El TEDH admet a tràmit la demanda de Torra contra la seva inhabilitació

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg ha admès a tràmit la demanda presentada pel 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra i Pla, contra l’Estat espanyol per la seva inhabilitació, i dona de termini a Espanya fins al 29 de maig de 2025 per fer les seves al·legacions i contestar totes les preguntes que li formula.

Les qüestions que el TEDH planteja a Espanya abasten tot el procés seguit en la inhabilitació del president Torra pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional i li demana per la possible vulneració de diversos drets reconeguts per la normativa europea en matèria de drets civils i drets humans en un cas de persecució ideològica i política contra la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol.

El president Quim Torra va presentar el juliol de 2022 el recurs al Tribunal Europeu dels Drets Humans contra la sentència, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i confirmada pel Tribunal Suprem espanyol a final de setembre de 2020, que va comportar la seva destitució del càrrec de president i la pena d’inhabilitació i multa. El Tribunal Constitucional va tombar amb dos vots particulars contraris l’últim recurs presentat per la defensa del president Quim Torra i va obrir així el camí europeu del cas.

El recurs al TEDH, en llengua catalana, va ser presentat pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, que argumenten que es van vulnerar diversos drets reconeguts per la normativa europea en matèria de drets civils i drets humans en un cas de persecució ideològica i política contra la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol.

El primer dels drets vulnerats que destaca el recurs és el dret a un judici equitable i, concretament, el dret a un tribunal independent i imparcial (article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans). També s’ha vulnerat, segons els advocats de Torra, el dret a la defensa, als elements de prova i a la resolució motivada, així com el dret a la presumpció d’innocència (previstos també en l’article 6 del Conveni). Igualment, consideren que no s’ha respectat el procés juridicopolític per fer caure el president Quim Torra el dret a la legalitat penal (article 7 del Conveni).

En el recurs presentat a Estrasburg, també s’hi destaca que la pancarta exhibida va ser un acte de reivindicació política, en la mesura que l’ús d’una pancarta o d’un símbol no n’altera la naturalesa d’exercici de la llibertat d’expressió, com demostra també la jurisprudència del TEDH.

Finalment, els advocats del president Quim Torra exposen tot un seguit de vulneracions del Conveni Europeu de Drets Humans i del Protocol del conveni relacionats amb aspectes processals de vulneració de drets o irregularitats com la doble multa imposada per un mateix fet o la discriminació de tracte judicial en la sanció imposada per fets de la mateixa naturalesa en casos anteriors a la persecució practicada en aquest cas.