Arrenca l’era post Parlon
El present a Santa Coloma de Gramenet està marcat per la marxa de Núria Parlon i el relleu a l’alcaldia
Mireia González agafa les regnes d’una ciutat molt transformada però que arrossega uns quants deures
La manca d’habitatge i el suspens en reciclatge són alguns dels reptes que ha d’entomar la nova batllessa
Santa Coloma de Gramenet és un dels grans bastions del PSC i prova d’això són les tres majories absolutes consecutives que acumula el partit, totes per mitjà de Núria Parlon, qui el 2009 va entomar el difícil repte de superar l’episodi de corrupció que va esquitxar membres del partit com ara l’exalcalde Bartomeu Muñoz. Els darrers anys el projecte socialista ha demostrat no tenir rival a les urnes però quan més plàcida semblava la governança, i quan el lideratge de Parlon estava més que consolidat, el partit ha hagut d’afrontar un canvi de cicle inesperat que l’obliga a catapultar una nova figura.
Núria Parlon ha fet el salt a la Generalitat, on Salvador Illa tenia reservades per a ella les competències d’Interior, i Mireia González, amb una experiència de nou anys en el govern municipal, s’ha vist d’un dia per l’altre agafant les regnes del grup municipal i de la ciutat. El PSC té dos anys i mig per convèncer la ciutadania que canvien les persones capdavanteres però no pas el projecte. El partit és conscient, però, que en les eleccions municipals el candidat o candidata i el seu grau de coneixement entre la ciutadania tenen un pes fonamental.
Mireia González seguirà el rumb de la seva antecessora, i per marcar perfil propi intentarà que es visualitzi un cert accent en els temes vinculats a educació i participació, les aigües en què més còmoda navega. Ciutadans, un dels partits que més va fustigar el PSC durant l’anterior mandat amb els temes de seguretat, seguirà dins el govern municipal gestionant aquesta àrea i, tret de canvis importants o que s’acosti la campanya de les municipals, sense fer el mínim soroll. En l’oposició, Mireia González es trobarà una ERC que ha vist com l’operació Rufián feia fallida: si bé és cert que Esquerra va aconseguir el resultat més ampli de la seva història amb quatre regidors, la realitat és que, al líder de la formació al Congrés dels Diputats, només se l’ha vist aparèixer en els plens. La seva aventura municipal s’ha acabat en 18 mesos, quan a priori hi aterrava per trepitjar el carrer i incidir en la política colomenca durant vuit anys.
En qualsevol cas, l’estratègia d’ara d’ERC depèn més de penetrar en la societat civil que no pas de buscar el xoc directe amb els socialistes. Aquest mandat és l’únic partit d’esquerres en l’oposició. El maig del 2023, els colomencs van expulsar de l’Ajuntament el sector proper als comuns i la CUP o les candidatures en què hi tenia cabuda tampoc no tenen representació. Mentre reformulen el seu projecte, no representen un gran maldecap per a González ni sembla que a mitjà termini puguin enfortir-se per fer tremolar els fonaments socialistes.
Sense aquestes formacions a la sala de plens, la nova alcaldessa, que s’ha hagut de forjar un nou equip de confiança després que Núria Parlon hagi arrossegat amb ella algunes de les persones que sustentaven el dia a dia del consistori, té dues pedres a la sabata. L’una és la del PP, amb un grup format per dues persones que al seu currículum destaquen el treball al costat de l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol –el badaloní Miguel Jurado, que ha estat edil a la seva ciutat durant 16 anys, i Javier Oriola, que va ser càrrec de confiança a Badalona. L’altra és el grup de Vox, un partit abonat a les fake news, sobretot un dels seus dos regidors, qui no té cap vergonya a presentar a les xarxes vídeos antics i d’altres ciutats com si fossin conflictes de seguretat locals i recents. En l’era de les mentides informatives, el grup de Vox es troba com peix a l’aigua.
Reptes pendents
Santa Coloma de Gramenet és una ciutat que ha experimentat una gran transformació els darrers anys però també és una ciutat complexa, amb una densitat de població elevada i sense espai per créixer urbanísticament. És també un municipi on conviuen persones que representen més de cent nacionalitats diferents. Mirant al futur, el gran repte que s’ha fixat la ciutat és aconseguir que els veïns de Santa Coloma puguin quedar-se a viure al municipi. El govern municipal ha presentat un pla per construir 500 habitatges des d’ara i fins al 2030 –se n’han construït ja una seixantena. Posar fi a l’infrahabitatge en alguns sectors de la ciutat i donar continuïtat al pla de rehabilitació dels edificis i pisos que han envellit formen part de la política d’habitatge que el PSC i Cs tenen en ment.
D’altra banda, abans no expiri el mandat també entrarà en funcionament la nova comissaria de policia –la data prevista per a l’estrena és l’últim trimestre del 2025–, l’equipament que suposa la inversió municipal més gran de la història en una construcció, amb 11,7 milions d’euros. Es tracta d’un edifici de 6.494 m² dividits en set plantes que vol donar resposta a les necessitats de la policia local. Aquesta no és pas l’única bona notícia que ha recollit la ciutat amb relació al tema de seguretat. Durant l’any passat, els fets delictius van caure un 1,8% i la ciutadania va confessar tenir més percepció de seguretat en la darrera enquesta de victimització.
Suspens en reciclatge
D’altra banda, Santa Coloma té un desafiament difícil al davant: aprovar en matèria de reciclatge. Actualment, aquest municipi del Barcelonès Nord està molt lluny dels objectius europeus pel que fa al tractament dels residus urbans (l’objectiu mínim de la UE és el 55% per al 2025). Si bé és cert que la majoria de municipis de l’àrea metropolitana no arriben a aquests estàndards –només vuit dels 36 municipis aconsegueixen les xifres establertes–, Santa Coloma no només es troba entre els que suspenen, sinó que a més a més es troba a les places de descens. Amb un 27%, és ben lluny dels objectius marcats. Tot i aquest percentatge nefast, també s’ha de dir que Santa Coloma és un dels municipis que menys residus genera. Escalar posicions i sortir dels últims llocs és un dels reptes que es perseguirà durant els propers anys. L’Ajuntament ha aprovat un nou contracte de neteja que representa una inversió de 140 milions d’euros en vuit anys. Només el temps dirà si l’executiu l’ha encertat o no.