Israel i Hamàs acorden un alto el foc a Gaza

El govern israelià de Benjamin Netanyahu i la milícia palestina Hamàs van arribar ahir a un acord d’alto el foc per posar fi a quinze mesos de conflicte a la Franja de Gaza. La treva, que s’espera que entri en vigor aquest diumenge, implica l’alliberament d’ostatges israelians a canvi de la posada en llibertat de presos palestins, i atura l’ofensiva israeliana contra l’enclavament, considerada per experts com un genocidi. L’acord, però, és ara com ara un principi d’intencions. Només està garantida la primera fase del cessament d’hostilitats, que preveu l’alliberament de 33 captius, i ja amb la treva iniciada es negociaran les fases posteriors. Si aquestes converses tenen èxit, es completarà l’alliberament de la totalitat de captius i s’acordarà una pau més duradora que inclogui la retirada israeliana de Gaza.

Multituds palestines cantaven i ballaven ahir a a la intempèrie a Gaza per celebrar les notícies que els arribaven des de Qatar. Representants d’Israel, de Hamàs, d’Egipte, de Qatar i dels EUA feia dies que treballaven a Doha al voltant de la mateixa proposta d’alto el foc que havia estat damunt la taula de negociació des del maig del 2024. En ocasions anteriors, tal com s’explica amb freqüència en la premsa israeliana, el mateix Netanyahu havia rebutjat l’acord per defensar les seves aspiracions a aconseguir una “victòria total” contra la milícia palestina Hamàs, que els Estats Units calculen que ha reclutat tants nous militants com els que ha perdut en la guerra contra Israel. Ara l’administració entrant de Donald Trump a la Casa Blanca ha fet el primer exercici de pressió real sobre Netanyahu i li ha fet acceptar l’acord.

“Farem que Gaza mai més sigui un refugi segur per a terroristes”, expressava el president electe dels EUA anit en un comunicat, “i estendrem els històrics Acords d’Abraham”, deia en referència als acords instaurats durant la seva primera legislatura, en què múltiples països àrabs –Bahrain, els Emirats Àrabs Units, el Sudan, el Marroc– van oficialitzar relacions amb Israel. Ara Trump vol unir l’Aràbia Saudita amb Israel per canviar l’arquitectura de la regió –i ampliar el seu llegat.

A la taula de negociació encara hi havia ahir alguns punts per resoldre, com ara la identitat i la xifra total de presoners palestins que han de ser posats en llibertat. Però els mediadors van considerar que eren assumptes menors que no havia d’aturar l’anunci de l’acord.

La treva aconseguida no representa la fi absoluta de la guerra, però sí un acord per començar a fer camí. Durant la primera fase, 33 captius –incloent-hi dones, infants, malalts i majors de 55 anys– seran posats en llibertat durant el transcurs de 42 dies. Alhora, l’exèrcit israelià permetrà el retorn d’un milió de palestins cap al nord de la Franja de Gaza. El dia 16, després de l’entrada en vigor de la treva, es començaran a negociar les fases posteriors, en què s’haurien d’alliberar 65 captius més. Durant aquesta primera fase, les tropes israelianes es mobilitzaran cap a una zona de seguretat a l’interior de l’enclavament i es permetrà l’entrada de 600 camions diaris carregats amb ajuda humanitària –abans de la guerra n’hi entraven 500 cada dia.

“Estic molt content pels qui aconseguiran dormir tranquils aquesta nit, però estic trist pels qui aquesta treva els arriba massa tard”, deia ahir a la premsa Maoz Inon, un activista per la pau israelià. Els seus dos pares van ser assassinats durant els atacs del 7 d’octubre. “Només puc esperar que aquesta hagi estat la darrera guerra a la regió. No podem quedar-nos en aquesta treva. Hem de posar fi a l’ocupació israeliana dels territoris palestins i construir pau i seguretat per als israelians i palestins que vivíem entre el riu i el mar.”