Política

Anglès està sortint de la foscor

El deute per la compra de les naus de la fàbrica Burés va portar a la ruïna el consistori ara fa quinze anys

Actualment, el deute representa només un 20% del total i l’economia de l’Ajuntament està “normalitzada”

El novembre del 2024 es va inaugurar la variant, que permet allunyar els camions del centre

Unes llambordes recordaran les víctimes anglesenques de l’Holocaust a Àustria

La vila d’Anglès ha tingut una situació econòmica complicada d’ençà que l’Ajuntament va comprar l’antiga fàbrica Burés, el 2008, i tot just comença a veure la llum al final del túnel. El deute era de gairebé 6 milions d’euros –4 milions de la compra més 1.800.000 euros de deute adquirit–, i això va comportar que el consistori acabés en un concurs de creditors.

Actualment, aquest deute està entorn d’un 20% per un crèdit que s’ha demanat fa poc, i fins i tot havien arribat a reduir-lo fins al 12%, gràcies a les pautes que va marcar la interventora i els sacrificis administratius que s’han hagut de fer per poder assumir-lo. Ara mateix cada habitant paga 100 euros per cobrir aquest deute, segons les dades del Govern Obert i Transparència.

Tanmateix, quinze anys després, comencen a poder invertir capital propi en projectes de millora per al poble. En concret, en el pressupost d’enguany, de quasi 6 milions i mig d’euros, tres-cents seixanta-un mil són del capítol d’inversions; l’any passat, el 2024, no hi havia cap partida concreta per s projectes. Per tant, es pot dir que Anglès està començant a sortir de la foscor econòmica, i l’alcalde, Jordi Pibernat (Junts), afirma que, ara mateix, es troben en una situació econòmica “normalitzada”. Al fil d’aquest tema, les naus de la Burés ja estan gairebé a punt per obrir les portes del museu. La primera fase, que es va desenvolupar a través d’una subvenció europea, ja està acabada, i ara era menester el condicionament tècnic per poder inaugurar-lo; la il·luminació i l’accessibilitat, que no entraven dins d’aquesta subvenció i que s’han engegat amb recursos propis del consistori. La previsió és que s’obri al públic aquest mes de març.

En aquest sentit, el museu convidarà a descobrir l’única màquina de vapor a Europa mantinguda al seu emplaçament original. L’Ajuntament ofereix visites guiades d’una hora de durada, amb un recorregut per l’equipament ple de màquines de l’època industrial (tèxtil, mineria i fusta) i també visites teatralitzades per fer un viatge en el temps i descobrir com era la vida a la fàbrica, així com les calderes i les carboneres. Tot plegat és un trosset de la història d’Anglès i dels seus veïns, on molts van treballar-hi, i que va industrialitzar un poble de ramaders i agricultors assentats a les faldes de les Guilleries; una plana per on passa la riera d’Osor i el riu Ter, i envoltada d’ermites dins d’un paisatge característic d’avellaners.

L’esperada variant

D’altra banda, des del novembre de l’any passat, els anglesencs ja poden gaudir d’un carrer Indústria més descongestionat, ja que la nova variant ja és una realitat. Un projecte molt esperat i que estava licitat des del 2019 per un import de 25,4 milions d’euros –finalment va costar 30,7 milions–. Aquesta infraestructura connecta la C-63 –que en el tram entre Anglès i Santa Coloma de Farners assumeix uns 7.000 vehicles diaris de mitjana, amb prop d’un 8,5% de pesants– i l’N-141e, la coneguda tradicionalment com a “carretera de la vergonya” entre Girona i Olot, que a la zona d’Anglès absorbeix uns 12.000 vehicles diaris. D’aquesta manera s’evita que passin els camions de gran tonatge pel centre del poble: un carrer estret, de doble sentit i amb voreres també estretes. En total, la nova via té una longitud d’1,6 quilòmetres i una amplada de deu metres. El tronc de la carretera té dos carrils de circulació de 3,5 metres d’amplada, dos vorals d’un metre cadascun i una mitjana de separació d’un metre.

Però aquesta fita no resulta positiva per a tothom: hi ha qui tem que aquesta via redueixi –encara més– la clientela de les botigues de la vila. També hi ha qui critica que aquesta construcció hagi “deteriorat” la via verda a l’altura de la localitat. L’entitat Mou-te en Bici denunciava que s’ha modificat el traçat en dos punts, on ara es fa baixar els ciclistes de la bicicleta. El primer és un pas que dona accés a una indústria des de l’N-141e i on s’han col·locat unes tanques de fusta perquè els ciclistes passin a peu. A més, critiquen que la via verda s’hagi desviat cap a un pas subterrani que “és un túnel inundable”. Ara falta que arribin a un acord entre Vies Verdes, l’Ajuntament d’Anglès i el Departament de Territori per trobar-hi una possible solució.

Si més no, l’equip de govern del consistori ja s’està replantejant el futur del carrer Indústria. De fet, uns estudiants del grau d’arquitectura de la Universitat de Girona (UdG) van plantejar “una pluja d’idees” per reformar aquest carrer a través de l’assignatura de projectes urbans, i potser seria una opció a tenir en compte per al batlle. El que té molt clar Pibernat és que aquesta variant ha de servir per engrescar les indústries a fer d’Anglès la seva seu, potenciant el polígon industrial. En això també està d’acord el cap de l’oposició per ERC, Josep Castanyer, però afegeix que l’N-141e també hauria de ser objecte de remodelació perquè fos més atractiu per a les empreses, perquè és la connexió més directa que tenen amb Girona. De la mateixa manera, creu que una de les naus de la fàbrica Burés es podria haver aprofitat com a hub empresarial, parlant amb Hipra i altres indústries properes perquè tinguessin un lloc de reunió on poder col·laborar, intercanviar coneixements i fomentar la innovació.

Veïns d’Anglès a Mauthausen

Finalment, l’equip de govern de l’Ajuntament d’Anglès ha acceptat una proposta d’Esquerra Republicana, segons explica Castanyer, que consisteix a posar unes plaques en record als deportats anglesencs que van ser enviats al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria. Les quatre víctimes de l’Holocaust nascudes a Anglès eren Rossend Bellver, Joan Manau, Pere Peracaula i Bartomeu Tomàs. Castanyer, que era familiar d’una de les víctimes, ha estat treballant amb altres familiars dels desapareguts, amb el compromís del consistori, per col·locar unes llambordes commemoratives a la plaça de davant del museu del Vapor Burés. Sobretot ara cal recordar un dels pitjors episodis de la història contemporània per no tornar a repetir-lo.

La política
Curiosament, tot i que Anglès és un municipi amb fortes arrels independentistes, el primer alcalde després de la dictadura franquista al poble va ser Josep M. Feliu, regidor del Partit Socialista durant 16 anys, de 1979 fins a 1995. Després, durant quatre mandats seguits, CiU va dirigir el consistori, un dels quals amb ERC. Del 2011 al 2015 va governar Independents i, des del 2015 fins al 2021, va entomar aquesta responsabilitat Astrid Desset, primer amb CiU i, després, quan ja eren Junts per Catalunya. El batlle actual, Jordi Pibernat, va agafar el relleu a Desset a mig mandat del 2019-2023, però va tornar a guanyar les eleccions del 2023 amb Junts, aquest cop com a cap de llista del grup municipal.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia