Política
El consorci per agilitzar les inversions estatals a Catalunya estarà operatiu el gener del 2026
Els pactes de la comissió bilateral Estat-Generalitat també inclou la creació de 60 noves unitats judicials i ampliar a 25.000 els efectius dels Mossos fins al 2030
L’executiu del president, Salvador Illa, i el govern espanyol formalitzen aquest dilluns una vintena d’acords en les reunions de la comissió bilateral Estat-Generalitat i la Comissió Mixta de Transferències que tenen lloc aquest migdia. Una de les qüestions més destacades és donar llum verd definitiu a la creació del consorci format entre l’Estat i la Generalitat que ha de permetre “agilitzar” les inversions a Catalunya, recollit a l’acord d’investidura amb ERC, i que es preveu estigui en marxa l’1 de gener del 2026. Així ho ha avançat el president del socialistes al Parlament, Ferran Pedret, després de la reunió que el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha tingut amb els grups del PSC, Junts, ERC i Comuns. A part del consorci també es preveu impulsar un grup de treball que determinarà l’import pendent de l’Estat a Catalunya corresponent al dèficit d’infraestructures, tal com estableix la disposició addicional tercera de l’Estatut.
En el pacte d’investidura entre ERC i el PSC, s’especificava que el consorci per fer front “al dèficit d’inversions a Catalunya i a la baixa execució de les inversions previstes” estaria format per representats de l’Estat i la Generalitat de forma paritària i amb l’objectiu de gestionar i executar les inversions de l’Estat a Catalunya. Per això el pacte d’investidura especificava definir un “marc pluriennal de finançament” al conveni de creació del consorci amb un pressupost que tingui com a referència la mitjana d’inversió pública sobre el PIB estatal.
Altres acords de les bilaterals pactats entre la Generalitat i el govern espanyol són augmentar els agents dels Mossos fins a 25.000 efectius el 2030 i incrementar el nombre de jutges a Catalunya perquè, com a mínim, s’equipari a la mitjana estatal. També s’ha pactat la creació a Catalunya de 60 noves unitats judicials en els pròxims 3 anys per equiparar les ràtios que es donen al conjunt de l’Estat.
Altres acords que es tractaran a les comissions bilaterals d’aquest dilluns són un programa pilot per la finestreta única que englobi els serveis que presta el govern de l’Estat a Catalunya i els de la Generalitat; i la històrica reivindicació del traspàs de beques i ajuts en l’àmbit universitari. Des del PSC, Pedret ha explicat que la intenció és celebrar una reunió extraordinària de la Comissió Bilateral abans de l’estiu per avançar en la concreció d’alguns dels acords. També està previst que hi hagi una nova Junta de Seguretat abans de l’estiu per tractar sobre el calendari de l’augment d’efectius dels Mossos.
La condonació del deute del FLA
El debat sobre què fer amb els diners que el govern s’estalviarà per la condonació del deute del fons de liquiditat autonòmic (FLA), fruit del pacte entre la Generalitat i l’Estat, ha centrat part de les reaccions sobre les reunions bilaterals. La presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, per exemple, ha demanat al govern en la roda de premsa posterior a la reunió que els grups parlamentaris han tingut amb el conseller Dalmau que destini els diners estalviats del FLA a polítiques públiques d’habitatge. En aquest sentit, el secretari general de la UGT, Camil Ros, ha demanat que els agents econòmics i socials puguin “discutir” en el marc del Consell de Diàleg Social què fer amb aquests recursos provinents de la condonació del FLA.
Tant la líder dels comuns com el dirigent d’UGT han posat també el focus en el traspàs de Rodalies. Per Albiach, ha de ser una “prioritat” i és “imprescindible” que vingui acompanyat dels recursos necessaris per garantir un servei “digne i fiable”, mentre Ros ha defensat que sigui “ordenat i segur” i es faci “mantenint i millorant” les condicions laborals.
Com UGT, CCOO, les patronals Foment del Treball i Pimec, i les dues entitats municipalistes, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), han aplaudit els acords que es formalitzaran en les comissions bilaterals. Tots han valorar de forma “positiva” la reunió prèvia que han mantingut amb el conseller de Presidència on els ha explicat el contingut dels pactes arribats amb l’Estat, que han qualificat de “bons”, “absolutament necessaris” i alguns dels quals “molt esperats”.
Absències i crítiques
La CUP, PP, Vox i Aliança Catalana han rebutjat participar en la reunió amb Dalmau prèvia a les comissions bilaterals. Des de la CUP, la diputada Laia Estrada ha justificat l’absència perquè no volen “contribuir a legitimar el que considerem una farsa”. “Es tracta de màrqueting partidista per part del PSOE a costa d’invisibilitzar les nostres aspiracions nacionals i socials”, ha assegurat.
Per la seva banda, el secretari general del PP, Santi Rodríguez, ha considerat els acords entre Estat i Generalitat suposen “més concessions als independentistes per treure l’Estat de Catalunya”.
