Política

Duran marca perfil

Política

Josep Antoni Duran i Lleida intentarà remarcar el perfil propi d’Unió dins de CiU aprofitant el congrés que el seu partit celebrarà el 18 i 19 d’octubre. Seguint aquesta via, la ponència política dels democristians proposa un seguit de canvis en les polítiques conjuntes que CiU assaja amb el PNB i el BNG a Madrid, no sempre amb èxit. El text al qual ha tingut accés l’AVUI, coordinat per Josep Maria Pelegrí, no és ambigu i situa clarament CiU, el PNB i el BNG en estratègies diferents en la política espanyola, encara que Artur Mas va arribar a plantejar fa un any que les tres formacions es coordinessin per negociar el seu suport al govern de Madrid.


Assegurant que no fa cap crítica sinó que simplement descriu fets, la ponència recorda que els partits que formen el pacte Galeuscat ( i deixa clar que són quatre: CDC, Unió, PNB i BNG) “responen a un territori concret, amb els seus problemes diferents”, i sovint s’estimen més la negociació bilateral amb el govern espanyol que no pas actuar de forma coordinada. De fet, va succeir així amb el suport del PNB a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, en el caos de rodalies, i s’està insinuant també amb la negociació dels pressupostos.
 

“Les prioritats del PNB i de CiU són diferents”, afegeix la ponència, que recorda que per a Catalunya el finançament és prioritari mentre que per a Euskadi no ho és, ja que disposa del concert. “Aquesta circumstància –apunta– determina les estratègies d’uns i altres, per la qual cosa des del catalanisme polític no podem emmirallar-nos en els objectius bascos com a fites a seguir des de Catalunya. Les prioritats són diferents i també ho són, en conseqüència, les estratègies”.
 

La ponència és partidària de rebaixar l’abast polític del pacte Galeuscat, forjat quan Pere Esteve era secretari general de CDC, però sense oposar-se a la reedició de la candidatura conjunta a les europees. Però recorda que una de les raons de la llista conjunta, encara que no l’única, és estrictament pràctica: la circumscripció europea única. “Galeuscat va néixer amb l’únic objectiu de defensar la plurinacionalitat de l’Estat i ha de centrar-se a recuperar aquesta funció”, resumeix.
 

El text argumenta que existeixen “divergències ideològiques, de vegades insuperables” entre alguns dels socis. I cita aquí “l’exaltació del règim cubà que practica el BNG”. No fa cap menció en canvi a diferències amb el PNB, amb qui recorda que Unió manté tradicionals relacions polítiques.
 

La ponència accepta que es reediti la candidatura Galeuscat, però en aquest cas reclama més pes d’Unió. Quan CiU es presentava en solitari, o amb algun aliat ocasional, els democristians tenien opció a una acta d’eurodiputat. Amb Galeuscat, queden desplaçats al quart lloc de la llista. Unió vol canviar aquest funcionament, si bé no aposta per una rotació. “En cas d’acabar-se repetint la coalició Galeuscat, caldrà que es replantegi la presència i representativitat de cadascun dels quatre principals partits que en formen part, no només pel que fa a l’elaboració de la llista, sinó també en relació a l’activitat política europea al llarg de tota la legislatura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.