Guerra a Ucraïna
El militar assassinat per Ucraïna a Moscou era un rostre conegut a Rússia
El tinent general Kiríl·lov oferia regularment rodes de premsa com a cap de la defensa radiològica, biològica i química des de 2017
Havia acusat Ucraïna d’utilitzar armes químiques
El tinent general rus Ígor Kiríl·lov, assassinat ahir a Moscou, era un dels comandaments de l’exèrcit rus més conegut pel públic. Com a cap de la defensa radiològica, química i biològica de Rússia, Kiríl·lov oferia regularment rodes de premsa. De fet, en tenia una prevista ahir mateix.
Davant els periodistes, el militar va acusar repetidament l’exèrcit ucraïnès d’utilitzar armes químiques en el conflicte entre els dos països. L’agost passat va explicar que havien detectat quatre-cents casos d’utilització de munició químic per les forces ucraïneses”. En concret, va assegurar que les tropes de Kíiv van utilitzar armes químiques quan van irrompre a la ciutat de Sudzha, a la regió russa de Kursk. Segons ell, algunes de les substàncies tòxiques per Ucraïna utilitzades només es podien haver sintetitzat als Estats Units.
El 2023 va assegurar que els EUA tenien un pla per llançar drons amb contenidors de mosquits infectats per contagiar els soldats russos que lluiten a Ucraïna.
El general rus va apuntar en el passat a la vinculació de laboratoris biològics estrangers en la propagació de malalties infeccioses, com la Covid-19.
El militar, de 54 anys, ocupava la direcció de la defensa radiològica, biològica i química des de 2017, però tenia una llarga trajectòria que es remuntava a l’època soviètica. Fins a principis dels anys noranta, va exercir com a comandant d’escamot al Grup de Forces Soviètiques Occidentals a Alemanya Oriental, un grup de tropes soviètiques estacionades a la meitat est d’Alemanya durant la Guerra Freda.
Kiríl·lov figurava a les llistes occidentals de sancionats per la seva implicació en la invasió russa d’Ucraïna el 2022. Alhora, estava guardonat a Rússia amb moltes distincions, entre les quals el títol d’Heroi del Treball. El militar va participar en la creació d’un sistema de llançament de coets incendiaris, el TOS-2. Aquesta arma té un abast de fins a 6.000 metres i pot cobrir de foc una superfície de fins a quatre hectàrees amb les seves 24 boques.
De la seva banda, Kíiv va acusar Kiríl·lov de crims de guerra i va afirmar haver documentat més de 4.800 casos en què les forces russes havien utilitzat armes químiques contra els seus soldats als fronts del sud i est d’Ucraïna per odre d’aquest militar.
Cop punyent
En els gairebé tres anys del conflicte bèl·lic que va iniciar el president rus, Vladímir Putin, amb l’ordre d’invasió a gran escala d’Ucraïna, el 24 de febrer de 2022, els agents de Kíiv han comès diferents atemptats en territori rus contra personalitats implicades en l’operació militar especial, l’eufemisme amb el qual el Kremlin es refereix al conflicte. Ígor Kiríl·lov és el militar de més alt rang assassinat fins ara a la capital russa pels serveis secrets ucraïnesos, però fa menys d’una setmana, el passat dijous, un altre suposat atemptat dels serveis secrets ucraïnesos va acabar amb la vida d’un dissenyador de míssils rus, Mikhail Shatski, que va ser assassinat a tres en un parc de la regió de Moscou.
A l’abril de 2023, el blocaire militar rus Vladlen Tatarski, –el nom real del qual era Maxim Fomín– va morir en una explosió a una cafeteria de Sant Petersburg, la segona ciutat de Rússia. Més d’una trentena de persones van resultar ferides a l’establiment, que era propietat del cap del grup de mercenaris Wagner, el desaparegut Ievgueni Prigjín. Una resident de Sant Petersburg, Daria Trepova, va ser condemnada a 27 anys de presó per haver lliurat a la víctima una estatueta on estava amagat l’explosiu.
Uns mesos abans, a l’agost de 2022, la periodista Daria Dúguina va morir en un atemptat contra el cotxe on circulava als afores de Moscou. Més tard es va saber que l’atac anava dirigit contra el seu pare, el filòsof ultranacionalista Alexandr Duguin, líder del moviment eurasianista. El Servei Federal de Seguretat de Rússia va acusar els serveis secrets ucraïnesos d’estar rere l’acció, i va ordenar l’arrest en absència de la ciutadana ucraïnesa Natàlia Vovk, que va aconseguir fugir.
Un altre atac amb bomba, al maig de 2023, va ferir greument l’escriptor nacionalista Zakhar Prilepin, que va combatre a les files separatistes al Donbàs ucraïnès, quan viatjava en cotxe per la regió de Nizhni Nóvgorod. El conductor del vehicle, Alexandr Xubin, va perdre la vida.
A més, els serveis especials han assassinat diversos funcionaris prorrussos o personalitats aliades del Kremlin a les quatre regions ucraïneses annexionades per Rússia al setembre de 2022: Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia.
