“L’estiu passat, la situació de l’aigua va ser molt crítica”

L’estiu passat, la situació era crítica. Hi va haver una conjunció de desgràcies, perquè molts pous de particulars i empreses també es van assecar, la gent va estirar molt de la xarxa pública i tot plegat ens va dur a una situació límit. Hi va haver una col·laboració molt directa amb l’equip de govern, se’ns va demanar la col·laboració.

Jo hi era quan van perforar el pou del poliesportiu, quan arreglaven les fuites del pou de can Baltasar i les de la plaça de Baix i hi havia un contacte diari amb l’equip de govern. Es va aprofundir el pou, es va trobar més aigua i es va solucionar. Va quedar clar que no era només responsabilitat d’aquest ajuntament, sinó que venia d’enrere. L’any 2023, entre fuites i connexions il·legals, l’eficiència de la xarxa estava en el 41,7%. Són dades d’Aigües de Catalunya.

Sí, és una xarxa molt antiga i, com que ningú mai no n’ha tingut cura, es va anar deixant fer i per això hi ha molta gent connectada que no paga.

No ho sabem. Aigües de Catalunya diu que, entre fuites i connexions il·legals, es perd més de la meitat de l’aigua que es treu. El problema és que, a part que castiguem molt l’aqüífer, es generen una sèrie de despeses que realment són importants, total per no aprofitar-ne ni la meitat.

Amb el nou conveni signat per a l’increment de tarifes amb Aigües de Catalunya, es preveu un rendiment d’un 51,16%. L’increment de la tarifa és d’un 35,3%. És veritat que l’equip de govern va dir que es prioritzava la gent que gasta poc i que havien abaixat el rebut en el primer tram...

Hem fet números i a ningú, ni als del primer tram, se’ls abaixarà el rebut de l’aigua. Si la companyia et diu que hi ha un increment del 35,3%, d’algun lloc han de sortir els diners.

Sí. Això vol dir que, tot i fer-les la companyia, estan dins del preu de l’aigua i, per tant, ho estem pagant tots. És una puja de 100.000 euros a vint anys i hi ha unes quotes per uns projectes dels quals no sabem res. No serà una qüestió d’un any, perquè hi ha un deteriorament de vint anys, però es posarà fil a l’agulla per solucionar el tema de l’aigua.

Ens diuen que hi hem estat d’esquena i que no els hem donat suport. Hi volíem ser, però no com estàtues de pedra i aplaudint amb les orelles tot allò que fa l’equip de govern. Hi volíem ser des del minut 1, però amb voluntat de poder aportar-hi coses.

Ens hem mantingut al marge. Estem d’acord amb l’equip de govern que el castell no pot caure a terra, seria una desgràcia que caigués. Els diners haurien d’anar per a altres coses més importants per a la gent. Al ple, va quedar molt clar que aquest any es comprava el castell sí o sí. És un projecte molt personalista de l’alcaldessa i calia més intervenció de la gent. A més, l’Ajuntament no es pot fer càrrec d’aquesta enorme mole de pedra sense un projecte de futur, ni el retorn que tindrem...

No entenem que això cobreixi la despesa d’aquest castell. Cal un inversor. Tenim un ajuntament que salva totes les inversions amb subvencions, però mai no són al cent per cent. Cada any tenim dèficit pressupostari i, a més, volen obrir Can Torra.

Que farà fallida, que caurà pel seu propi pes. Cada any, als pressupostos, hi ha un increment de despesa corrent no pressupostada. Quan fas un project de l’envergadura del de Can Torra, has de tenir-ho tot cobert.

No és el nostre projecte. Nosaltres hauríem fet, a l’entrada del poble, un edifici amb el centre de dia, la llar per a la gent gran, la farmàcia i el dispensari. És una zona planera, assolellada, que permet tenir unes instal·lacions modernes, amb més llum i, segurament, gastar molts menys diners. A més, facilita convertir el centre de dia en centre de nit. Mai hem votat en contra de Can Torra, perquè era un projecte en marxa i per responsabilitat. Encara, però, ens ho han d’ensenyar.