“Vam deixar un deute zero i 3 milions de romanent”

Nega­tiva, perquè s’han atu­rat pro­jec­tes que per a nosal­tres eren molt impor­tants, que cre­iem que per al poble eren molt impor­tants, com la residència per a la gent gran. També s’ha atu­rat la remo­de­lació de l’edi­fici de Sant Marc que donava per fi solució a les enti­tats cul­tu­rals, i el pro­jecte del car­rer de la Lluna, que no deixa de ser un eix d’entrada al poble que encara està avui dia en sorra.

Ells apel·len que vam dei­xar un Ajun­ta­ment arruïnat i malmès, amb les finan­ces des­gas­ta­des, i això no és veri­tat. Vam dei­xar un deute zero, no teníem cap deute amb cap enti­tat bancària ni amb ningú i, a més, 3 mili­ons d’euros de roma­nent a la caixa. No ente­nem per què els han atu­rat. I d’altra banda, hi ha hagut reducció de ser­veis impor­tants. S’ha reduït la infer­mera esco­lar, un ser­vei pio­ner a Cas­tell­bis­bal. En teníem dues i l’han reduït a una. Han can­cel·lat el con­tracte de jovent en medi obert, un ser­vei que es donava a la joven­tut les tar­des de dilluns i diven­dres per a ado­les­cents, que ana­ven al ser­vei de manera lúdica, de reforç esco­lar o acom­pa­nya­ment. Després, la cire­reta del pastís, que acaba de fer anar la balança cap a la banda nega­tiva, és la impo­sició de la taxa d’escom­bra­ries en la mesura i la manera que s’ha fet.

El pla de sane­ja­ment no res­pon a tota la veri­tat. Ells sem­pre, des del minut zero, han dit que l’Ajun­ta­ment estava arruïnat, que no podien assu­mir res, que havien de reta­llar ser­veis, i nosal­tres sem­pre hem man­tin­gut que no és cert perquè hi havia zero deute i 3 mili­ons de roma­nent. Per tant, aquest pla no hau­ria d’haver estat tan sever com l’estan plan­te­jant, que és tirar enrere ser­veis essen­ci­als.

Pel que fa a finan­ces, sí. L’any 2022, el dar­rer natu­ral que vam gover­nar sen­cer, fruit que veníem de la covid, en el qual hi havia hagut menys ingres­sos, sobre­tot per part d’indústries que havien dema­nat el frac­ci­o­na­ment de l’IBI, i de la invasió d’Ucraïna que va fer dis­pa­rar el preu dels sub­mi­nis­tra­ments elèctrics i energètics a tot­hom, ja vam veure que per poder pagar des­pe­ses d’enllu­me­nat i de cale­facció de les esco­les i ser­veis públics de l’Ajun­ta­ment, amb el pres­su­post que havíem fet de des­pesa no en fèiem prou. Teníem dues opci­ons: apu­jar impos­tos o roma­nent. Vam optar per pagar tota la fac­tu­ració extra dels estal­vis. Vam pas­sar de 7,8 mili­ons a 3 mili­ons. Quan fas el còmput total de l’any, d’ingres­sos has tin­gut 22 mili­ons i de des­pe­ses, 26 mili­ons, s’han gas­tat 4 mili­ons més del pres­su­pos­tat. No era préstec, era estalvi. En aquest còmput, un esta­ment supe­rior diu “Vigi­leu, no podeu con­ti­nuar gas­tant més del que ingres­seu”, i lla­vors hi ha el pla d’esta­bi­lit­zació, però ni calia que fos tan sever, perquè hi con­ti­nu­ava havent 3 mili­ons que ava­la­ven la gestió futura de l’Ajun­ta­ment, ni impe­dia que es pogues­sin fer els préstecs que havíem pres­su­pos­tat per tirar enda­vant la residència de la gent gran i Sant Marc.

A Cas­tell­bis­bal no es pagava taxa d’escom­bra­ries des dels anys noranta. Ara és cert que des d’Europa ens exi­gei­xen que hi hagi un paga­ment per part de la ciu­ta­da­nia per fomen­tar la reco­llida selec­tiva que Cas­tell­bis­bal ja té. Ells han impu­tat tot el cost; vol dir la reco­llida dels cami­ons, escom­bri­ai­res de car­rer, mobles aban­do­nats, el punt verd, tot el ser­vei de la dei­xa­lle­ria i el per­so­nal de la Dipu­tació que ges­ti­o­narà el cobra­ment de la taxa. Tot això no cal­dria, que és el que fan altres ajun­ta­ments. Impu­ten la reco­llida, els cami­ons i ja està. A part, han fet quota única, cada família, sigui un o siguin sis, paga 229,50 euros. Pen­sem que està mal fet.

Podem dir que fem una opo­sició crítica i inten­tem fer una opo­sició cons­truc­tiva, el que passa és que és difícil, no ens dei­xen perquè tenen majo­ria abso­luta i no ens neces­si­ten per a res, ni a nosal­tres ni a cap dels altres grups de l’opo­sició. En el cas de la nova taxa no ens han escol­tat.

Quan vam mar­xar, en el pres­su­post que havíem apro­vat hi havia la com­pra d’un ter­reny cèntric per a habi­tatge públic. Havíem pre­vist 900.000 euros. La idea era: apro­vem el pres­su­post, quan gover­nem sig­nem i comen­cem a cons­truir. No vam tenir el seu vot en con­tra en el moment en què es va fer la pro­jecció d’inversió. Quan ells van gover­nar, però, van pre­fe­rir els diners i ens van dir en un ple que esta­ven bus­cant altres espais, però no sabem res més.