rei­vin­di­cat cap atemp­tat. “La bata­lla clau per als kurds serà Kobane, per tot el com­po­nent moral que té. És on neix el movi­ment ideològic del Kur­dis­tan i els valors que repre­sen­ten l’Admi­nis­tració Autònoma de Rojava –com la democràcia directa i el con­fe­de­ra­lisme democràtic–. La cai­guda de Kobane podria repre­sen­tar la mort dels kurds com a actor no esta­tal”, hi afe­geix Pol Mauri. Des del 2014, Kobane és el cen­tre admi­nis­tra­tiu del Kur­dis­tan Occi­den­tal, i va ser objecte de setge per part d’Estat Islàmic durant la guerra civil siri­ana.

Tur­quia va impe­dir el suport dels kurds turcs i les mani­fes­ta­ci­ons en soli­da­ri­tat amb la població kurda de Kobane que es van fer arreu del país i van aca­bar amb la mort de més de 40 per­so­nes. Un atac turc a Kobane podria fer flo­rir la soli­da­ri­tat del 2014 i la dis­cur­siva dels kurds com una forma d’etno­re­sistència, encara que dins de les SDF també hi ha grups que per­ta­nyen a altres mino­ries com ara arme­nis i assi­ris.

En l’ofen­siva de les SNA con­tra les SDF, el suport dels Estats Units és impres­cin­di­ble. “Els Estats Units han de dei­xar clar a Tur­quia que Kobane és una línia ver­me­lla. Si no, la reti­rada dels Estats Units va pel camí de pro­duir-se”, escri­via a la xarxa social X Char­les Lis­ter, direc­tor del pro­grama sobre Síria de l’Ins­ti­tut de l’Ori­ent Mitjà, labo­ra­tori d’idees. Donald Trump publi­cava dis­sabte: “Els Estats Units no han de tenir-hi res a veure. Aquesta no és la nos­tra lluita. Dei­xem que es desen­vo­lupi. No ens hi invo­lu­crem!” Trump ha estat ele­git nou pre­si­dent dels EUA, però fins al dia 20 de gener no s’esta­bleix el nou govern. Men­tres­tant, Biden con­ti­nua donant suport a les SDF, però l’arri­bada de Trump podria ser el con­di­ci­o­nant de la resistència kurda.