ETA vol aturar el TGV però les bases ja no li responen com abans
ETA ha incrementat en els darrers dos anys els atemptats contra objectius relacionats amb la construcció de la Y basca, el tren d’alta velocitat que ha d’unir les demarcacions d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, perquè ha registrat un descens en la mobilització social que, en canvi, sí que havien tingut projectes com l’autovia de Leitzaran o la central nuclear de Lemoiz. La prova és que ETA ha considerat internament que s’estava donant una resposta insuficient al carrer contra aquesta obra.
Aquesta resposta menor de la societat contra la Y basca coincideix en el temps amb el procés judicial iniciat contra Batasuna, que ha acabat amb tota la seva cúpula, i entre ells el líder Arnaldo Otegi, a la presó. I també coincideix amb el fet que, des del trencament de la treva amb l’atemptat de la T-4, la xifra de membres de la denominada kale borroka que han ingressat a ETA com a membres actius s’ha incrementat exponencialment i això ha traslladat a l’organització l’assumpció d’atemptats que, depenent de l’època, s’han considerat delictes de violència urbana o accions terroristes.
El TGV no és Leitzaran
Tot i que ETA ha intentat revestir les obres de la Y basca de la mateixa retòrica que va acompanyar la construcció de l’autovia de Leitzaran –la que uneix Pamplona amb Sant Sebastià–, els efectes de la campanya contra el TGV no han estat els mateixos. Enrere queden les manifestacions multitudinàries a Navarra i a Guipúscoa per denunciar la destrucció del territori, si es comparen amb les protestes contra l’alta velocitat.
Les darreres protestes, com la del mes de maig a Donosti, no van aconseguir reunir més de 10.000 persones, segons fonts oficials. La motivació de les bases de l’esquerra abertzale tampoc és tan gran, perquè si bé la central nuclear no es va arribar a construir i en el cas de l’autovia se’n va aconseguir modificar el traçat, la construcció de la Y és molt més difícil d’aturar, i així es percep dins les organitzacions abertzales.
Sigui com sigui, que l’eix ferroviari ha passat a ser un objectiu prioritari es veu en les declaracions que han fet darrerament els responsables d’Interior i en un zutabe en què ETA acusava el PNB “i els seus acòlits” d’enterrar Euskal Herria “sota el ciment”.
