Suïssa investiga si va cometre “genocidi cultural” contra el poble jenisch en el segle XX

Entre 1926 i 1973, uns 2.000 nens suïssos de la minoria jenisch van ser sostrets de les seves famílies, un succés que ha estat denunciat per nombrosos experts i organitzacions com a “genocidi cultural”, la qual cosa ha portat ara al govern suís a investigar per a decidir sobre aquesta qüestió.

D’acord amb aquestes denúncies, aquesta comunitat nòmada, que parla la seva pròpia llengua i viu a Suïssa, Alemanya, Àustria i altres països d’Europa central des de fa més de 400 anys, va ser perseguida per la fundació benèfica privada Pro Juventute amb la complicitat de la Confederació Helvètica.

Aquesta organització, fundada en 1912 i encara en actiu, va separar dels seus pares a almenys 586 nens jenischs del total de 2.000 sota el marc d’una acció social per a suposadament ajudar als nens que vivien al carrer.

Ara, el govern helvètic, l’únic que reconeix als jenischs com a minoria nacional, ha fet un pas històric després de sol·licitar un informe jurídic per a esclarir si els actors implicats i l’Estat suís van cometre o no crims contra la humanitat o genocidi cultural.

El principal detonant de les investigacions del govern va ser una entrevista concedida fa dos anys a un mitjà suís per la professora de Dret Penal Nadja Capus, la qual va assegurar que la persecució dels jenischs “reunia les condicions de genocidi”.

Per a defensar aquesta afirmació l’experta es va basar en la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi de l’ONU, segons la qual també es pot considerar genocidi el trasllat o transferència a la força de nens d’un grup a un altre.

D’acord amb Capus, això és exactament el que va fer l’organització Pro Juventute.

Aquesta va ser la mateixa conclusió a la qual va arribar l’experta en religió de la Universitat de Berna Carla Hagen, qui en la seva tesi doctoral va revelar que la discriminació dels jenischs també va tenir un component religiós que fins ara a penes s’havia tingut en compte.

Així, la investigadora va denunciar que, com els jenischs eren generalment catòlics, sovint es demanava als pastors locals que alertessin a l’Estat sobre els nens d’aquesta minoria que estiguessin suposadament “en perill” per a poder sostreure’ls.

Un altre estudi realitzat l’any passat per l’Institut de Psicologia de la Universitat de Zuric també va concloure que molts dels jenischs que van ser víctimes d’aquesta persecució van transmetre el seu trauma als seus fills, la qual cosa ha fet que aquest succés tingui a més conseqüències “doloroses i a llarg termini” per a aquesta comunitat.

Es preveu que un informe jurídic ja finalitzat sigui presentat aviat al Consell Federal (Executiu suís) per a poder, en última instància, determinar si aquesta ètnia va ser o no víctima d’abusos al país centreeuropeu.