Tortosa, en auge i en disputa

Tortosa, la capital de les Terres de l’Ebre amb etiqueta de conservadora, està gestionada per primera vegada per un govern municipal netament d’esquerres, a través d’un pacte entre el PSC-Movem i Esquerra Republicana (10 dels 21 regidors del ple), amb el suport extern de l’únic edil de la CUP. La coalició entre socialistes i Movem, un partit polític progressista propi que intenta ocupar més espai del que tenia l’antiga Iniciativa o del que tindrien els Comuns, va servir per reeditar allò que el 1999 es va anomenar l’olivera tortosina, una aliança entre ICV i el PSC que va portar Joan Sabaté a l’alcaldia. Això sí, amb el suport del PP. Els vuit anys de Sabaté sempre van comptar amb alguna crossa de dretes, fos el PP –durant el primer mandat– o un partit local conservador com Independents per l’Ebre –en el segon mandat–. Després van venir 16 anys de govern de CiU i de la marca que va agafar-ne el relleu, Junts per Tortosa, en solitari o amb pactes amb Esquerra (2016-2019) o fins i tot amb el PSC (2020-2022). Tot just el suport del socialista Enric Roig a la líder de Junts Meritxell Roigé li acabaria costant el càrrec de regidor i portaveu municipal, i això aplanaria el camí cap a l’esmentada coalició entre socialistes i Movem, la força fundada fa nou anys per l’actual alcalde, Jordi Jordan. Tancat el cercle, Jordan es convertia en batlle el 17 de juny del 2023, i des del minut zero ha tingut al davant l’oposició ferma i dura d’una Roigé que sempre ha qüestionat “el pacte de perdedors” per a fer-la fora de l’alcaldia.

Junts per Tortosa va obtenir el 2023 molt millor resultat (10 regidors) que el 2019 (7 regidors), però la diferència entre un moment i l’altre va ser la posició d’Esquerra. Si fa cinc anys, quan els pactes independentistes amb el PSC encara penalitzaven, els republicans van dixar governar Roigé en minoria, el 2023, després que el seu alcaldable Xavier Faura fes un pas al costat, ERC va rubricar un acord amb Movem-PSC que farà que Mar Lleixà siga alcaldessa de la ciutat –la primera alcaldessa o alcalde republicà des de la restitució democràtica– durant l’última part del mandat, entre l’1 de gener del 2026 i les eleccions municipals del 2027.

Este és el context polític que plana sobre una ciutat que s’ubica entre els parcs naturals del Delta de l’Ebre i dels Ports i que arrossega –amb sort diferent segons els cicles– el repte majúscul de mantenir el paper que li atorga el seu passat esplendorós, escenificat en una Festa del Renaixement que s’ha convertit en una de les principals festes de recreació històrica de Catalunya i de l’Estat. Però fins i tot la Festa del Renaixement va ser l’any passat mostra de la topada contínua entre govern i oposició a l’Ajuntament, arran d’un incident en l’actuació final que va assenyalar el regidor de Junts i anterior responsable de la Festa, Domingo Tomàs, acusat d’una suposada agressió per la qual va ser absolt en un judici ràpid.

Esta ha estat una de les moltes polèmiques i controvèrsies que han amanit l’any i mig de mandat tortosí, algunes de les quals tan específiques com les generades al voltant de la contractació d’un cap de gabinet –únic moment en què la CUP va donar un toc d’avís al govern de coalició–, o tan surrealistes com l’origen de l’aigua que alimentava la pista de gel de Nadal: el govern havia anunciat que no seria potable i resulta que sí que ho era.

I això que el moment convida a l’optimisme a Tortosa en diferents àmbits. En el pla cultural, la consolidació de festivals com A Cel Obert, d’intervencions arquitectòniques efímeres; la Mostra de Jazz; el Terres Travel de cinema turístic o, més recentment, l’Artèria, que fusiona les arts amb la natura, i el Toca’m, que treu la música de piano al carrer a l’abast de tothom, no sembla tenir marxa enrere.

Tampoc és dolent el context industrial, sobretot després que l’aterratge el 2021 del gegant Kronospan, líder mundial en la fabricació de taulells de fusta, representés un punt d’inflexió per al polígon Catalunya Sud, que la Generalitat vol convertir en un pol estratègic de la reindustrialització del país, i per a l’economia de Tortosa i de l’Ebre. L’empresa austríaca arribarà als 600 milions d’inversió i més de 250 llocs de treball si pot traure bona part del producte cap a Europa amb ample ferroviari internacional, a través d’un ramal que la Generalitat s’ha compromès a facilitar i que obriria la porta que altres empreses del territori apostessen també pel tren a l’hora de moure mercaderies, un mitjà de transport fins ara inèdit a les Terres de l’Ebre. L’arribada de Kronospan va ser posterior a l’aterratge de Florette i anterior a l’anunci d’altres implantacions a Tortosa que encara no s’han materialitzat, com la del grup Lucta, també al polígon Catalunya Sud. Les dues primeres es van fer efectives durant l’últim mandat de Roigé, que n’ha fet bandera.

La mobilitat ferroviària està vivint ara uns mesos d’excepció amb les obres al túnel de Roda, que afecten l’R16 que enllaça amb Tortosa, però el retorn de l’Avant Tortosa-Barcelona, que dribla el tall de Roda perquè fa servir la línia del TAV per l’interior, ha tornat a posar la capital ebrenca al mapa de l’alta velocitat.

Pel que fa als principals projectes en dansa a la ciutat, hi ha en marxa l’ampliació de l’auditori Felip Pedrell, projecte impulsat per Junts per Tortosa; la construcció de dues llars d’infants públiques, projecte de referència del nou govern d’esquerres, o la transformació imminent del complex de l’antic col·legi dels Josepets, en què l’actual govern ha redimensionat a la baixa les pretensions de l’anterior, a qui acusa d’haver previst una inversió inviable.

Però el gran projecte de futur de Tortosa passa pels terrenys de Renfe, que el 2022 van ser cedits per Adif a la ciutat, 26 anys després que les vies que la creuaven quedessen en desús per la nova línia València-Tarragona. Tortosa afronta l’oportunitat històrica de donar vida al forat que ha dividit el centre i els eixamples de la ciutat durant dècades. De moment s’hi ha fet un aparcament provisional a l’aire lliure i en breu se’n construirà un altre, tot i que a mitjà o a llarg termini s’hi ha d’habilitar sòl residencial, comercial o d’altres usos.