Un poble on viure i fer vida

Sarrià de Ter és un dels municipis que fan frontera amb Girona i un dels més poblats, ja que ja ha superat els 5.000 habitants. I es preveu que continuï creixent, perquè hi ha un elevat nombre de terrenys privats pendents de ser urbanitzats i edificats. Amb una extensió de prop 4,2 quilòmetres, aquest municipi, que durant set anys va ser un barri de la capital –ara farà cinquanta anys de l’annexió forçada (1976), que es va poder revertir el 1983–, continua creixent i dibuixant el seu perfil al llarg del riu Ter i de la carretera N-2. Limita al nord amb Sant Julià de Ramis; al sud i a l’est, amb Girona, i a l’oest, amb Sant Gregori.

Tal com explica l’alcalde, Isaac Ramió (PAS-CUP), Sarrià de Ter no és aliè al problema global de l’habitatge, una necessitat que es fa més present pel fet de ser tan proper a Girona. Al municipi hi ha diferents sectors pendents de desenvolupar. Així, en el ple d’aquesta setmana s’aprovarà la urbanització del pla dels Socs, on ja es va fer una primera promoció l’any 2006. Aquesta actuació serà una promoció mirall, amb 270 habitatges, però el percentatge d’HPO que li correspon ja es va fer en la primera fase, per tant no se n’hi preveu fer més.

Per augmentar la borsa d’habitatge, Sarrià de Ter disposa, però, d’una carta que encara pot jugar, i és que als antics accessos a l’autopista hi ha sòl de titularitat pública, en concret de Sepes –l’entitat Pública Empresarial de Sòl–, on hi ha molt potencial per poder construir. D’una banda, això és positiu perquè l’Ajuntament no ha de buscar sòl municipal per cedir –que, de fet, no té–, però d’altra banda, els processos per concretar i executar projectes d’aquesta envergadura poden allargar-se eternament. Ramió assegura que s’està constantment en converses i que ja està en marxa la licitació del projecte d’una primera fase.

Sarrià té, doncs, molt de sol privat pendent de desenvolupar, però tot creixement implica una responsabilitat pel que fa als serveis que calen per cobrir una població que ara ja és de més de 5.500 persones. El municipi, com passa en altres zones de l’entorn de Girona, s’enfronta a un creixement que ha de ser assumit de manera gradual. En aquest sentit, Ramió defensa el paper d’una àrea supramunicipal en què els diferents municipis puguin oferir i també puguin disposar de serveis, evitant així la necessitat d’haver-ho de cobrir absolutament tot: “Els ajuntaments no hem de tenir tots de tot. Pot haver-hi una gran àrea urbana, en què hi hagi intercanvi entre població i equipaments. De fet, actualment, el futbol de Sarrià fa alguns entrenaments al Pont Major, mentre que el Bàsquet Girona s’entrena al nostre pavelló. Els alumnes dels instituts de la zona de Sant Julià i Sant Jordi Desvalls poden venir a la piscina pel mateix preu que la gent de Sarrià. No cal que cada poble tingui dos pavellons perquè un el té saturat. Cal aprofitar els diferents equipaments municipals i els serveis han de ser plantejats dins d’una àrea urbana de Girona”, conclou l’alcalde.

La proximitat a la capital també li exigeix mantenir la connectivitat i la mobilitat. Sarrià no pateix, com la resta de municipis, mancances en la connexió pel que fa als autobusos interurbans. Mentre altres zones només estan enllaçades amb autobusos que només circulen cada hora, Sarrià té línies d’autobús cada quart i, més recentment, cada set minuts. L’alcalde reconeix la diferència que hi ha entre uns i els altres, però adverteix que sempre hi ha espai per a més millores: “Pel que fa al Gironès, som dels pobles que estan més ben connectats, però això no vol dir que no calgui reivindicar millores a l’empresa que fa l’explotació del servei. Cal aconseguir el mínim temps d’espera possible”, assegura Ramió. S’ha millorat molt respecte a fa un any o dos.

Una altra via de connexió pendent de rebre millores és el carril bici, que existeix però és una via verda compartida amb els vianants, i de fet consisteix en una vorera ampla, en la qual tant circulen vianants com bicicletes.

I és una via molt usada perquè aquest tram forma part de la ruta del Tren Pinxo entre Banyoles i Girona, una via verda que connecta el Gironès amb el Pla de l’Estany. Són gairebé 30 quilòmetres de via verda que, des de Banyoles, travessen els municipis de Porqueres, Cornellà del Terri, Palol de Revardit, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Girona. Aquesta ruta connecta també amb els trams de la Ruta del Carrilet I (Girona-Olot), la Ruta del Carrilet II (Girona-Sant Feliu de Guíxols) i la Ruta del Ter (Girona-la Gola del Ter). El problema del tram de Sarrià, segons explica l’alcalde, és que la principal connexió amb Girona és bàsicament a través de l’N-2, que és propietat de l’Estat. Hi ha un avantprojecte del ministeri que inclou aquest futur carril bici, que ha de circular en una rambla central que aniria des de la rodona de l’escola de Sant Julià de Ramis fins a l’hospital Josep Trueta.

Pel que fa a les connexions viàries, el maig del 2024 el municipi va veure com s’aturava el projecte per reformar l’N-2 i convertir-la en una via pacificada al seu pas pel poble. Ramió assegura que l’Ajuntament continuarà insistint perquè es reactivi el projecte, que existeix des de fa més de deu anys, quan el mateix ministeri ja va realitzar un avantprojecte en aquest sentit. Es tracta d’un projecte per pacificar la carretera, amb dos carrils per banda, amb un carril bici al centre, a la zona que ara hi ha una passera que no s’utilitza: “Seria un disseny com el de la rambla Xavier Cugat, que aniria en línia recta fins a Girona”, explica Ramió, que insisteix que continuaran reivindicant aquest projecte, que donaria una altra fesomia al municipi i sobretot, afegeix, ajudaria a connectar millor els barris.

Sarrià de Ter continua buscant la manera de definir la seva pell com a poble i aconseguir forjar més unió, física i social, entre els diferents barris que el formen. Perquè els teixits associatiu, el cultural i l’educatiu ja els té i els cultiva amb equipaments fets a mida per a les necessitats actuals. De fet, explica l’alcalde, això ha evitat que es convertís en una ciutat dormitori, perquè els que hi van a viure, s’hi queden a fer vida.