“El pla d’ordenació territorial està obsolet des del 2003”

No els hem vist. En el dia d’avui, em sembla sorprenent que un ajuntament amb majoria absoluta encara no hagi presentat un esborrany dels pressupostos. L’any passat vam anar tard, però almenys ja teníem un esborrany per a l’oposició. Aquest any, res. Pel que fa a les inversions en els pressupostos, cal veure quina partida es destina a solucionar els problemes de l’aigua. Encara hi ha moltes queixes per trencaments de canonades i altres incidències.

Aquest any només sabem que hi haurà increments en impostos com l’IBI i l’IAE, però no en coneixem els detalls concrets. La taxa d’escombraries també pujarà perquè s’ha d’ajustar al cost real del servei.

Vam proposar que els veïns dels barris paguessin el mateix per l’aigua que els del centre, però no es va acceptar. Argumentaven que ja paguen menys que abans amb la companyia externa, però això no és del tot cert. Si ho comparem amb el 2023, gairebé pagaran el mateix que el 2015. Seria millor una pujada equitativa per a tothom.

També és preocupant que no s’hagi exigit cap compensació a l’antiga concessionària per l’estat deplorable de la xarxa d’aigua. Diuen que es cobrarà tot, però no es veu cap acció en aquesta direcció.

Hi ha hagut acusacions, però no s’han portat als jutjats. Aquestes històries generen confusió i desprestigien la gestió. A mi un tècnic em va dir que aquella pasta que es van trobar en una canonada forma part d’una pràctica habitual per tallar l’aigua d’una zona mentre arregles una avaria, per no haver de tancar l’aixeta a tothom.

Hem sol·licitat reunir-nos amb el director de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, per tractar del tema del carril bici. Tot i les promeses de la consellera, el projecte no avança perquè l’Ajuntament no ha fet la petició oficial, segons ens diuen. Això demostra una manca de voluntat política. La connexió dels barris amb el centre mitjançant un carril bici o una via verda milloraria la mobilitat i el sentiment de pertinença dels veïns. A més, la bicicleta és un valor turístic i sostenible que podria beneficiar Vidreres i els seus barris com a punts d’enllaç amb la costa.

Per al 2025, les prioritats haurien de ser la salut, la mobilitat, l’ordenació territorial i la cultura. En salut, l’Ajuntament hauria de cedir terrenys perquè la Generalitat construeixi un nou CAP, però això no ha passat. També cal ampliar l’actual centre de salut per oferir millors serveis. En mobilitat, és imprescindible desenvolupar un polígon industrial per traslladar-hi empreses que ara estan dins del nucli urbà, generant molèsties com males olors. Pel que fa a l’ordenació territorial, tenim un pla general obsolet des del 2003. Això provoca clientelisme i manca de claredat en les normes urbanístiques. Cal normalitzar la situació i establir espais industrials clars per evitar conflictes amb els veïns. És urgent abordar aquestes qüestions amb una visió estratègica i col·laborativa, deixant de banda els enfrontaments polítics, per treballar conjuntament pel bé del municipi.

En cultura, necessitem inversions per desenvolupar una base sòlida. No tenim un arxiu històric ni un espai polivalent per a activitats culturals i esportives. El teatre és petit i insuficient, i falta un pavelló complementari per cobrir aquestes necessitats. A més, un espai cedit per a usos culturals està abandonat des de fa temps. També és fonamental millorar la transparència i la comunicació. L’oposició no té ni un local per atendre els veïns, i les peticions fetes a l’Ajuntament sovint no reben resposta. Això genera frustració i desconfiança.

El govern local s’hi va oposar després de la pressió veïnal, però hi ha dubtes sobre el futur. Si una empresa privada compleix la normativa, podria construir-la en terrenys privats, per molt que l’alcalde digui que no es farà. Hi ha sospites que la vulguin per fer de depuradora de Làctia; estem pendent d’una reunió amb la directora.