Fer sobreviure tots els sectors
Actualment a Sant Hilari Sacalm, en l’aspecte econòmic, no hi ha un sector que sobresurti dels altres
La vila opta per intentar que tots els sectors avancin. El turisme és actualment l’àmbit més actiu
La marca Guilleries Quilòmetre Zero va ser creada per recordar la capitalitat del municipi a la zona
Sant Hilari Sacalm és un municipi que pertany a la comarca de la Selva, i que queda just al límit amb la comarca d’Osona. Al nord-est hi té els municipis d’Osor i Susqueda. A l’est hi té Santa Coloma de Farners; al sud, Arbúcies; a l’oest, Espinelves i Vilanova de Sau. Al nord, Rupit i Pruit (els tres últims pertanyen a la comarca d’Osona). S’estén des del pla de les Arenes fins al puig de Sant Miquel o de Solterra, i des de la serra de la Gavarra a la serra del Pedró. Comprèn la capçalera de la riera d’Osor, que també és coneguda com de Vallicrosa, de la Fontvella o de la Fontpicant. Precisament el gran nombre de fonts que hi ha al municipi li ha valgut el sobrenom de “la vila de les 100 fonts”, ja que al seu terme municipal hi ha comptabilitzades més d’un centenar de fonts, entre les quals es troba la Font Vella.
Actualment, a Sant Hilari Sacalm, en l’aspecte econòmic no hi ha un sector que sobresurti dels altres. Durant molts anys sí que el turisme va tenir un pes molt important, però això eren altres temps, concretament a final del segle XIX i principis del XX. Quan aquest àmbit va anar minvant, perquè la realitat social i econòmica així ho va voler, aleshores hi va haver una fase més industrial, que girava sobretot al voltant del món de la torneria. Actualment no hi ha un gran sector industrial definit.
Hi ha una gran empresa, com és Fontvella, queden alguns negocis relacionats amb la torneria i es compta amb algunes noves empreses del sector del metall relacionades amb la carrosseria d’Arbúcies. Per tant, el poble ha anat tenint diferents actors econòmics que han anat definint el poble a cada moment de la seva història.
Pel que fa al nivell de sector primari, per la situació geogràfica en què es troba el municipi, ni l’agricultura ni la ramaderia han tingut un paper determinant i ha estat el sector forestal el que ha dominat, sobretot gràcies a les explotacions de planter i al cultiu d’arbres, avets, per a les festes de Nadal, iniciatives que han fet créixer aquest sector dins del sector primari.
Degut a aquesta multiplicitat de sectors econòmics, els diferents governs municipals han optat per no abandonar cap dels àmbits econòmics i apostar per un d’ells totalment, sinó, tal com explica l’alcalde, Jordi Rotllant, intentar que tots vagin avançant. “Hem d’intentar que ningú quedi enrere i que cada un dels sectors puguin anar guanyant terreny. Es tracta de conviure i de sobreviure, que no és fàcil. Hem d’intentar que tots aquests sectors puguin sobreviure. Quedar-se. Perquè hi continuï havent feina i oportunitats per quedar-s’hi a viure, perquè si no, correm el risc de convertir-nos en un poble dormitori, i segur que ningú ho vol això”, adverteix l’alcalde.
L’ambivalència de l’eix
D’altra banda, la importància estratègica de Sant Hilari Sacalm deriva també de ser cruïlla de camins històrics, entre ells el camí ral de Girona a Vic, ben important durant molts de segles, i que ara ressegueix la gran infraestructura de l’eix transversal, el qual, amb la seva construcció va fer variar per sempre el rumb de la història del municipi.
Curiosament, la millora de les comunicacions ha afectat de manera diversa el municipi. El que semblava que havia de posar les coses més fàcils a l’hora d’estar comunicat amb la resta de municipis i, sobretot, amb Girona i també la costa, ha resultat ser una arma de doble tall, perquè, al mateix temps que ha permès rebre més visitants, també ha propiciat que els habitants del poble hagin optat per buscar feines a fora i valorar l’opció de tornar els caps de setmana. “Les comunicacions, a vegades, sembla que han de posar les coses més fàcil, però l’eix ha posat més fàcil a la gent poder marxar del poble. Continuem estant lluny de tot, però a l’hora de marxar tot és més fàcil”, explica l’alcalde, que recorda que al municipi hi ha vida durant el dia i que hi ha molt teixit associatiu, escoles i altres tipus de formació. Aquest teixit associatiu, segons Rotllant, és el que manté el municipi com a poble, en el sentit que molts habitants, encara que tinguin la feina a fora, acaben tornant perquè encara tenen el sentiment de pertinença. “Hi ha més oferta extraescolar, més oferta esportiva que mai; vull dir que això permet fer créixer els fills aquí, i tenir arrels al poble”, assegura l’alcalde.
L’aposta pel turisme
L’any 2019, Sant Hilari Sacalm va crear una nova marca turística, que portava –i porta– per nom Guilleries Quilomètre Zero. Aquest nom prové del fet que tradicionalment sempre se l’ha considerat la capital de les Guilleries en tractar-se de la principal població d’aquesta comarca natural. Des de llavors s’han fet diverses campanyes per posicionar aquest concepte turístic, i també s’han creat diverses fires al llarg de tot l’any, com ara la Fira Guilleries, que es fa la tercera setmana d’octubre i que està més que consolidada.
També s’ha potenciat el sector del turisme amb caravana, amb una zona per facilitar l’estacionament d’aquest tipus de vehicles. Està preparada perquè hi puguin pernoctar. Tot i que s’ha intentat potenciar el turisme, al municipi no hi ha un gran nucli antic, com sí que passa en altres pobles, o una oferta turística dominant. Sí que es disposa d’un entorn de natura immillorable. Aquest àmbit ha quedat molt implantat i el municipi continua buscant idees. Han quedat enrere els temps en què el turisme era sobretot d’estiueig, i s’ha entrat en una etapa de desestacionalització, propiciada sobretot pel senderisme i per tots els tipus d’activitats i esports relacionats amb la natura.
Un altre dels productes turístics que han tingut èxit en els darrers anys són les rutes relacionades amb el llegendari bandoler Joan Sala, més conegut com Serrallonga. Tot i ser de Viladrau, Sala es va casar amb Margarida Talladas, pubilla del mas Serrallonga, que és d’on li ve el sobrenom. Considerat el cap del bandolerisme català, amb més de 100 homes, actuava amb total impunitat, amagats entre les Guilleries, el Montseny i Collsacabra. Les rutes per seguir les seves aventures són molt populars.
