estats units
Mèxic es prepara per a les deportacions massives que vol Trump
Es treballa en la instal·lació d’un campament temporal a Ciudad Juárez amb capacitat per a 2.500 persones
Les xifres de deportats, per ara, no han augmentat
L’imminent augment en les deportacions de migrants des dels Estats Units manté en alerta les autoritats de l’estat de Chihuahua, fronterer amb Texas, als EUA. Al mateix temps organitzacions religioses també es preparen per atendre milers de migrants retornats de diferents països els propers dies.
Enrique Serrano, coordinador del Consell Estatal de Població, detalla que el Govern federal està treballant en la instal·lació d’un campament temporal a Ciudad Juárez amb capacitat per a 2.500 persones. “Són carpes (estructura portàtil per protegir o albergar una o més persones a l’aire lliure) que estan sent instal·lades a prop de la frontera i esperem que quedin llestes per a aquest cap de setmana”, ha explicat Serrano als mitjans. Ha assenyalat que fins ara, les deportacions s’han mantingut dins els nivells habituals. El primer dia després de la decisió de Trump, “es va registrar la deportació de 56 persones, però això és part dels processos normals que s’han donat en els últims temps. Encara no tenim deportacions (massives) importants”, ha afegit Serrano. Diu que esperaran l’estimació o xifres de persones deportades per a aquesta zona que dicti Govern nord-americà. El funcionari va aclarir que el seu organisme no té autoritat migratòria, però col·labora estretament amb les institucions responsables. “Som un organisme de suport social per a poblacions desplaçades i migrants en general a tot l’estat de Chihuahua”, va indicar.
Pel que fa als serveis oferts als migrants, Serrano destaca que es dóna atenció integral amb aliments, atenció als nens, jocs, accés a telefonia i serveis d’internet, entre d’altres.
Mesures poc dignes
Per la seva banda, el sacerdot Juan Carlos López Morales, portaveu de la Diòcesi de Ciudad Juárez, ha qualificat la instal·lació de les carpes com una mesura necessària, però n’ha reconegut les limitacions. “És una resposta a una situació emergent. Sabem que un campament temporal no és completament un lloc digne per viure-hi. Estem entenent que és per una situació extraordinària”, ha declarat López Morales. El sacerdot també ha explicat que l´Església està preparada per col·laborar en aquesta crisi migratòria, utilitzant les estructures existents, com la Casa del Migrant. “Van convidar totes les instàncies de l’Església catòlica, col·legis, parròquies, oratoris, cases i refugis a disposar dels espais davant la possibilitat que un nombre gran de migrants arribi els propers dies. Estic segur que un alberg, un refugi temporal no és ideal”, ha remarcat.
López Morales es mostra preocupat per les possibles violacions als drets humans dels migrants, tant als Estats Units com a Mèxic. “Ens preocupa aquest tema perquè les disposicions que s’acaben de dictar donen molta possibilitat a la violació dels drets. Per exemple, la llibertat religiosa es perd en el sentit que s’autoritza les batudes als temples”, ha reblat.
Sobre el desplegament militar a la frontera sud dels Estats Units, el prelat ha assenyalat que “potser és el recurs que té més a la mà el president Trump per posar l’ordre que ell vol posar a les fronteres”. I ha afegit que al final “cada país té el dret a organitzar els seus límits, les seves fronteres, té el dret i l’obligació de cuidar-les com cregui més convenient”.
Mèxic rebutja la mesura
Aquest dimecres, la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, va rebutjar la mesura del president nord-americà, Donald Trump, que dimarts va donar via lliure a fer batudes de migrants en escoles, col·legis i esglésies, prèviament considerats llocs “protegits”. La decisió va arribar un dia després que Trump assumís el poder i emfatitzés que complirà amb la seva promesa de campanya de dur a terme una campanya de deportacions de migrants més gran en la història dels EUA.
A Mèxic preocupen les deportacions massives promeses per Trump perquè els mexicans són prop de la meitat dels 11 milions d’indocumentats que hi ha als Estats Units i les seves remeses representen gairebé el 4% del producte interior brut (PIB) de Mèxic, que el 2024 hauria rebut un rècord estimat de 65.000 milions de dòlars.