“El pacte amb Junts és un viatge a polítiques conservadores”

Bé, el pri­mer any va haver-hi un pacte entre qua­tre par­tits, el PSC, els Comuns, el PP i Junts. De seguida el PP va bai­xar del carro perquè va veure que hi havia poca fia­bi­li­tat en els pac­tes, però Junts no. Junts es va man­te­nint i no només això, sinó que amb aquest dar­rer pres­su­post, l’han reno­vat amb una carac­terística i és que és un pacte exclo­ent. És a dir, el pacte diu explícita­ment que el govern no pot fer cap altre acord amb cap força política més ni fer-lo públic, per des­comp­tat. Ales­ho­res, això exclou explícita­ment l’apor­tació que enri­queixi el pres­su­post de tota la resta de for­ces polítiques. I implica que una força cen­tral com és ERC, que som el pri­mer par­tit de l’opo­sició, no puguem fer apor­ta­ci­ons i que si en fem el govern les hagi d’accep­tar d’ama­gat. Això és deni­grar la repre­sen­tació de la ciu­ta­da­nia. D’altra banda, el que denota clara­ment tant la pri­mera part del pacte amb el PP i Junts com la segona és un viatge cap a polítiques con­ser­va­do­res quan la majo­ria de la ciu­tat ha votat for­ces d’esquer­res.

A la cam­pa­nya elec­to­ral va pro­me­tre fins a mil habi­tat­ges en aquest man­dat. De moment, se n’estan fent alguns que pro­ve­nien del man­dat ante­rior i poca feina més. I també tenim un greu pro­blema a la ciu­tat, i és que no hi ha un pla local d’habi­tatge desen­vo­lu­pat. El dar­rer es va redac­tar l’any 2017 i va vèncer el 2023. Aquest docu­ment és l’anàlisi de com està la situ­ació de l’habi­tatge, qui­nes neces­si­tats tenim, i a par­tir d’aquí es poden pren­dre les deci­si­ons més ade­qua­des i fer-ho a llarg ter­mini. Jo atri­bu­eixo aquest retard al pacte amb Junts, perquè una de les idees de Junts és eli­mi­nar el 30% d’habi­tatge pro­te­git.

El que hem de fer és un inven­tari de solars dis­po­ni­bles i posar-los a dis­po­sició del govern de la Gene­ra­li­tat. Però també en l’aspecte de l’habi­tatge a la ciu­tat cal tenir en compte el lle­gat de la Sareb, que a Mataró hi té molts habi­tat­ges. Des d’ERC diem que han de tras­pas­sar-se a l’Ajun­ta­ment perquè en pugui fer la gestió i d’aquesta manera poder donar ser­vei a molta gent que ho neces­sita. Però no només gent que esti­gui en risc d’exclusió social, sinó el que con­si­de­rem també com a classe mit­jana. Els habi­tat­ges nous que s’estan cons­truint a Mataró cos­ten de 300.000 a 600.000 euros i això deixa fora gran part de la ciu­ta­da­nia.

Ens pre­o­cupa la gestió que es fa del patri­moni de la ciu­tat. Tenim ara mateix sobre la taula alguns rep­tes, com ara què es fa amb les res­tes arqueològiques de Ca la Madrona; què es fa amb la torre de Can Pala­uet; què es fa amb el clos arqueològic de Torre Llau­der, que s’ha per­dut una inversió de 2,7 mili­ons; què es fa amb la nau de Can Fàbre­gas, que ens obli­guen a recons­truir; què es fa amb la nau Bor­dils i Dal­mau, que és a pri­mera línia de mar; què s’ha de fer amb Can Cru­zate... La pre­ser­vació de la cul­tura i el patri­moni de la ciu­tat ens pre­o­cupa molt perquè cre­iem que el govern no hi dedica prou esforços. I això té mol­tes reper­cus­si­ons. Si no cui­dem nosal­tres el nos­tre propi patri­moni i no n’estem orgu­llo­sos, difícil­ment podem expor­tar la ciu­tat als altres.

Aquesta con­ca­te­nació de deci­si­ons des­a­for­tu­na­des per part del govern muni­ci­pal. Fa 20 anys, 20 anys, que va començar aquest procés, i allà encara tenim un solar que no dona ser­vei a la ciu­tat, un solar impor­tant, que podria haver estat una loco­mo­tora per al cen­tre, i ara el cen­tre ho està patint. La dar­rera inter­lo­cutòria del jut­jat diu que l’Ajun­ta­ment ha de recons­truir Can Fàbre­gas. L’Ajun­ta­ment el que hau­ria de fer és par­lar amb El Corte Inglés, i donar valor patri­mo­nial a la recons­trucció. Hi ha molts comerços o equi­pa­ments cul­tu­rals que estan situ­ats en edi­fi­cis emblemàtics. Si no com­plim amb la sentència vindrà una sanció dar­rere l’altra i d’aquí a tres anys el jut­jat pot deci­dir fer recons­truir Can Fàbre­gas i pas­sar la fac­tura a l’Ajun­ta­ment. Doncs pren­guem la ini­ci­a­tiva, recons­truïm-la, donem-li valor i d’aquesta manera inten­tem començar a solu­ci­o­nar el pro­blema amb El Corte Inglés, perquè tenim un jutge i un litigi de 24 mili­ons d’euros, que repre­senta un pro­blema molt greu per al pres­su­post muni­ci­pal.

Les últi­mes dades del minis­teri, cor­res­po­nents al 2023, par­len de Mataró com la sisena ciu­tat més inse­gura de tot l’Estat espa­nyol. I gai­rebé totes, a més a més, són cata­la­nes, i gai­rebé totes gover­na­des pel PSC. No vull dir amb això que el PSC sigui el res­pon­sa­ble de la inse­gu­re­tat, però a Mataró hi ha una sen­sació d’inse­gu­re­tat i una inse­gu­re­tat real que con­di­ci­ona la vida de la ciu­ta­da­nia. Lla­vors, una de les solu­ci­ons que apor­tava el govern era la cons­trucció d’una segona comis­sa­ria a la ciu­tat. Una pro­posta a la qual la con­se­llera Par­lon ja ha dit que no. En època pre­e­lec­to­ral van ender­ro­car un edi­fici emblemàtic que hi havia, que era l’edi­fici Menéndez y Pelayo, i final­ment hi han aca­bat posant un apar­ca­ment. Però bé, són aques­tes acti­tuds elec­to­ra­lis­tes que té el PSC perquè ha estat arri­bar els soci­a­lis­tes a la Gene­ra­li­tat i la rei­vin­di­cació d’una segona comis­sa­ria ha des­a­pa­re­gut. Amb el con­se­ller Elena s’havia acon­se­guit el com­promís de tenir una ofi­cina com­par­tida entre Mos­sos d’Esqua­dra i poli­cia local. Com també una base nàutica al port de Mataró, perquè tant Mataró com la resta del Maresme de costa s’ha vist que són una porta d’entrada de droga. Aques­tes dues coses, totes dues, s’han eli­mi­nat. Però no només s’han eli­mi­nat, sinó que ja no for­men part de les recla­ma­ci­ons de l’alcalde, que insis­tia moltíssim en això quan gover­nava ERC. És difícil que ens enten­guem amb algú que té aquesta manera de gover­nar, tant a la curta i només pen­sant sem­pre en les pro­pe­res elec­ci­ons, perquè això con­di­ci­ona moltíssim la política muni­ci­pal.

Sí, el POUM és un docu­ment d’orga­nit­zació urbanística que ha de tenir una vali­desa i una par­ti­ci­pació àmplies i no només dels grups polítics, sinó també de mol­tes per­so­nes a títol indi­vi­dual i orga­nit­za­ci­ons, perquè s’ha de defi­nir quina ciu­tat volem en el futur. I par­lant del POUM, té algu­nes man­can­ces impor­tants. No tenim un pavelló espor­tiu de pri­mer nivell, com té qual­se­vol capi­tal de comarca, més de 50.000 habi­tants. Ara és l’opor­tu­ni­tat de defi­nir on volem aquest nou pavelló. Sem­bla que el govern tam­poc aposta per això. Tam­poc tenim un cen­tre d’inter­pre­tació, que aglu­tini totes les arts escèniques, un audi­tori, i és el moment de defi­nir on el volem. Podria ser pre­ci­sa­ment al barri de Roca­fonda, per revi­ta­lit­zar aque­lla part de la ciu­tat; podria ser a prop del port, esta­ria ben comu­ni­cat. És a dir, hem d’apro­fi­tar el POUM per endreçar una mica la ciu­tat.

Hi ha aquesta sen­sació. Parlàvem de la sen­sació de per­ti­nença i al cen­tre és molt sòlida. Pel que fa als bar­ris, ara hem vist el feno­men de Lamine Yamal, que ell defensa més la seva per­ti­nença a un barri que no pas a la ciu­tat. Tots sabem que Roca­fonda forma part de Mataró, però ell parla que se sent orgullós del barri on està. El cert és que a la ciu­tat fun­ci­ona molt això de sen­tir-se d’un barri en con­cret. Crec que falta una mica aquesta cohesió de ciu­tat i pen­sem que des del govern no es fa prou per acon­se­guir-ho. Pen­sem que no hi ha aquest sen­tit de per­ti­nença de molta de la ciu­ta­da­nia de Mataró.

Els ter­renys on ha d’anar el nou hos­pi­tal, que són davant de l’hos­pi­tal actual, són muni­ci­pals i s’han de cedir a la Gene­ra­li­tat. Per manca de pre­visió, avui encara hi ha 54 m² llo­gats a una empresa de des­ba­lles­ta­ment de cot­xes. El pro­jecte cons­truc­tiu neces­sita també aquest espai. Aquesta empresa fa dos anys que està sense con­tracte i durant aquests dos anys, a més a més, l’Ajun­ta­ment li ha fet encàrrecs. Ara s’ha ini­ciat un procés de des­no­na­ment i no es tirarà enda­vant el pro­jecte cons­truc­tiu fins que no es dis­posi de la tota­li­tat dels ter­renys. És abso­lu­ta­ment inau­dit. Pen­sem que el cen­tre hos­pi­ta­lari ha d’estar a finals del 2027, però es pot començar a posar en qüestió per una ino­perància com­pleta del govern de Mataró.

Queda molt bé anun­ciar que farem una altra estació, però els trens con­ti­nuen fun­ci­o­nant fatal. L’estació de Mataró dona ser­vei a més de 20.000 per­so­nes i tal com està ara té man­can­ces. Que hi hagi una nova estació, ho veiem bé. Pot­ser la inversió és massa ele­vada, però ho veiem bé. La nova estació, sobre­tot, ha de ser­vir per relli­gar, en pri­mer lloc, la ciu­tat amb el mar. Hem d’uti­lit­zar-la per fer uns pas­sos sub­ter­ra­nis amplis, ben il·lumi­nats i segurs. Ara bé, la xarxa fer­roviària no està com ha d’estar. Ales­ho­res, pot­ser abans d’inver­tir en esta­ci­ons, s’ha d’inver­tir també en una infra­es­truc­tura fer­roviària que per­meti als tre­ba­lla­dors arri­bar a la feina pun­tu­als, als estu­di­ants i esco­lars als cen­tres i que les famílies puguin anar a Bar­ce­lona o a Girona i no esti­guin sem­pre pen­dents de la pun­tu­a­li­tat dels trens. Però també s’ha de tenir en compte un aspecte: el canvi climàtic. Ha de ser una infra­es­truc­tura resi­li­ent i que per­meti superar les trans­for­ma­ci­ons que vin­dran del clima, perquè també està en qüestió si la línia del Maresme ha de con­ti­nuar per la costa o s’ha de tras­lla­dar.

Home, aquí també amb la mobi­li­tat urbana ens hem tro­bat amb un gran fracàs a la ciu­tat, que és l’ane­lla ciclista. Va ser un pro­jecte molt con­tro­ver­tit, es va fer sense un acord dels comer­ci­ants, sense un acord amb els taxis­tes, sense tenir en compte el trans­port i sense par­lar amb asso­ci­a­ci­ons de via­nants o de mobi­li­tat verda. Una mobi­li­tat verda que no fun­ci­ona.

Ara estem en un procés de reno­vació del con­curs d’auto­bu­sos. El govern aposta per uns busos urbans en els quals no hi ha cap vehi­cle elèctric ni cap autobús de gas. N’hi ha alguns d’híbrids, però a Bar­ce­lona, per exem­ple, tin­dran més del 80% de la flota elèctrica. I a Mataró no. Per què a Mataró no por­tem la ini­ci­a­tiva de tenir auto­bu­sos elèctrics com fan tan­tes i tan­tes ciu­tats? A Mataró ens que­da­rem enrere. Anem ara a un con­curs de cinc anys vista sense cap autobús elèctric. Això és una cosa abso­lu­ta­ment incom­pren­si­ble. Però tot és perquè no es fa la feina a llarg ter­mini i les cot­xe­res de Mataró, en gene­ral, no estan pre­pa­ra­des per a recàrrega de vehi­cles elèctrics i això sig­ni­fica el con­curs que fem del ser­vei. Que a la llarga sur­ten més econòmics, perquè hi ha un estàlvi de 200.000 euros per uni­tat. Això sig­ni­fica que aquests 200.000 euros per uni­tat, que al llarg dels anys són mili­ons d’euros, els podríem dedi­car a altres coses, també si es vol de la mobi­li­tat, per millo­rar la mobi­li­tat, per esten­dre el car­rer bici a altres parts de la ciu­tat.

És una entrada de recur­sos per mirar d’ate­nuar algu­nes desi­gual­tats i la manca d’inver­si­ons que hi ha als bar­ris. Però abans, des del govern muni­ci­pal s’ha de tenir algun pro­jecte clar. Nosal­tres pen­sem que, a través de la llei de bar­ris, fins ara es dedi­ca­ven més a l’espai públic amb inver­si­ons com ara car­rers i pla­ces i pot­ser el que cal­dria és fer-hi entrar habi­tat­ges. Reha­bi­li­tació de pisos, ins­tal·lació d’ascen­sors, espon­jar alguns bar­ris...

El Sor­rall és un espai de la ciu­tat que ha estat parat molt de temps. Ara s’ha de desen­vo­lu­par una nova àrea comer­cial i també empre­sa­rial. També hi ha un equi­pa­ment cul­tu­ral molt impor­tant, que és la torre de Can Pala­uet, un espai que és un bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal (BCIN) que en aquest moment està força malmès i la pri­mera planta és inac­ces­si­ble. No està a dis­po­sició de la ciu­ta­da­nia. Nosal­tres vam pre­sen­tar un pro­jecte perquè es bus­quin recur­sos a través de la Gene­ra­li­tat i la Dipu­tació per valo­rar-lo, però el govern de la ciu­tat no aposta per reha­bi­li­tar-lo. Aquest podria ser un focus que portés la cul­tura i el turisme també a aque­lla part de la ciu­tat. És el que comentàvem al prin­cipi de la cohesió de la ciu­tat.

No, no està ferit de mort, però està tocat. El comerç local està en una situ­ació deli­cada perquè, a diferència de Gra­no­llers, Ter­rassa o una bona part de Saba­dell, aquí està retro­ce­dint. Cal que des de les ins­ti­tu­ci­ons impul­sem d’una manera més ferma el comerç de Mataró. Però no només del cen­tre, sinó d’altres parts de la ciu­tat. És cert que el comerç per inter­net fa molt de mal, però s’han de bus­car fórmu­les, com ara una gestió con­junta de tot el comerç de la ciu­tat, espe­ci­al­ment de les àrees comer­ci­al­ment for­tes. Arri­bar a un acord amb els gre­mis i amb el NEM, que és el Negoci Empresa Mataró, i bus­car que el comerç tingués aquesta visió glo­bal.

Aquí hi ha una manca també de pre­visió per part del govern muni­ci­pal. Els dar­rers anys de man­dat, els dos anys de man­dat ante­rior, però també de l’ante­rior, el govern muni­ci­pal no va apu­jar els impos­tos. Ni l’IBI, ni la taxa de brossa...Aquesta manca de pre­visió pro­voca una manca de recur­sos i uns mals endèmics que es van suc­ceint.

Home, no con­si­dero que Mataró sigui una ciu­tat bruta. Té deficiències? Per des­comp­tat. Té man­can­ces espe­ci­al­ment en la reco­llida de brossa? Mol­tes. L’Ajun­ta­ment, amb els diners que té i que recapta, fa el que pot. Nosal­tres faríem més. Hi ha una mala gestió dels recur­sos i això pro­voca que hi hagi deficiència del ser­vei. En el cen­tre, ara hi ha un ser­vei que és d’aquests trens de con­te­ni­dors que es tre­uen; ens sem­bla bona idea. En algun espai de la ciu­tat hi ha reco­llida porta a porta. En unes altres parts hi ha uns con­te­ni­dors als quals por­tem la brossa. Hi ha un ven­tall molt ampli de solu­ci­ons que pot­ser hauríem d’homo­geneïtzar. I després ens tro­bem que una part del con­curs del ser­vei, la que s’havia d’encar­re­gar d’ins­pec­ci­o­nar que el con­curs es fes bé; l’empresa va renun­ciar. Per tant, aque­lla part d’ins­pecció no es fa. Cal més inversió i millo­rar la gestió, sobre­tot em la reco­llida de la brossa, amb l’objec­tiu final de millo­rar la reco­llida selec­tiva, que és un repte que a Mataró no estem asso­lint.

És una pre­gunta com­pli­cada. El que intenta el govern és inten­tar cohe­si­o­nar la soci­e­tat. Aquesta manca de cohesió o d’orgull per la ciu­tat, el govern i l’alcalde espe­ci­al­ment inten­ten rever­tir-lo. Per mi no se’n surt del tot, però reco­nec la intenció i, en aquest sen­tit, esta­rem sem­pre al seu cos­tat. És a dir, l’orgull de ciu­tat, que hi hagi una visió posi­tiva de la ciu­tat. Cal millo­rar en segu­re­tat, cal millo­rar en habi­tatge, però també hem de ser més posi­tius amb la ciu­tat.

Des d’ERC estem pre­o­cu­pats per l’evo­lució del català, de la llen­gua, i por­tem molts anys recla­mant que hi hagi més inversió i que hi hagi una regi­do­ria o una àrea específica per a la pro­moció del català i de la cul­tura cata­lana. No ens n’hem sor­tit fins ara i ens diuen que no és neces­sari, quan és obvi que el català va retro­ce­dint. També ens resulta sor­pre­nent que Junts doni suport a aquest govern i no reclami una regi­do­ria del català. Nosal­tres pen­sem que ali­ne­ant les polítiques de la Gene­ra­li­tat i de l’Ajun­ta­ment acon­se­guiríem mol­tes coses.