Política

L’estratègia d’un puzle gegant

El projecte constructiu de les variants de les Preses i Olot afronta la recta final amb audiència pública

Es tanca així un període de 30 anys, durant els quals s’han arribat a presentar disset traçats

Projectar l’eix Vic-Olot per trams ha convertit els dos municipis en un coll d’ampolla irreversible

Els primers estudis de traçat de la variant de les Preses daten de 30 anys enrere, del 1994

Per bé o per mal, la Vall d’en Bas està a punt de rebre un dels impac­tes més grans sobre el seu ter­ri­tori, després de l’ober­tura del túnel de Bra­cons, el 2009. Es tracta de la mal ano­me­nada “vari­ant de les Pre­ses”, que, tot i que farà aquesta funció, el seu traçat dis­corre quasi tot per ter­renys agrícoles del terme muni­ci­pal de la Vall d’en Bas. Viu, doncs, un moment clau, ate­nent a l’anunci de la con­se­llera de Ter­ri­tori d’ini­ciar-la a final d’aquest any i a la moció de Junts apro­vada pel Par­la­ment –la va defen­sar el dipu­tat Sal­va­dor Vergés, que és veí del muni­cipi–, que insta el govern a des­ti­nar 110 mili­ons d’euros en el nou pres­su­post a ini­ciar les obres d’aquesta vari­ant i de la d’Olot i plu­ri­a­nu­a­li­tats fins als 440 mili­ons per com­ple­tar-la.

Depe­nent de l’òptica des de la qual es mirin, aques­tes vari­ants són la pana­cea per resol­dre tots els pro­ble­mes de trànsit que genera l’eix Vic-Olot sobre les Pre­ses i Olot, que han d’engo­lir-lo a la seva tra­ves­sera, el pri­mer, i a l’avin­guda Sant Jordi, el segon; o són una ferida que, amb les mesu­res ambi­en­tals cor­rec­to­res i les com­pen­sa­ci­ons cor­res­po­nents, s’intu­eix com un mal menor o com la solució menys dolenta. Sigui com sigui, s’acaba un eix que ha pros­pe­rat amb l’estratègia d’un puzle –s’ha anat pro­jec­tant i exe­cu­tant per trams–, que ha fet ine­vi­ta­ble la cons­trucció d’un bypass a Olot i les Pre­ses, que ha gene­rat una de les polèmiques més dures i llar­gues de les últi­mes dècades a la Gar­rotxa i a Osona.

Els pri­mers estu­dis de traçat de la vari­ant de les Pre­ses són del 1994 i, tot i que sobre el paper es tracta d’una vari­ant de la car­re­tera C-152, és l’últim tram de l’eix Vic-Olot (C-37), fruit de la petició fallida, als anys setanta i sen­ten­ci­ada en el pri­mer pla de car­re­te­res de la Gene­ra­li­tat, d’un traçat gar­rotxí per a l’eix trans­ver­sal. Els pri­mers estu­dis, redac­tats per l’equip d’engi­nyers olotí de Josep San­tan­dreu i de l’arqui­tecte Ramon For­tet, es van fer, doncs, en el marc del pla de car­re­te­res de la dècada ante­rior i dels debats sobre la mobi­li­tat trans­ver­sal a Cata­lu­nya. Es van arri­bar a dibui­xar fins a dis­set traçats per a la Vall d’en Bas, com a resul­tat de l’intens i polèmic debat a la soci­e­tat gar­rot­xina capi­ta­ne­jat per la Comissió de Suport a l’Eix Vic-Olot, que aple­gava els qui el defen­sa­ven, i els con­tra­ris, aglu­ti­nats en la pla­ta­forma Sal­vem les Valls. També, a causa dels can­vis de color polític a la Gene­ra­li­tat i als ajun­ta­ments afec­tats i de l’evo­lució dels tràmits admi­nis­tra­tius.

La direcció gene­ral de Car­re­te­res va pro­po­sar, el 2003, sis cor­re­dors i hi va repar­tir un total d’onze pro­pos­tes de traçat. Per la banda oest, en pre­veia pel sec­tor del poble de la Pinya, un per dar­rere del turó del Malloll i un altre per davant i, ja a la plana de la Vall d’en Bas, el més occi­den­tal pas­sava molt a prop de la Pinya i, com l’altre, que s’allu­nyava per l’est d’aquest poble, se n’anava a tro­bar la futura vari­ant nord d’Olot, també per la banda més de la mun­ta­nya.

D’altra banda, plan­te­java dos cor­re­dors més al mig de la plana. Tots dos dis­cor­rien força paral·lels al riu Fluvià, l’un per l’esquerra i l’altre per la dreta. El pri­mer con­nec­tava amb el terme muni­ci­pal d’Olot, no pas­sant mai a l’altre cos­tat de riu, i s’allu­nyava de Code­lla –el límit dels dos muni­ci­pis–, a diferència de l’altre, que pas­sava més pro­per a la zona dels tos­sols de la capi­tal gar­rot­xina. En el cas d’aquests qua­tre cor­re­dors, que­dava clar que la con­nexió amb Olot s’havia de fer per un túnel o més d’un. L’estudi també incor­po­rava una petita vari­ant en forma de bypass jus­ta­ment al seu pas pel nucli de les Pre­ses i vore­jant el barri de la Vall d’en Bas que queda a l’esquerra de la tra­ves­sara d’aquest poble, però sense afec­tar l’escola Vern­ta­llat. Final­ment, pre­veia dos cor­re­dors més per l’est de la car­re­tera C-63 amb un traçat per sota de la mun­ta­nya de Mar­bo­leny, l’un més allu­nyat que l’altre, i que es dife­ren­ci­a­ven bàsica­ment pel punt de sor­tida al sec­tor més al nord del polígon indus­trial de les Pre­ses, a la car­re­tera del Corb.

El juliol del 2003, Car­re­te­res va des­car­tar vuit dels onze traçats pels impac­tes que com­por­ta­rien i les difi­cul­tats tècni­ques. Les opci­ons que pro­po­sava estu­diar més a fons van ser un traçat per l’est amb túnel i dos per la plana, un dels quals, sub­ter­rani. A par­tir d’aquell moment es va atiar el debat del qual van sor­gir pro­pos­tes i debats sobre si els dos túnels pre­vis­tos a Mar­bo­leny havien de ser un, si una mini­va­ri­ant seria sufi­ci­ent, si els traçats per la vall s’havien d’enlai­rar uns metres per evi­tar l’afec­tació a la xarxa hídrica i al sòl agrícola, etc. A més, entre­mig, el març del 2004, la Gene­ra­li­tat va atu­rar tem­po­ral­ment la per­fo­ració del túnel de Bra­cons, per replan­te­jar l’eix Vic-Olot, fruit dels acords del Pacte del Tinell que fan tirar enda­vant un govern tri­par­tit. El nou govern va redi­men­si­o­nar el tram de l’accés al túnel des del gira­tori de la C-63 i es van tor­nar a posar sobre la taula per a la vari­ant de les Pre­ses les opci­ons est, amb túnel, i oest, sub­terrània.

Va ser el moment, també, en què va sor­gir la pro­posta més faraònica, que plan­te­java allar­gar el traçat de la vari­ant est, la de Mar­bo­leny, fins a Sant Cosme (Sant Joan les Fonts) per sota de Batet (Olot), i una empresa fins i tot va pro­po­sar un eix Vic-Olot amb túnels sota la serra de Cabrera i el coll d’Uria, amb la boca a Sant Feliu de Palle­rols i, des d’allà, superant la plana d’en Bas per Mar­bo­leny.

Ja el 2008 van sor­tir a expo­sició pública dos traçats, tots dos des­do­blats, l’un amb túnel i l’altre sub­ter­rani, opció que va ser l’esco­llida per Car­re­te­res, però després d’un llarg procés que es va aca­bar el 2010, la crisi econòmica i els can­vis en el govern i en els ajun­ta­ments van alen­tir el procés, fins a l’acord de mínims a què van arri­bar els alcal­des d’Olot, les Pre­ses i la Vall d’en Bas amb la Gene­ra­li­tat que va des­en­ca­llar el tema, una vari­ant de 5,4 km d’un car­ril per banda, amb un sis­tema de roton­des i els ramals a l’enllaç amb les car­re­te­res C-37, C-63 i C-152 i GI-5273. El 2020 es va con­cre­tar un traçat amb diver­ses pos­si­bi­li­tats en qua­tre punts del recor­re­gut, dels quals ha sor­tit el pro­jecte cons­truc­tiu que, ara, se sot­metrà a audiència pública. La vari­ant de les Pre­ses, doncs, és més a prop que mai de ser una rea­li­tat.

Quatre solucions en una
La Generalitat va desenvolupar l’acord dels alcaldes d’Olot, les Preses i la Vall d’en Bas, el 2020, en un document amb quatre solucions de traçat que, a la pràctica, era una de sola amb diferents propostes. El document final és el que va servir de base, el 2023, per a la redacció del projecte constructiu. Incorporava algunes de les més de 2.000 al·legacions presentades i les consideracions de l’estudi d’impacte ambiental preceptiu. Aquest projecte inclou una rotonda de més dimensions a l’enllaç amb l’accés al túnel de Bracons i millores al del polígon de la Serra de la Vall d’en Bas. Una altra rotonda al sud de les Preses, que és el punt d’inici de la variant pròpiament dita, i un tram subterrani fins a la rotonda nord d’aquest poble, entre el sector habitat del sud fins al de la Torre, al nord. A més, inclou una rotonda d’accés a la variant nord d’Olot –que forma part del mateix projecte, però fa temps que té el traçat definit, amb dos túnels i l’enllaç amb l’A-26 a la Canya– i una altra a l’enllaç amb la carretera del Corb de les Preses. Hi ha un vial de comunicació entre aquestes rotondes, al sector de Codella, i l’enllaç amb la variant de la capital garrotxina es materialitza amb un viaducte sobre el riu Fluvià fins a la boca sud del túnel de la Pinya, la boca nord del qual ja és en territori olotí.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia