L’Ametlla més desitjada
Descriuen el poble com un caramel que ha experimentat molt creixement urbanístic, i cal frenar-ho
El consistori, amb càrrecs electes força joves, vol donar una empenta a l’administració local i actualitzar-la
Un dels reptes que ve del govern anterior ha estat corregir males pràctiques a la policia local
El poble fa olor de molsa. Potser és que, fa quatre dies, va ser Nadal o pot ser que sigui una l’olor quotidiana d’aquest municipi, situat entre la plana vallesana, d’arrel agrícola, i la zona muntanyosa, que s’enfila fins al cim del Puiggraciós. L’Ametlla no arriba als 10.000 habitants, però no n’és tan lluny. Des de la fundació del poble, en el segle X, i fins a avui, s’ha anat expansionant i ha anat donant forma a diferents barris –cases pairals i urbanitzacions, en l’origen. De les masies d’agricultors a espais d’estiueig i a nuclis de vida més grans. Al llarg de la seva història, la demografia ha fluctuat, però en els anys setanta del s. XX és quan l’Ametlla va viure el creixement més fort. Es va tornar a repetir el que havia passat a principi de segle amb la moda de l’estiueig: molts habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona van establir a l’Ametlla l’anomenada segona residència.
Defineixen l’Ametlla com un caramel. Un caramel per a possibles nous habitants, futurs ametlletans que s’hi puguin instal·lar. Qui no voldria obrir la porta i trobar-se a la natura? I això sense ser lluny de nuclis urbans importants. Qualitat de vida, en diuen. Ha estat i és un caramel també, per tant, per als constructors. Consegüentment, és un caramel per a l’administració, perquè el creixement urbanístic del poble deixa calerons, com aquell que diu, sense fer res. El govern d’Ametlla’t, amb Jan Santaló al capdavant, va prometre un pla d’ordenació urbanística, un POUM –volen anar a tan bon ritme com sigui possible– i frenar els plans de més construccions. Cal donar sortida intel·ligent als diners que l’Ajuntament va rebent. Com ha passat a tot el territori, l’Ametlla no s’ha escapat de l’especulació urbanística. És clar que, en aquell moment i també com arreu, la construcció va generar molts llocs de feina i molta riquesa. A la vegada, i ara ve la creu d’aquesta cara, el creixement desenfrenat té un cost. Per exemple, la massificació, i des de fa anys. Des del govern actual comenten: “Aquells anys, l’Ajuntament anava guanyant cada any una barbaritat de diners, perquè es construïen cada dia més cases. Això va fer que, durant molt temps, la gestió es donés per suposada. Hi va haver diferents grups polítics, tant hi fa el color, perquè hi van passar tots.” Com que es comptava que cada any s’ingressarien molts diners provinents de la construcció, potser es creia que no calia optimitzar.
Ajuntament locomotora
L’Ametlla és un poble ric. Amb dades del 2021 de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), dels 3.600 habitatges que té, uns 2.976 són habitatges principals i la resta, segones residències. Dels principals, uns 1.800 fan més de 120 m². Segons l’Idescat, un 50% dels habitants tenen estudis superiors i la renda familiar disponible per habitant és de 24.377 euros, una xifra que col·loca aquesta vila en el primer lloc del rànquing de pobles més rics del Vallès Oriental. En el conjunt de Catalunya, està entre els deu municipis amb la renda familiar disponible per habitant més alta. Ocupa el vuitè lloc, després de Matadepera, Sant Just Desvern, Fornells de la Selva, Sant Cugat del Vallès, Alella, Cabrils i Tiana.
Com que es vol treure el peu de l’accelerador del creixement urbanístic, aquesta legislatura es proposen fer una millor gestió de l’Ajuntament. Es tracta que el consistori faci de locomotora. Per exemple, millorar la gestió de residus els representarà estalviar 100.000 euros l’any. També està pendent una instal·lació de plaques solars que comportarà un estalvi de 168.000 euros l’any en energia elèctrica. Tots els equipaments municipals –menys el de l’ajuntament, de moment, que té fibrociment i s’ha d’eliminar– tindran un sistema de plaques solars. A la ratlla dels 300.000 euros d’estalvi, que són diners. “Són molts diners per anar renovant les coses que ja tenim”, expliquen.
El govern d’Ametlla’t està fent una bona sacsejada. Recordem, però, que Ametlla’t governa en minoria: tant sí com no, ha de pactar amb l’oposició. En uns projectes, anirà de bracet amb ERC, en d’altres, amb Junts. Potser tots dos. El cas és que, en certa manera, tot allò que es va fent té el suport de molts.
Dit això, el govern va obtenint els suports que li fan falta per convertir l’Ajuntament en un organisme eficaç, sense oblidar les responsabilitats socials. Perquè l’Ajuntament funcioni, cal revisar com estan els seus treballadors. Una de les idees que els treballadors van transmetre: massa pastor i poca ovella. Necessitaven persones que s’arromanguessin i treballessin, inclosos els regidors i l’alcalde. Expliquen que, en un any i mig, han aconseguit dos milions d’euros en subvencions. Sense un equip tècnic com cal, seria impossible. D’altra banda, aquests diners s’han de saber gestionar: cal escoltar els tècnics quan expressen quin és el temps i l’esforç que requereix cada projecte, i s’ha de saber posar límits, també.
Tot el que hem dit té molt a veure amb el tarannà d’Ametlla’t, que és un partit nascut d’un grup de veïns, amb abundància de joventut. El configuren persones amb diferents experteses. Aquest “saber”, diuen, és més important en el món local que la ideologia. Ens costa molt treure’ns de sobre la bipolaritat partidista. Són conservadors? Són progressistes? Segons els criteris habituals de blanc o negre, a Ametlla’t trobaríem elements tant d’un costat com de l’altre. Per això, expliquen des del govern, tant posen l’accent en el creixement empresarial com en el paper que ha de tenir l’Ajuntament per redistribuir la riquesa en favor de la igualtat. Les característiques de l’Ametlla, diuen, permeten incloure les dues visions. Potser sigui perquè la desproporció entre els qui menys tenen i els qui més tenen no és tan aguditzada com en altres municipis. Per això diu l’alcalde: “Fixeu-vos que tenim posicions que són de Junts i n’hi ha que són d’Esquerra. Per tant, ens entenem amb totes dues parts.” Per exemple, es pot tenir treballadors de la neteja a través d’una subrogació i, a la vegada, fer-los un conveni que dignifiqui les seves condicions de treball, inclòs el sou, explica.
