La reducció de la jornada laboral supera el primer escull: l’executiu aprova les 37,5 hores setmanals

Falta ara que aconsegueixi els suports parlamentaris per convertir-se en norma, que no serà fàcil, però la reducció de la jornada laboral ha superat ja el primer escull. El Consell de Ministres acaba d’aprovar un avantprojecte de llei que, després de 40 anys, modifica la jornada laboral i estableix que els treballadors a temps complet faran com a màxim 37,5 hores setmanes, enfront les 40 actuals. En un dia que ha qualificat d’“històric”, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha defensat que la mesura no només “augmentarà la igualtat”, “democratitzarà els beneficis” i “millorarà la vida de la gent” sinó que també reduirà l’absentisme i augmentarà la productivitat, al contrari del que assegura la patronal. “Tirar-se hores a la feina és una idea que forma part de la manera de gestionar els recursos humans del passat, del que es tracta és de ser eficients a la feina i està demostrat que a partir d’una certa permanència a la feina la productivitat no només no creix, sinó que cau”, va argumentar. L’avantprojecte de llei aprovat avui per la via d’urgència inclou el dret a la desconnexió digital i la reforma del control horari per evitar l’excés d’hores extra, massa cops no remunerades. “La mesura estrella de la reducció de la jornada son els canvis en el control horari en un país que fa una barbaritat d’hores extra sense cobrar, més de tres milions a la setmana”, ha destacat Díaz per assenyalar també que no es podrà exigir a ningú haver de contestar un mail o una trucada de feina fora de la jornada laboral perquè provoca “danys en la salut mental i un estrès permanent”.

Reduir la jornada a 37,5 hores era la mesura estrella del programa de Sumar i s’ha aprovat després de nombroses friccions entre el ministeri de Treball i el d’Economia i amb l’oposició frontal de la patronal, que assegura que tindrà un cost per a l’economia espanyola de 23.500 milions d’euros i generarà importants problemes d’organització del treball. Els sindicats sostenen que els mateixos que alerten que ensorrarà la productivitat i posarà en perill pimes i autònoms son els mateixos que pronosticaven un daltabaix que no ha arribat a causa de millores socials com l’augment del salari mínim. Demanen ara que no es produeixi cap demora ni bloqueig al llarg del tràmit parlamentari.

Després d’onze mesos sense aconseguir acostar posicions amb la patronal, l’acord sobre la jornada laboral va ser rubricat al desembre entre la ministra Díaz i els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez. Llavors es va acordar que els convenis col·lectius que recullin una jornada laboral superior a les 37,5 hores tindran fins al 31 de desembre d’aquest any per fer els canvis necessaris. L’objectiu de l’executiu és que la norma estigui aprovada abans de l’estiu perquè les empreses tinguin uns mesos per adaptar-se.

“Espanya és avui millor, després de 40 anys els treballadors i les treballadores guanyen drets” havia declarat poques hores abans que la reducció salvés el primer escull, eufòrica, Díaz. La gran impulsora de la reducció horària ha assegurat durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que tot i que la patronal s’oposa als canvis, la reducció de la jornada és “filla del diàleg social”, que a casa nostra “gaudeix de bona salut”. Poc abans, però, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, retreia al govern central que no comparteix la reforma horària perquè “s’ha fet dins d’un monòleg social”. La patronal calcula que els canvis tindran un cost per a l’economia espanyola de 23.500 milions d’euros i generaran importants problemes d’organització del treball, arguments que traslladarà als grups parlamentaris quan comenci el debat al Congrés. La segona carrera d’obstacles per a la reducció horària es preveu dura. Junts per Catalunya, clau perquè les 37,5 hores tirin endavant i formació que ja ha demostrat tombant la llei òmnibus del govern espanyol que no li tremola el pols si ha de dir no, ja ha avisat al president Pedro Sánchez que no pot donar per fet el seu suport.

El portaveu de Junts, Josep Rius, va lamentar ahir que encara no hi ha hagut cap reunió amb l’executiu per abordar aquest tema i ha augurat que, en tot cas, serà una negociació “complicada” per les “diferències” entre el PSOE i Sumar. Junts no s’ocuparà de “resoldre-les”, ha advertit. Com ja ha dit en més d’una ocasió, el partit vetllarà perquè els canvis s’adaptin “a la realitat del teixit econòmic català”, que considera que és “diferenciada”. Aquest matí, li ha estès la mà la portaveu dels Comuns i portaveu adjunta de Sumar, Aina Vidal, que ha assegurat que “hi ha marge” per negociar amb Junts la reducció de la jornada laboral, ja que són “conscients” que l’afectació de la reducció no impacta igual en una gran empresa que en una de petita o mitjana. Vidal ha defensat parlar amb les pimes per “solucionar els entrebancs”. Els sindicats també han reiterat que els canvis s’havien d’aplicar a tots els sectors per igual, no s’hi valia a fer excepcions, però que durant el tràmit parlamentari es podrà negociar la transició, ajustant terminis o aprovant ajudes i incentius. Preguntada en roda de premsa pel tràmit parlamentari, la ministra de Treball ha defensat que “negociarem el que faci falta” amb Catalunya, recordant que el 30% dels convenis col·lectius catalans ja fixen una jornada inferior a les 37,5 hores setmanals. Díaz ha evitat ser contundent amb Junts, apuntant que les negociacions amb els grups parlamentaris son “constants i sovint complexes” i dient només que “quan una mesura està guanyada al carrer és molt difícil buscar raons per tombar-la”, però sí que ha etzibat al PP que haurà de decidir ara si dona suport als canvis en la jornada i “es reconcilia amb els treballadors i treballadores o si cometrà el mateix error que amb la reforma laboral”. Quan els periodistes li han insistit perquè opinés sobre la postura de Junts, la ministra de Treball ha reflexionat que li agradaria “retrobar-se” amb “la Catalunya de l’Assemblea de Catalunya”, la Catalunya “europeïsta, avançada i moderna”.

Si finalment s’aconsegueixen els suports parlamentaris necessaris per reduir les hores de feina, a Catalunya es beneficiaran dels canvis 7 de cada 10 treballadors, en total més de 2,1 milions d’assalariats. És el càlcul de la UGT, que al desembre va presentar un informe que calcula que la nova jornada permetrà, a més, crear 82.000 nous llocs de treball directes. Actualment, la jornada laboral mitjana se situa a casa nostra en les 38,8 hores setmanals, tot i que el sindicat adverteix que en molts sectors es fan moltes hores extra i, massa cops, sense ser remunerades. Segons l’estudi de la UGT, el comerç, l’hostaleria i el sector del transport i la logística és on es fan les jornades reals més llargues. Els perfils que més hores treballen són les dones amb estudis primaris, els homes que han estudiat FP i els homes universitaris de més de 60 anys.

Foment del Treball ha rebutjat a través d’un comunicat la proposició de llei per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals aprovada aquest dimarts pel Consell de Ministres perquè la considera “insuficient i perjudicial per a les empreses”. La patronal catalana discrepa de la decisió de l’executiu estatal d’optar per la via de la llei per aplicar la reducció i recorda que “nombrosos convenis col·lectius” ja han establert jornades inferiors a les 40 hores setmanals. Foment coincideix, així, amb el plantejament de la patronal espanyola CEOE, que no ha signat l’acord de la reducció a la taula del diàleg social com sí que han fet els sindicats.