Política

estats units

Amnistia Internacional alerta dels riscos per als drets humans pel nou mandat de Trump

La militarització del problema migratori, l’atac als drets de la comunitat LGTBI i l’abandó dels fòrums contra el canvi climàtic preocupen profundament l’organització internacional

Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal (AI) ha expres­sat la seva pre­o­cu­pació davant l’inici del segon man­dat del pre­si­dent dels Estats Units, Donald Trump, a causa dels even­tu­als impac­tes nega­tius en els drets humans en l’àmbit naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal.

En un pro­nun­ci­a­ment con­junt, els direc­tors de les seves sec­ci­ons a Amèrica van des­ta­car els ris­cos que les polítiques de la nova admi­nis­tració podrien repre­sen­tar per als sec­tors més vul­ne­ra­bles.

Ana Piquer, direc­tora per a les Amèriques d’AI, va adver­tir que l’enfo­ca­ment del pre­si­dent Trump cap a la migració i l’asil podria exa­cer­bar el sofri­ment humà i la ines­ta­bi­li­tat a la regió. “Defen­sa­rem els drets humans sense impor­tar qui ocupi la Casa Blanca”, va afir­mar en subrat­llar la importància d’una res­posta glo­bal davant les ame­na­ces iden­ti­fi­ca­des.

Migració i mili­ta­rit­zació, punts crítics

Les pro­pos­tes de Trump inclo­uen la depor­tació mas­siva de migrants i el tan­ca­ment de fron­te­res, mesu­res que, segons AI, con­tra­ve­nen les obli­ga­ci­ons inter­na­ci­o­nals de pro­tecció als qui bus­quen refugi.

Edith Oli­va­res, direc­tora d’AI Mèxic, va aler­tar que aques­tes polítiques també podrien deri­var en un aug­ment de la mili­ta­rit­zació i els abu­sos de drets humans al seu país.

Per part seva, Rosalía Vega, direc­tora d’AI Para­guai, va asse­nya­lar el perill que el dis­curs polític del nou govern esta­tu­ni­denc ins­piri la repressió de la soci­e­tat civil en altres naci­ons. “La inde­pendència judi­cial i la lli­ber­tat d’expressió han de ser defen­sa­des amb fer­mesa”, va emfa­tit­zar.

Drets de dones, comu­ni­tat LGBTQI+ i crisi climàtica

L’informe també crida l’atenció sobre la vul­ne­ra­bi­li­tat dels drets de les dones i les per­so­nes LGBTQI+, àrees que van ser objecte de retro­ces­sos sig­ni­fi­ca­tius durant el man­dat ante­rior.

Així mateix, AI va denun­ciar la decisió de Trump de reti­rar als Estats Units de l’Acord de París —un trac­tat inter­na­ci­o­nal adop­tat el desem­bre de 2015 durant la Con­ferència de les Naci­ons Uni­des sobre el Canvi Climàtic (COP21)— qua­li­fi­cant-la com una “agressió als drets humans”.

Marina Navarro, direc­tora d’AI Perú, va recor­dar que els efec­tes de la crisi climàtica impac­ten espe­ci­al­ment a comu­ni­tats indígenes i la joven­tut, per la qual cosa va ins­tar una tran­sició energètica justa i a la par­ti­ci­pació activa dels Estats Units en la COP30, que se cele­brarà enguany al Bra­sil.

AI va emfa­tit­zar la neces­si­tat que els Estats Units repren­gui un paper pro­ac­tiu en la pro­tecció dels drets humans a escala glo­bal. Lucía Pérez Cha­ba­neau, direc­tora d’AI Uru­guai, va des­ta­car la urgència d’una solució lide­rada per Haití per a abor­dar la seva crisi de segu­re­tat, men­tre que Rodrigo Bus­tos, d’AI Xile, va ins­tar a evi­tar dis­cur­sos d’odi i dis­cri­mi­nació en el con­ti­nent.

“La influència dels Estats Units trans­cen­deix les seves fron­te­res”, va con­cloure Piquer. “Estem lles­tos per a tre­ba­llar en defensa dels drets humans, pro­mo­vent un futur més just i segur per a totes les per­so­nes”, va dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia