“L’impacte del ‘Glòria’ i la covid ens va impedir fer els grans projectes”

Crec que ens hem de remuntar temps enrere. A Arbúcies hem tingut un gran problema, que es diu temporal Glòria. Vam ser l’orinal de Catalunya; a puig Sesolles van caure 550 litres per metre quadrat de cop, i van baixar tots pel vessant del poble. Això va provocar destrosses a tot arreu. L’Ajuntament va haver de destinar 2,4 milions d’euros de fons propis, a part de subvencions, a arreglar-ho tot. Això ens va obligar a parar tot el que teníem previst: els carrers Domènec Rafart, Santa Fe i Loreto Mataró, on s’havien de fer les obres de millora; volíem posar la gespa nova al camp de futbol i acabar la climatització, les grades, la llum i el so del polivalent a les Naus Ayats. Eren els grans projectes del 2021 i el 2022. A part, n’hi havia d’altres de més petits, com les voreres del carrer Sant Joan. I després va venir la pandèmia.

Vam haver de renunciar a fer la nova biblioteca. Teníem un milió d’euros per tirar-la endavant, però l’Ajuntament n’hi havia de posar 1,6 milions més i no hi eren. La Generalitat no ens va acceptar l’argument de les afectacions pel Glòria i la pandèmia i vam haver de renunciar a la subvenció. Tot i això, hem ampliat l’actual biblioteca amb gairebé 200 metres quadrats. No és perfecta, però és la millor que podem tenir ara.

Un pla de xoc d’un milió d’euros per reactivar l’economia, un milió d’euros que va posar l’Ajuntament en mil històries i també vam tenir menys ingressos, no vam cobrar les terrasses de bars, ni l’impost d’activitats econòmiques. Tot això ens va provocar una greu situació econòmica, que hem anat revertint, però ens va impedir fer els grans projectes.

Esperem que aquest any i el vinent tots els projectes abans citats i d’altres els puguem desenvolupar. En aquests moments, estem al 47% d’endeutament, pòlisses a part. Fa dotze anys, quan vam entrar a l’Ajuntament, vam heretar un endeutament del 143%. Vam posar-hi ordre, vam fer moltes coses..., però ens va passar tot això del Glòria i de la pandèmia.

ERC ha de saber dir què farà el 2026 i el 2029. Entenc perfectament que plantegi coses. Aquests 463.000 euros de subvenció del Puosc són per a cinc anys. No es poden malvendre les coses dient que s’ha de fer tot això, perquè és mentida. Cal prioritzar: acabar les Naus Ayats? La gespa del camp de futbol? Què deixarem per d’aquí a tres anys? I, a més, hi ha un altre element, que és el cost de tot això. Acabar les Naus Ayats voreja el mig milió d’euros; la gespa, al voltant de 350.000 euros, i fer una nova comissaria, com proposa ERC, val 400.000 euros.

Nosaltres sempre hem estat molt imaginatius i hem trucat a tantes portes com hem pogut. Amb el Puosc, la nostra intenció és acabar les Naus Ayats. Si és possible, s’hauria de fer aquest any. Estem buscant més subvencions en altres administracions i, segons els nostres càlculs, hauríem de fer una inversió de 150.000 euros dels 460.000 que tenim del pla d’obres, i la resta, fins a arribar als 570.000 o 600.000 euros, hi estem treballant amb altres administracions.

Estem parlant amb empreses que instal·len gespa per veure com podem gestionar el pagament, els 350.000 euros. Canviar la gespa del camp de futbol costa entre 220.000 i 240.000 euros, però després s’ha de fer tota l’estructura. Estem mirant com podem aconseguir aquests diners sense que això representi endeutar l’Ajuntament. Creiem que, en principi, no necessitaríem el Puosc.

És una necessitat, però ara mateix no és una prioritat. Ens estimem més destinar els diners del Puosc als carrers i a les voreres que he esmentat abans.

És l’herència que tenim dels anys de govern d’aquest partit. No s’hi va fer res, i ara ens estem menjant nosaltres el tràngol. I n’hem arreglat molts, potser la meitat dels del poble ja estan fets. No es pot fer tot, hem d’anar fent i s’ha de prioritzar, com la vorera del carrer Estenedor i la del carrer Sant Jaume.

Que tota la xarxa d’aigua d’aquests carrers és de plom. Això és greu i, com a Ajuntament, hi hem d’actuar. No només és fer la vorera, la pell, que quedaria molt maco; nosaltres rebentarem a sota, mirarem com està el clavegueram i farem una nova xarxa d’aigua on s’hagi de fer, des de l’Ajuntament fins a la bassa de la Farga. Abans del Glòria, ja prevèiem fer aquests carrers; hi ha un deute públic amb els veïns. També volem pavimentar l’aparcament del poliesportiu; ara és de sorra i és ple de sots. És una altra obra que creiem que podem posar en el Puosc. I repeteixo: hem de ser curosos, són 460.000 euros d’aquest Puosc i no és un “dona-me’n, dona-me’n”. S’han de saber buscar altres subvencions que el complementin per poder fer més coses i que l’Ajuntament no hi hagi de posar tants diners.

Un pressupost prorrogat és un pressupost. El del 2023 ja ens anava bé per al 2024 per la incapacitat que teníem de buscar més diners i molta part de les inversions del 2023 van saltar a l’any següent. La resta de capítols són els mateixos. Tots els grups polítics que han governat han prorrogat pressupostos, tots els ajuntaments de Catalunya ho han fet.

Estem en pròrroga del contracte. Ja vaig dir que s’ha de fer el nou contracte i que, quan això es faci, ens asseurem a taula i el farem tots junts.

De les 47 àrees de contenidors que tenim a Arbúcies, en tres tenim problemes gairebé diaris per gent que deixa les bosses a terra en comptes de llençar-les al contenidor. No és un problema general.

Arbúcies és un poble difícil: està situat en una vall i hem crescut amunt, amb blocs de pisos de planta i cinc. Es fa difícil parlar del millor model, perquè no n’existeix un de sol per a tot el poble.

Tenim un nucli històric amb carrers molt estrets, on amb prou feines hi passa un cotxe; tenim carrers amb molts blocs de pisos; tenim sis urbanitzacions; tenim zones amb cases de planta baixa i jardí; més de 400 cases de pagès, etc. Per això, hem contractat un tècnic en la matèria, perquè ens ajudi a prendre decisions correctes. Entrarem en una dinàmica en què la gent del poble hi tindrà molt a dir i traurem el nou concurs abans de final d’any.