“Els veïns el que demanen més és tenir un espai acollidor, net”

Les cases que es van fer als anys setanta, als anys vuitanta, eren residències de cap de setmana. Però ja no ho són, ara es tracta de cases on hi viuen habitualment les persones que les van fer o els fills, o altres persones que les han comprat. Santa Eulàlia era una població de pocs habitants i el cap de setmana s’incrementava. Ara ja no, ara és sempre. Moltes persones surten de l’àrea metropolitana i busquen un lloc amb espais més oberts, més tranquils, més agradables, i venen a Santa Eulàlia o a altres del voltant.

La gent gran t’acaba dient això, que tenen una casa que en el seu moment la van fer àmplia, amb el seu jardí, amb la qualitat de vida que volien aleshores, i ara voldrien un habitatge més cèntric, no haver de fer servir el cotxe, poder anar caminant al casal de la gent gran o a la cafeteria. Aquesta demanda existeix, però la part central ja està coberta.

Sí. No ho era, però la presència de comerç l’està estructurant com a tal. També és on hi ha més mobilitat de gent, en la part que és més plana.

Sí. Encara hi alguns punts... Ara hi ha un projecte per fer uns 12 habitatges que el porta una cooperativa. A la part més cèntrica teníem un edifici d’habitatges que anava canviant de mans i van arribar uns inversors amb qui vam poder parlar. Vam estar negociant i n’hem fet habitatge de lloguer per facilitar l’accés dels joves. Ara mateix tenim 12 pisos que hem llogat nosaltres i hi ha 24 joves del municipi que han pogut fer el seu primer pas en el camí de l’emancipació. Del lloguer nosaltres en subvencionem una part. Són habitatges de dues i tres habitacions. Ens vam plantejar que volíem que els joves tinguessin habitatge. En lloc d’un jove per pis, el que hem fet és que ells fessin petites comunitats i es presentessin en grup per agafar els habitatges. D’aquí han sortit els 24 joves que estan compartint habitatge.

Ens hem adreçat a la Generalitat, a la Diputació... La necessitat d’habitatge sempre hi és. Els diem que tenim l’oportunitat, possiblement, d’adquirir aquest bloc. D’aquesta manera tindríem assegurada la continuïtat. Perquè, si s’acaba, a Santa Eulàlia no tenim habitatge. Ja no es tracta de falta de recursos, sinó de possibilitats. En el cas de tenir recursos per pagar un lloguer el problema és que no hi ha oferta. Quan vam agafar aquest bloc de què parlo, vam mirar plataformes immobiliàries i a Santa Eulàlia només hi havia un habitatge de lloguer.

En el primer mandat que vam governar no en vam fer, de PAM. En el segon en vam fer un d’intern, nostre, perquè quan el volíem presentar va esclatar la covid i ja no tenia sentit presentar-lo, amb tot el que estava passant. I fer-ho després, quan només quedava any i mig per acabar el mandat, tampoc. Per tant, el PAM d’ara és el primer públic. Les dades que publiquem del grau de compliment són reals. Fem autocrítica, també, perquè quan vols arribar a assolir el 100% d’un projecte i portes un any i mig, i només tens fet el 22%... També és cert que després hi ha un moment que es fa un salt i es passa del 22% al 40% o al 50%. Però, vaja, estàs mostrant tot el que fas. El cas és que s’està actuant i hem de ser oberts. Tenim la intenció d’arribar al 100%. Si no es pot serà, per exemple, perquè es planteja una altra prioritat que altera el que volíem fer a l’inici. En acabat, el principal objectiu del PAM és millorar la qualitat de vida dels veïns de Santa Eulàlia. I això tant pot ser canviar un fanal com arreglar un tros de vorera o el ferm, fins i tot passar l’escombradora per netejar un punt determinat. Això és el dia a dia. Els veïns el que demanen més és tenir un espai acollidor, net. Un altre aspecte important de la cura de la vila és l’atenció a les entitats. Cada setmana tenim alguna activitat i això és un element de cohesió, ja que la geografia no ajuda. Santa Eulàlia és un poble molt actiu.

Poble Unit va sorgir perquè hi havia un problema en l’àmbit municipal: hi havia dos grups que sempre s’alternaven a l’alcaldia, Convergència i Esquerra. Quan guanyava Esquerra tenien el suport dels socialistes, quan guanyava Convergència hi havia suport del PP. Era un enfrontament continu: un feia una cosa, l’altre entrava i ho desfeia.

No ens volíem casar amb cap partit, seríem lliures per decidir. Si un assumpte ens semblava bé, votaríem a favor, i si no, votaríem en contra.

Vam oferir pactes a tots els grups, però cap va voler entrar amb nosaltres, més aviat va ser un “Ja us ho fareu, i quan us estavelleu, vindreu a buscar-nos”.

Sí, i vam anar fent actuacions i els veïns ho van valorar. Tot això, en minoria. Cada pressupost l’havíem de negociar durant dos mesos. En el primer mandat ja vam rebaixar molt tota la crispació política que hi havia; va desaparèixer, perquè dins de la nostra formació som molt transversals i tenim gent de tots els grups, per dir-ho d’alguna manera. En el segon mandat vam passar de cinc a nou regidors, i el 2023 vam pensar que després de vuit anys notaríem el desgast... i en vam treure onze! Hem sigut transparents i ho continuem sent. Tot i tenir aquesta majoria, no tirem pel dret amb el pressupost, sinó que fem reunions prèvies, ens expliquem, parlem. La dinàmica és la mateixa. Mirem de fer més reunions amb entitats, això sí. Que tinguem majoria no vol dir que ho estiguem fent bé, fa falta que algú ens toqui el crostó i que ens vagi dient coses, per anar millorant, i és el que fem. Tenim molt clar que no perquè siguis alcalde o siguis regidor pots fer el que vulguis. No som un partit dels clàssics, que hem de ser perquè hi hem de ser: són ells, els veïns, els que decideixen, i si un dia diuen que ja n’hi ha prou, n’hi ha prou. No ens jubilarem sent regidors o alcalde.